Investigadors dels àmbits de l'enginyeria informàtica, la pedagogia i la psicologia de la URV responen preguntes clau sobre sobre la regulació de les xarxes socials per als infants i adolescents i els efectes del consum acrític de contingut després de l'anunci del govern espanyol de prohibir-los l'accés

Josep Domingo, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques

És tècnicament viable controlar l’edat real dels usuaris a les xarxes socials?

Tècnicament és possible. Hi ha diferents mesures i maneres de fer-ho, des de refiar-se del que diu l’usuari, que seria el cas més feble, fins a l’altre extrem, en què la xarxa demani els documents per fer la identificació. Però també hi ha situacions intermèdies, amb terceres parts de confiança que comprovarien que la persona és més gran de setze anys.

Quins són els sistemes més fiables pel control de l’edat i quins riscos de privadesa tenen?

Cal distingir entre fiabilitat i privadesa perquè qualsevol comprovació de l’edat implica un cert risc per a la privadesa. Per tant, cal limitar-se estrictament a aclarir si la persona té setze anys o més o no. Però no intentar qualsevol recollida de dades que vagi més enllà d’això perquè és innecessàriament invasiva.

Per exemple, seria molt fiable per comprovar la identitat si la xarxa demana carregar el DNI de l’usuari i l’escaneja, però per contra, això posa moltes dades en mans de la xarxa, com ara el nom, els noms dels pares o on viu la persona.

Una altra manera que s’ha trobat és fer servir terceres parts de confiança, com ara el govern o la companyia de telecomunicació amb què l’usuari té contractada la fibra òptica. Aquestes terceres parts s’encarregarien de fer la comprovació i després passar-li a la xarxa.

Hi ha tecnologies criptogràfiques que permetrien demostrar si algú és més gran de setze anys però cal un desplegament que no existeix

També hi ha tecnologies avançades, criptogràfiques, que permetrien demostrar només que ets més gran de setze anys, però cal tota una infraestructura que les xarxes no tenen, i caldria que els usuaris disposessin del que s’anomenen credencials per atributs (identificadors digitals segurs que certifiquen característiques específiques d’un usuari, com ara l’edat, sense revelar la identitat completa). Però a hores d’ara no en disposem. Seria tècnicament possible però requeriria un desplegament que no existeix.

Creus que les plataformes estan disposades a aplicar aquests controls?

Ja s’ha vist en les reaccions d’Elon Musk (propietari d’X) i Pàvel Dúrov (propietari de Telegram) que no els agrada; les plataformes no estan disposades a passar fàcilment per l’adreçador. Però, encara que rondinin i protestin, ho hauran de fer perquè la Unió Europea i els Estats tenen mitjans coercitius suficients. Poden posar multes que són proporcionals a la facturació mundial de les empreses de les xarxes.

Oriol Ríos, investigador del Departament de Pedagogia

Creus que la prohibició permetrà reduir l’assetjament?

Hem d’esperar a veure els efectes però les dades apunten que ha augmentat el ciberassetjament i això està lligat totalment a l’utilització de les xarxes socials i els mòbils.

El que falta és fer una formació crítica als adolescents sobre l’utilització d’aquestes xarxes i posicionar-se també en l’entorn virtual contra l’assetjament. I això vol dir donar suport a la víctima. És a dir, si hi ha un ciberassetjament, enlloc d’alimentar-lo, que sigui una eina d’activisme en pro de la víctima.

Com poden afectar als menors els discursos d’odi, la desinformació o l’estandardització dels cossos normatius?

Quan hi ha un consum acrític de les imatges que miren, dels influencers que segueixen, dels cossos que veuen, els menors intenten comparar-se i no fan una anàlisi crítica ni ètica. I el que diu la recerca és que cal fer una alfabetització digital amb esperit crític, que pugui generar consciència sobre allò que consumeixen perquè no els afecti de la manera que ho fa. Una de les recomanacions és que aquesta alfabetització sigui proactiva i els mateixos adolescents creïn contingut des d’aquesta perspectiva crítica i ètica.

