Natàlia Lozano, professora del Departament d'Estudis de Comunicació, reflexiona sobre les repercussions de les decisions del magnat després d'adquirir la companyia, que pateix una crisi greu de reputació, agreujada pels esdeveniments dels darrers dies: l'acomiadament de la meitat de la plantilla, la fuga d'usuaris i la dimissió en massa de treballadors

Si algú creia que el culebrot empresarial de l’any s’acabaria amb la compra de Twitter per part de l’home més ric del món, que prepari crispetes que en tenim per (com a mínim) una nova temporada. Les primeres setmanes d’Elon Musk com a president de la companyia semblen escrites pels propis guionistes de Succession: cessament de la directiva, pèrdua d’anunciants, fuga d’usuaris, acomiadament de la meitat de la plantilla, implementació precipitada d’un nou model econòmic, un continu deteriorament de la reputació de l’empresa i l’onada de dimissions de treballadors dels darrers dies. De fet, el propi Musk -que es va autoproclamar com a cap tuitaire (Chief Twit)- ha reconegut que existeix la possibilitat que la companyia faci fallida aviat.

El ritme frenètic amb què han passat tots aquests esdeveniments no ens ha permès parar-nos un moment a reflexionar sobre els diversos debats que s’han obert des que Elon Musk va assumir la presidència d’una xarxa social amb 238 milions d’usuaris a tot el món.

Primer de tot, hauríem de fixar-nos en el propi personatge i les seves intencions. Durant anys, Musk ha anat agafant fama de ser una persona ambiciosa amb interessos en camps molt diferents com l’astronomia, les energies renovables, l’automoció, la salut o el món financer, però sobretot un emprenedor que busca transcendir en la història. La seva trajectòria empresarial l’ha portat a ser el director general d’empreses tan notòries com PayPal, Tesla, Starlink i SpaceX, però també té inversions en algunes de menys conegudes i amb finalitats que plantegen importants debats ètics com Halcyon Molecular – empresa de biotecnologia que investiga les claus per allargar la longevitat humana- o Neuralink -startup que dissenya xips cerebrals per connectar les nostres ments a la intel·ligència artificial.

Pel que fa a la seva relació amb Twitter, Elon Musk s’hi va unir l’any 2009 i des de llavors ha demostrat ser-ne un usuari molt actiu. A finals d’octubre d’enguany, un cop ja s’havia convertit en propietari, Musk va publicar una carta dirigida als anunciants, que suposen el 90% dels ingressos de la companyia, on hi explicava la motivació de la seva compra. En paraules seves, aquesta residia en “la importància per al futur de la civilització de tenir una àgora digital comuna” per a debatre-hi i conversar de manera sana, en un moment en què la informació està tan polaritzada. I hi afegia, que no ho feia per a guanyar més diners sinó, “per a tractar d’ajudar a la humanitat, a la qual estimo”. Del seu discurs em preocupen tres qüestions en particular: el foment de la fal·làcia que les xarxes socials són espais públics al marge d’interessos econòmics o polítics, la suposada defensa a ultrança de la llibertat d’expressió i, la que trobo més inquietant, la visió i rol de si mateix com a salvador de la humanitat.

Del seu discurs em preocupen tres qüestions: la fal·làcia que les xarxes socials són espais públics al marge d’interessos econòmics o polítics, la suposada defensa de la llibertat d’expressió i la visió de si mateix com a salvador de la humanitat

Malgrat que a les xarxes socials siguem els usuaris qui generem i publiquem el nostre contingut (i dades) a la plataforma de manera altruista, la realitat és que les xarxes dins d’un model capitalista són espais privats amb dret d’admissió. Totes tenen les seves normes de convivència i si s’infringeixen (o els algoritmes ho veuen així), els continguts són censurats. D’aquesta manera les plataformes es garanteixen que els anunciants no exposaran els seus continguts enmig de discursos d’odi, pornografia o determinades línies ideològiques dissidents.

En segon lloc, en més d’una ocasió el magnat ha afirmat que és un “absolutista de la llibertat d’expressió”. Ara bé, sembla que té una idea particular del què significa llibertat d’expressió. Per una banda, defensa que s’ha de donar veu a tothom, independentment de la seva posició política. De fet, en una conferència organitzada el 10 de maig pel Financial Times va exposar que suspendre el compte a Donald Trump després de l’assalt al Capitoli el gener de 2021 va ser “una mala decisió moral i extremadament absurda. Segons Musk, la seva expulsió permanent demostrava que Twitter s’havia escorat a l’esquerra i considerava que una empresa tecnològica necessitava “molt més equilibri” en la gestió dels seus continguts. No obstant això, ell mateix és un home que no accepta crítiques. Durant aquests dies en què hi ha hagut tants canvis i experimentacions a can Twitter, diversos treballadors han estat acomiadats per qüestionar públicament les maneres de fer de Musk. Un exemple seria el de l’enginyer Eric Frohnhoefer, que va ser despatxat per dur la contrària al seu cap, quan li argumentava amb raonaments tècnics opinions poc fonamentades. Aquest episodi va en línia amb el que ha passat prèviament en altres empreses del magnat. Ja el 2019 un jutjat va dictaminar que Tesla havia vulnerat els drets laborals dels seus empleats per acomiadar-los quan intentaven crear un sindicat, o al juny d’aquest 2022 saltava la notícia als mitjans que treballadors de SpaceX havien estat despatxats per escriure una carta oberta on hi denunciaven l’empresa per incompliment de la política de tolerància zero contra l’assetjament sexual.

Finalment, tot i que Musk declara certa preocupació per la difusió de desinformació i les fake news, les seves accions per lluitar-hi en contra demostren que no entén com es generen. La seva obsessió per acabar amb els bots i les presses per introduir un nou sistema de monetització de la plataforma (Twitter Blue) van provocar un autèntic caos informatiu. Fins ara, l’etiqueta de verificació blava (o tick blau) servia per certificar l’autenticitat dels comptes d’interès públic i s’aconseguia després d’una auditoria en què Twitter verificava que el compte era autèntic, rellevant i actiu. En canvi, amb Twitter Blue, l’empresari va donar per fet que el pagament d’una subscripció era suficient filtre per discernir si qui es troba darrere d’un perfil és una persona física o un robot. Sembla que va oblidar que la comunitat de Twitter es caracteritza per la seva afició al trolerisme i fer comèdia amb molta rapidesa. Tan bon punt les etiquetes blaves es van posar a disposició per 8 dòlars, centenars d’usuaris van aprofitar per pagar i suplantar per unes hores la identitat digital d’empreses i personatges famosos. La “broma” no devia fer tanta gràcia a les empreses que, a partir de la generació i disseminació d’informació falsa sobre elles, comprovaven com les seves accions es desplomaven a borsa. La gestió de Musk davant d’aquesta crisi informativa passarà als annals de males praxis comunicatives: es va limitar a aturar temporalment la introducció d’aquest sistema de subscripció, i va piular que en els pròxims mesos “Twitter farà moltes ximpleries. Conservarem el que funciona i canviarem allò que no”.

La història d’aquestes plataformes ens ha ensenyat que quan desapareixen els usuaris migren a altres espais online que satisfacin les seves inquietuds comunicatives i socials

Les xarxes socials van aparèixer a partir de la cultura participativa dels seus usuaris, i les ganes de crear-hi comunitats on socialitzar. Amb tot, la història d’aquestes plataformes ens ha ensenyat que no sempre sobreviuen i que quan desapareixen el que succeeix és que els usuaris migren a altres espais online que satisfacin les seves inquietuds comunicatives i socials. Qui recorda tenir un perfil a Fotolog, MySpace, Tuenti, Vine o Google+? En cas que Twitter desaparegui, és probable que la seva comunitat emigri cap a altres plataformes. De fet, ja està passant, vora mig milió d’usuaris en desacord amb el model de Musk ja han marxat a Mastodon (de programari lliure) i d’altres han trobat el seu nou espai a les comunitats de CounterSocial i Discord.

Sens dubte, després dels esdeveniments de les últimes setmanes els guionistes de Succession tenen material de sobres per a inspirar-se en la realitat i desenvolupar noves trames.