Durant l’acte, que és en línia dijous 12 de novembre, s'oferiran videoclips sobre l’alimentació en diferents èpoques i es donaran a conèixer diversos plats.

Les arrels premedievals de la cuina catalana és el títol del llibre editat per l’Associació Catalana de Bioarqueologia i la Fundació Alícia que recull els treballs de la jornada del mateix nom que es va celebrar el 2014 i que va comptar amb la col·laboració de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). El volu, que només està disponible en versió digital, inclou els articles dedicats a cinc grans fases cronològiques amb un èmfasi especial en els productes disponibles en cada moment, els que es van incorporant a la nostra dieta, les tècniques de tractament dels aliments i la relació que es pot establir amb alguns plats actuals de la nostra cuina. L’investigador Francesc Burjachs (ICREA-IPHES-URV) i Jordi Revelles (Juan de la Cierva-formació a l’IPHES) són dos dels autors que escriuen sobre què es menjava al paleolític.

La presentació és en línia dijous 12 de novembre a les 18 h. L’acte està obert a tothom, però cal inscriure’s. Sota el lema La bioarqueologia com a eina per a conèixer la cuina del passat, s’oferiran videoclips sobre l’alimentació en el paleolític, el neolític, l’edat del bronze, l’edat de ferro, l’època ibèrica i l’època romana. A més, es donaran a conèixer plats basats en els coneixements de cada època.

En aquest llibre es fa un repàs a l’estat del coneixement sobre l’alimentació abans de l’edat mitjana, basat en les aportacions de les diverses disciplines que integren la bioarqueologia. Aquestes disciplines estudien les restes vegetals i animals dels jaciments arqueològics, com ara el pol•len, les llavors, els fruits, la fusta, els fitòlits, les closques de mol•luscs i els ossos de mamífers, peixos i ocells, a més de les restes orgàniques adherides a recipients o altres superfícies.

L’obra està pensada per a un públic no especialitzat i es divideix en cinc apartats dedicats al paleolític, el neolític, l’edat del bronze i primera edat del ferro, l’època ibèrica i l’època romana, per a cadascun dels quals es fa un repàs dels productes utilitzats i una interpretació de possibles plats relacionats amb receptes encara vives. Al final es presenten diferents tastets preparats per l’equip de la Fundació Alícia a partir de la informació proporcionada pels especialistes.

Al capítol del Paleolític, coescrit –entre d’altres- pels membres de l’IPHES Francesc Burjachs i Jordi Revelles, es pretén explicar les arrels de la “cuina” als orígens de la nostra espècie, en aquest període. “En aquest sentit, malgrat tenim algun ancestre que era exclusivament vegetarià, la resta en som del tot omnívors. L’evolució, però, fou lenta: es va haver de passar de la ingesta crua de vegetals i del carronyerisme a la cacera, pesca i recol·lecció de vegetals i petits animals”, comenta Burjachs.

Tanmateix, “això no vol dir –prossegueix el mateix investigador- que no hi hagués una “cuina” paleolítica, doncs molts d’aquest aliments eren transformats, encara que només fossin tallats, matxucats, … De fet, però, fins que no vàrem domesticar el foc, potser no es pot parlar d’una cuina com cal, ja que la majoria de menges que fem actualment passen per la transformació tèrmica dels aliments”.

En aquest article hi trobareu una taula de les plantes que tenien a l’abast els nostres ancestres, així com de les parts que en podien aprofitar. També, dels animals que caçaven o recol·lectaven.

Bioarqueologia i alimentació

La Fundació Alícia i l’Associació Catalana de Bioarqueologia (ACBA) van promoure el 2014 la Jornada Les arrels premedievals de la cuina catalana vista a través de la bioarqueologia en la qual també hi va col·laborar l’IPHES que, a més, va presentar una ponència sobre la dieta paleolítica a través de Francesc Burjachs, coautor, juntament amb Jordi Nadal, Jordi Revelles i Lluís Garcia. Es va celebrar el 3 de novembre, a la seu de la Fundació Alícia, al Complex Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages.