Configuració de l'estàndard oral lleidatà orienta els parlants de Lleida, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta en l'ús dels trets del seu parlar

Configuració de l’estàndard oral lleidatà és un manual amb orientacions sobre com una persona de la regió de Lleida i de les comarques interiors tarragonines (Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta) ha de parlar en públic, tot indicant quins trets del seu parlar poden usar-se en una intervenció oral formal. L’obra del professor del Departament de Filologia Catalana de la URV, Xavier Rull, dona, a més, instruccions en qüestions que no estan tractades, o ho estan molt per sobre, en la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

L’obra s’adreça a qualsevol persona que té de parlar en públic (videoblogaires, youtubers, polítics, docents, advocats, periodistes de mitjans audiovisuals, etc.) i a professors de llengua i tècnics lingüístics perquè les instruccions que conté el llibre publicat per l’editorial lleidatana Pagès estan redactades de manera que són fàcilment comprensibles i aplicables. “En això es diferencia d’altres manuals anàlegs que han solgut a consignar la informació de manera molt tecnificada (per exemple, amb l’ús de l’alfabet fonètic internacional), cosa que els feia inservibles de cara a la població en general”, segons especifica Xavier Rull.

De més a més, l’obra aporta informació sobre elements lingüístics curiosos, com la partícula afirmativa eu, “que, estranyament, no figura en cap descripció dialectològica acadèmica”, apunta Rull, o la logicitat flexiva dels verbs de la segona conjugació que tenen una u consonàntica al final de l’arrel (caure, coure, etcètera), que a Lleida es conjuguen d’una manera, a les Terres de l’Ebre i al País Valencià d’una altra manera i a Barcelona es fan servir tots dos sistemes de manera irregular. “Això ha fet que la llengua pública faci servir com a conjugació d’aquests verbs el sistema irregular barceloní, en comptes d’emprar el sistema regular lleidatà o tortosí-valencià, que hauria set lo lògic a efectes d’ensenyar l’idioma a estrangers”, puntualitza Rull.

Alhora, el libre té un apartat breu i clar sobre per i per a. Aquest apartat està redactat d’una manera molt entenedora per a esvair dubtes. En això es diferencia de la pràctica totalitat d’obres lingüístiques catalanes, que o bé ofereixen explicacions enrevessades o bé opten per una solució simplista però que no diu ningú, com ara “usar per sempre davant d’infinitiu tot distingint per i per a davant altres mots, de manera que es crea desorientació entre la gent, que acaben escrivint malament per en el segon context”, segons Rull.

Altres publicacions de Xavier Rull sobre llengua catalana

Xavier Rull ha publicat diverses obres sobre llengua catalana: Diccionari de perífrasis verbals. Descripció i remarques d’ús (Sevilla: AulaMagna, 2021); Els límits en la fixació gràfica dels topònims en català (Seattle: Amazon, 2021); Per què dels colors en diem com en diem? El món cromàtic des d’una òptica lingüística juntament amb Hajar el Housaini (Cornellà del Terri: MMV Edicions, 2020); Més enllà de l’acronímia: la confixació. Els confixos, una nova classe de morfemes en català (Saarbrücken / Balti: Publicia, 2017) ―que descriu una de les troballes més importants en neologia a nivell europeu―; The behavior of prefixed, suffixed and compound nomina actionis in Catalan with regard to conversion: a sign of underspecification? (Aachen: Shaker Verlag, 2016); la Base de dades de formants (Castelló de la Plana: Xarxa Vives, 2015); La defensa de la llengua i la difusió del fabrisme al Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta als anys vint i trenta del segle XX mitjançant la premsa local (Valls: Cossetània, 2015); Repertori andorrà. 300 joies del vocabulari del Principat d’Andorra (La Seu d’Urgell: Salòria, 2014); El parlar d’Andorra dels segles XVII i XVIII (Andorra la Vella: Govern d’Andorra, 2010); La composició culta en català (Palma: Moll, 2009); Els estrangerismes en català (Tarragona: Publicacions URV, 2008); La formació de mots. Qüestions de normativa (Vic: Eumo, 2004); Diccionari del vi (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999).