Els nous estudis permetran reconstruir la història de la vegetació, els incendis i les fluctuacions climàtiques durant els darrers mil·lennis

Esbrinar com era el paisatge i la gestió dels recursos vegetals de les primeres poblacions humanes de Formentera és l’objectiu principal d’un nou projecte de recerca que pretén aprofundir per primer cop en la interacció entre societat i medi durant la prehistòria a les Pitiüses. Amb aquesta finalitat s’han dut a terme recentment els primers treballs de camp en el qual hi participat un equip integrat per sis persones.

El projecte porta per títol ‘Paleoformentera. Historia del paisaje y gestión de los recursos vegetales por parte de los primeros pobladores de Formentera’, està finançat amb la Beca d’Investigació 2020 del Consell Insular de Formentera (Illes Balears) i compta amb un ajut econòmic de l’empresa Trasmapi. Està coordinat per Pau Sureda, investigador postdoctoral a l’Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT-CSIC), i Jordi Revelles, investigador postdoctoral a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Els primers treballs han consistit en l’obtenció de seqüències sedimentàries de l’Estany Pudent i de l’Estany des Peix, ambdós ubicats a Formentera, per reconstruir la seva història ambiental i climàtica. Es tracta de les primeres actuacions d’aquest tipus a les Pitiüses i s’han portat a terme amb la col·laboració d’un equip de geòlegs de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC) i del Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT).

En els propers mesos es processaran les mostres obtingudes i es realitzaran estudis que permetran reconstruir la història de la vegetació, els incendis i les fluctuacions climàtiques durant els darrers mil·lennis. Tota aquesta informació resultarà clau per comprendre les dinàmiques naturals i la relació de les poblacions prehistòriques amb el medi insular.