Membres de la comunitat iraniana de la URV descriuen la situació actual al seu país i les conseqüències per als investigadors i estudiants que treballen i estudien en universitats com la URV

La situació a l’Iran continua sent extremadament crítica. Les protestes generalitzades que van començar a finals de desembre de 2025, desencadenades pel col·lapse econòmic, l’inflació desorbitada i la forta devaluació de la moneda nacional, van escalar ràpidament cap a la violència i es van trobar amb una repressió sense precedents per part de les autoritats. Les forces de seguretat han utilitzat munició real, la qual cosa ha provocat massacres. Aquesta violència es va intensificar especialment els dies 8 i 9 de gener de 2026, coincidint amb un tall d’internet a tot el país que va limitar significativament l’accés a la informació.

Segons informes de diverses organitzacions de drets humans, el nombre de víctimes mortals és alarmantment alt i la xifra continua sent controvertida. Les autoritats iranianes han informat oficialment d’aproximadament 3.117 morts, incloent-hi civils, membres de les forces de seguretat i persones qualificades de «terroristes». En canvi, organitzacions independents com l’Agència de Notícies d’Activistes pels Drets Humans (HRANA) han verificat més de 6.000 morts, incloent-hi milers de manifestants i desenes de nens i nenes menors de 18 anys. Altres estimacions suggereixen que el nombre real podria arribar a les desenes de milers, especialment tenint en compte els greus problemes de verificació causats per les restriccions de comunicació i la repressió.

Una altra greu preocupació està relacionada amb les violacions de l’ètica mèdica. Alguns metges i infermers que van intentar complir el seu deure professional de salvar vides han estat sotmesos a pressions de seguretat, detencions, processaments i altres formes d’intimidació. El personal mèdic, juntament amb milers de manifestants detinguts —inclosos grups vulnerables— s’exposa al risc de patir condemnes severes i, en alguns casos, a amenaces d’execució. S’ha documentat de manera sistemàtica la denegació d’accés a un advocat escollit lliurement i una manca de transparència en els procediments judicials, cosa que suscita greus preocupacions sobre el degut procés i els drets fonamentals.

Aquestes condicions d’emergència han tingut un impacte profund en els estudiants i investigadors iranians a l’estranger. Durant gairebé dues setmanes consecutives, molts de nosaltres no vam tenir notícies de les nostres famílies i éssers estimats a l’Iran a causa del tall d’internet i de les comunicacions internacionals, fet que va situar el país en un estat proper a una apagada digital completa. Ateses les informacions i notícies que circulaven en aquell moment, aquesta absència de contacte ens va causar una ansietat extrema i malestar psicològic. Alguns membres de la nostra comunitat han perdut familiars propers i actualment estan de dol. A més, diversos estudiants depenen del suport econòmic de les seves famílies a l’Iran, i la situació actual ha fet que aquest suport sigui extremadament difícil o impossible, la qual cosa crea greus perjudicis per a la seva continuïtat acadèmica.

Ens enfrontem a una doble forma de pressió. Mentre les nostres famílies a l’Iran pateixen amenaces de seguretat, dificultats econòmiques i talls de comunicació, els qui vivim fora del país ens trobem amb obstacles addicionals a causa de les sancions internacionals. Aquests inclouen riscos associats als viatges a l’Iran, dificultats per obrir comptes bancaris, obtenir o renovar visats i participar plenament en la vida acadèmica. El que cal urgentment és un contacte més estret amb la comunitat acadèmica iraniana, una comprensió clara de les nostres circumstàncies específiques i el desenvolupament de mecanismes de suport adaptats a la nostra situació.

Escrit per la comunitat acadèmica iraniana de la URV.