Un centenar de participants van assistir al col·loqui que va posar de manifest la necessitat d'un abordatge integrador

Els desafiaments que tenen la globalització de les plantes psicoactives va centrar els debats del VII Col·loqui del MARC, coorganitzat enguany amb l’International Center for Ethnobotanical Education, Research & Service (ICEERS). La trobada va tenir lloc els dies 25 i 26 de maig a la Universitat Rovira i Virgili i va comptar amb més d’un centenar d’inscrits en els diferents moments del programa: dues conferències i cinc taules de presentacions.

Entre els principals debats que van tenir lloc s’hi troben els relacionats amb les diferents perspectives des de les quals s’enfoca l’ayahuasca a Espanya, així com la globalització que s’ha produït d’aquesta i d’altres plantes psicoactives.

Sobre aquest tema, David Londoño, coordinador del Centre de Suport de ICEERS, va expressar que “fixar-se únicament en l’ayahuasca com a substància fa perdre de vista el coneixement mèdic, el saber fer i la saviesa al voltant d’aquesta planta”.

En aquest discurs de representació simplista de l’ayahuasca com a substància intervenen de manera decisiva els mitjans de comunicació. Segons ponents amb experiència policial, l’abordatge des dels mitjans incita al fet que l’opinió pública adopti una postura a la defensiva i conseqüentment això incideix en les pautes d’actuació policial.

Aquestes i altres intervencions van reflectir que per a l’abordatge d’aquestes plantes és necessari un enfocament integrador, atès que, com va expressar Alessandro Lupo en la seva conferència, “unes certes aproximacions racionals de la ciència biomèdica tendeixen a tenir una perspectiva reduccionista. Els sabers tradicionals són holístics, solen incloure pregàries, actes rituals i simbòlics que no són reconeguts per la biomedicina”.

Debats sobre l’evidència en ciència

Un altre dels temes que va centrar l’anàlisi va estar relacionat amb el que es diu o reconeix com a evidència en ciència. En aquest sentit l’investigadora Constança Avilés va afirmar que estem en presència d’una “paradoxa de la política de drogues basada en evidència: les decisions polítiques se sustenten en el coneixement que aquestes mateixes decisions polítiques modelen i determinen”.

En aquest qüestionament constant del que pot ser considerat o no com a evidència, els ponents van coincidir que cal traslladar els sabers dels sistemes de salut ancestrals als sistemes de salut contemporanis.

A propòsit d’aquesta connexió entre el tradicional i el científic, es van destacar experiències com les de Mireia Berdún, guardiana de la finca L’Encantada, on se situa el Temple de Lluna. Aquest temple és un espai on les dones es retroben amb si mateixes a través del coneixement del cicle menstrual i el seu cos.

Aquesta experiència va possibilitar l’intercanvi cultural amb altres dones, com les integrants d’una tribu al Brasil. Fins allí van portar materials com a compreses de teles, amb la finalitat de compartir altres maneres de viure la menstruació.

El VII Col·loqui del MARC va ser considerat com un èxit per Ángel Martínez Heránez, director del Centre, i José Carlos Bouso, director científic d’ICEERs, tant pel nombre de participants com per la qualitat dels debats en cadascuna de les sessions.