És el primer acte del Grup d'Alfabetització Política, que ha comptat amb els polítics Raquel Sans, Alejandro Fernández, Mònica Sales i Santi Castellà

Una trentena de persones, entre estudiants, docents i personal universitari, han omplert la sala de graus del campus Catalunya en la presentació oficial del Grup d’Alfabetització Política (GAP). Sota el títol ‘Política en Primera Persona’, la jornada ha aconseguit un èxit rotund en reunir quatre representants de formacions polítiques divergents per parlar exclusivament de la realitat personal de l’ofici de polític, demostrant que existeixen inquietuds comunes molt per sobre de les sigles.

Raquel Sans, Alejandro Fernández, Mònica Sales i Santi Castellà han debatut sobre les pors, els egos i els reptes de la professió, deixant totalment al marge la confrontació partidista. Durant les dues hores que ha durat l’esdeveniment, la professora Marta Montagut ha moderat aquesta xerrada inusual, en què els ponents s’han expressat amb sinceritat. Lluny de confrontar polèmiques d’actualitat o entrar en debats ideològics, la conversa s’ha centrat a desgranar com és el dia a dia d’un polític portes endins, visibilitzant la gestió de la pressió i el desgast associat al càrrec.

La dinàmica de la sessió ha permès intercalar de manera natural tocs distesos i d’humor per part dels protagonistes amb moments de profunda reflexió. En aquest sentit, la taula ha adoptat un to especialment seriós i rigorós en abordar l’exercici de la política des de la perspectiva de gènere. L’anàlisi s’ha aturat a reflexionar sobre l’elevada pressió envers el que s’espera de les dones a l’esfera pública i el dur impacte que té l’odi a les xarxes socials, evidenciant la càrrega emocional que comporta l’exposició mediàtica constant.

La trobada ha culminat amb un torn de preguntes obertes als assistents, durant el qual la comunió i el respecte mutu generats a la taula presidencial s’han fet extensius a tot l’auditori. Amb aquesta estrena, el GAP fa de la Universtitat un lloc de debat assossegat, posant el seu gra de sorra per apropar la ciutadania a les institucions en un entorn social que sovint sembla inexorablement polaritzat.