És el resultat de la col·laboració entre l’Ajuntament de Reus, el Centre de Recerca Urbana del Camp de la URV i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Fets urbans, Guia d’Arquitectura de Reus és una guia que parla d’edificis, carrers, places, passejos, barris, equipaments, projectes i d’escenaris per a la vida des d’una doble aproximació. Una l’aporten una vuitantena de relats que, a mode de mirades transversals, presenta arguments puntuals que han contribuït a construir fets urbans i a teixir la forma i la vida de la ciutat. L’altra aproximació és a partir de deu itineraris o camins que constitueixen una guia de viatge, per llegir caminant, observar i els punts d’interès en relació de proximitat, ús, estil, moment cronològic, autoria, grau de protecció o posició respecte les altres.

La guia és fruit de la col·laboració entre el Centre de Recerca Urbana del Camp, un grup de recerca de la URV integrat per professorat de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, l’Ajuntament de Reus i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Totes tres institucions han presentat l’obra aquest 15 de setembre al Centre d’Art Cal Massó, Reus.

10 itineraris

Fets urbans, Guia d’Arquitectura de Reus està estructurada a partir de deu itineraris. Els primers vuit, parteixen del límit de terme i arribaren al centre des de Castellvell; La Selva i Montblanc; Valls, El Morell i Constantí; Tarragona i Bellissens; Salou i Vila-seca; Cambrils; Riudoms i L’Aleixar i Falset, respectivament. El novè, en canvi, passeja, en sentit horari, pel Tomb de Ravals partint i tornant a la plaça Prim. El desè i últim itinerari surt de l’Estació dels Directes i, baixant pel carrer Ample i Llovera, entra al Portal de Monterols on es perd pel centre fins arribar al Mercadal.

La publicació recull un total de 396 peces. Tot i que molts són edificis singulars, la voluntat de representar la varietat de fets urbans com carrers o avingudes,  places, barris o altres mostres d’arquitectura popular o productiva com granges i fàbriques, sederes o fumeres. De manera complementària, també s’hi inclouen locals comercials, refugis i escultures.

A nivell de format, cadascun dels camins queda comprès en un llibret autònom que conté, més enllà d’un text introductori, el recorregut de l’itinerari, el seguit de fitxes i un plànol a escala 1/2.000 que mostra la posició de les peces.

Mirades transversals

A aquests deu camins acompanyen una vuitantena de relats que, a mode de mirades transversals, aporten arguments puntuals que han teixit la forma i la vida de la ciutat, és a dir, que han contribuït a construir els fets urbans. Han estat escrits per experts forans i locals i aporten reflexions sobre algunes de les institucions cíviques, arxius o breus bibliografies dels fills il·lustres locals de la ciutat.

S’han organitzat en una sèrie de subcapítols: “Viure a Reus”; “Personalment”; “De la ciutat al paper”; “Les formes de l’aigua”; “De com el Camp es fa ciutat”; “La construcció de la ciutat”; “Viure col·lectivament”; “Cases grans” i “Oficis urbans”. Aquest retrat polièdric del Reus d’avui acaba amb un darrera reflexió, “El futur de la ciutat” i ”Converses de sobretaula” que ha donat veu als i les joves reusencs.

Més de 200 autors

L’edició de la guia ha tingut com a vocació produir col·lectivament un instrument de divulgació de la ciutat; una obra coral que recollís molts parers i que es construís, com la pròpia ciutat, a moltes mans. La publicació té més de 200 autors i autores, reusencs i forans i de totes les edats -dels 13 als 100 anys- i condicions. Alguns, han estat convidats a escriure com a experts coneixedors però a d’altres, en canvi, se’ls ha requerit que compartissin  la seva vivència i contrapunt personal.

La presentació de la Guia d’Arquitectura va comptar divendres amb la intervenció de Sandra Guaita, alcaldessa de Reus; Marina Berasategui; regidora de l’àrea d’Urbanisme i Habitatge; Daniel Recasens, regidor de Cultura; Jordi Romera, president de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Gemma Ferré, Secretaria del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; Roger Miralles, director de l’Escola Superior d’Arquitectura de la URV; i Juan Antonio Duro, vicerector d’Economia, Infraestructura i Relacions Institucionals de la Universitat Rovira i Virgili.