29/06/2016
Sandra Plademunt: “Sortir de la zona de comfort fa que creixem com a persones i professionals”
Això és el que diu en una entrevista Sandra Plademunt, que treballa al Centre de Recursos d'Aprenentatge i Investigació (CRAI) de campus Catalunya, i ha estat beneficiària d’una beca de mobilitat en el programa Erasmus+ for Staff (STT). La seva estada l’ha realitzat a la Technische Universität Berlin durant el mes de maig
Això és el que diu en una entrevista Sandra Plademunt, que treballa al Centre de Recursos d'Aprenentatge i Investigació (CRAI) de campus Catalunya, i ha estat beneficiària d’una beca de mobilitat en el programa Erasmus+ for Staff (STT). La seva estada l’ha realitzat a la Technische Universität Berlin durant el mes de maig
-
Quin va ser el motiu per participar en aquesta mobilitat? Per què vas escollir aquesta universitat?
Feia temps que m’havia mirat les convocatòries d’Erasmus Staff, perquè tinc companyes del CRAI que han participat en alguna estada a l’estranger (Erasmus, Stella, etc.) i tenia curiositat sobre el tema. Tothom que havia fet una estada, m’havia parlat molt bé de l’experiència. Finalment aquest any vaig poder presentar la sol·licitud i afortunadament em van donar la beca.
Vaig escollir aquesta universitat, la Technische Universität de Berlin, per tres motius: el primer perquè sabia que era una universitat amb la qual la URV tenia conveni; el segon perquè a la pàgina web de la seva biblioteca vaig trobar informació interessant sobre els programes de formació de la biblioteca i el tercer, per l’idioma (era una oportunitat de practicar l’alemany que estic estudiant).
-
Com ha estat l’experiència? Què has après durant la teva estada?
Realment l’experiència ha estat molt positiva, a més d’intensa. Des de la biblioteca on m’acollien em van fer una planificació molt exhaustiva de reunions i presentacions (basant-se en les meves preferències), que em van permetre conèixer a fons el funcionament de les dues biblioteques que vaig visitar (tant de la Wirtschaft und Management Bibliothek com de la Universitäts Bibliothek).
Vaig poder preguntar tots els dubtes que tenia i em van donar moltíssima informació sobre cada tema. Fins i tot em van facilitar accés a tota la seva documentació interna de treball de la biblioteca, com si formés part de la seva plantilla.
-
Quines oportunitats han sorgit durant la visita?
A part de tenir l’oportunitat de conèixer serveis, programes de formació interessants i processos de treball diferents i poder-los compartir amb els companys del CRAI, vaig tenir l’oportunitat de poder fer una petita presentació del funcionament del servei de la URV a la reunió d’equip que feia la biblioteca i a la que em van convidar a assistir. Va ser una manera de compartir informació entre les dues institucions, i a més ho van agrair molt.
-
Com pot beneficiar la teva estada al teu departament i a la resta de la universitat?
Posteriorment a l’estada, vaig redactar un informe de bones pràctiques al qual hi té accés tot el personal del meu centre de treball. En aquest informe vaig compartir tota la informació que havia trobat interessant de cada reunió i vaig fer un recull d’idees interessants o diferents relacionades amb la biblioteca que podrien interessar els meus companys.
Pel que fa a la universitat, fer aquest tipus d’estades contribueix a donar a conèixer la nostra Universitat a les altres. Mentre feia la presentació del CRAI i durant les reunions, el personal es va interessar per saber-ne més informació.
-
Com et vas assabentar dels ajuts per fer la mobilitat?
Bàsicament vaig saber que es podia fer la sol·licitud dels ajuts per a fer la mobilitat a través del correu informatiu de l’I-Center.
-
Recomanaries una estada com la teva als teus companys/es?
Per descomptat! Sempre és molt interessant poder conèixer altres maneres de treballar i altres realitats dins del teu àmbit laboral. Sortir de la “zona de comfort” fa que creixem com a persones i professionals.
-
Voldries explicar-nos alguna anècdota del viatge?
D’anècdotes n’hi ha moltes, per descomptat, però una de les coses que més em va sobtar va ser el tema de l’idioma. Tot i que a la biblioteca sabien que jo parlava una mica d’alemany (tinc el B1), ningú em va preguntar en cap moment si volia que em parlessin en anglès, fet que per practicar alemany va ser perfecte, però també em va requerir un nivell de concentració altíssim, és clar!
Només vaig trobar una persona que no sabia que jo podia parlar una mica d’alemany, i s’havia fet un document amb tot el guió en anglès del què m’havia d’explicar. Quan vaig entrar per la porta i vaig saludar en alemany em va dir: “Ah, però parles alemany?”, i ràpidament va tancar el document en anglès!