Per tant, els mestres i el professorat hem de formar-nos en l’utilització de les eines digitals de manera crítica per crear aquesta consciència, i quan els adolescents vegin un missatge o unes imatges determinades puguin fer aquesta reflexió.

Quina formació i preparació haurien de rebre els menors en relació a l’ús de les xarxes socials i el mòbil?

Ha de ser una formació continuada sobre l’utilització i l’accés a aquestes tecnologies, no un taller d’un dia amb un especialista, perquè sinó l’impacte és molt petit. Hi ha moltes recerques que apunten que vincular això a una educació socioemocional, ajuda també a crear aquest esperit crític i ètic.

Quan afavorim l’esperit crític, creem factors de protecció perquè els menors puguin escollir millor

L’educació ha de crear ciutadania activa, però a causa de la tecnificació de l’educació i de la introducció de les tecnologies ens hem basat més en la tècnica. El que diu la recerca és que hem de combinar-ho, i això ho podem fer amb una pedagogia més crítica, per saber què ens estan venent, quines empreses hi ha darrere, quines ideologies fomenten els discursos d’odi i contextualitzar-ho en el capitalisme. I quan afavorim aquest esperit crític, també creem factors de protecció perquè els menors poden escollir millor quines xarxes socials utilitzen, quins continguts volen consumir i quins influenciadors i streamers poden seguir.

Joan Boada-Grau, investigador del Departament de Psicologia

Quins són els principals perjudicis psicològics pel consum de xarxes socials que fan els menors de setze anys ?

Jo no només parlaria dels menors de setze anys, sinó, en general, de persones que no tinguin prou maduresa per controlar l’ús de les xarxes socials. Òbviament, un dels perjudicis seria la dependència psicològica de les xarxes socials i que aquest món virtual estigui absolutament present en detriment del món real i de la realitat. Però també, especialment en els adolescents, fenòmens com el cyberbullying, continguts pornogràfics que no són adequats, la incitació a reptes irrealitzables i una tendència a l’increment de ludopatia, especialment ludopatia per internet.

Hi ha un abans i un després en la incidència d’afectacions en la salut mental dels adolescents des de l’aparició de les xarxes socials?

Ja comença a haver-hi investigacions científiques que avalen quins són els perjudicis de l’ús i l’abús de les xarxes socials. Per tant, sí que podríem dir que comença a haver-hi una afectació negativa.

Tenim exemples de distorsions, de com la realitat virtual està transformant la realitat viscuda

Per exemple, fixem-nos en un fenomen com el FOMO (por de perdre’s alguna cosa, per les sigles en anglès de fear of missing out): els adolescents consideren que si no estan a les xarxes socials s’estan perdent coses que són molt rellevants; en canvi, no donen importància a passejar, fer esport o anar a la platja. Això seria un exemple de l’aparició d’una distorsió a la salut mental, és a dir, de quina manera la realitat virtual està transformant la realitat viscuda per nosaltres.

Creus que hi ha una manera diferent de socialitzar a la que hi havia abans de les xarxes socials?

És molt evident. Anteriorment, la socialització requeia molt en les famílies, per exemple, i era una socialització més experiencial del dia a dia. Actualment, la socialització dels nens i les nenes adolescents és molt més virtual, sense la possibilitat que els pares i la família puguin controlar, que no dic prohibir, quins són els continguts que la família creu que haurien de veure, d’estudiar, de visualitzar, etcètera.

Com afecta l’ús excessiu de pantalles a l’atenció, l’estudi o el rendiment acadèmic?

Si es fa un ús pedagògic de les pantalles, d’internet, de la virtualitat, evidentment que pot ser bo i no podem negar aquest fenomen de transformació tecnològica en l’ensenyament i a la societat. Ara bé, un ús abusiu sí que fa perdre el raonament cognitiu i l’esperit crític. Per exemple, en aquest moment ja comença a haver-hi investigacions serioses en què es considera que la intel·ligència artificial produeix una reducció de les capacitats cognitives dels estudiants i de la població general.