La Càtedra d'Estudis sobre el Marroc de la URV analitza, amb la participació d'experts de diferents àmbits, les relacions entre els dos territoris des del segle XIX fins a l'actualitat

La Sala de Graus del campus Catalunya ha acollit aquests dies el col·loqui internacional “Tarragona i el Marroc (segles XIX-XXI). Genealogia històrica i reptes contemporanis d’un espai mediterrani compartit”, una trobada acadèmica que ha posat en relleu la profunditat històrica i la vigència actual dels vincles entre les comarques tarragonines i el país nord-africà. L’esdeveniment, organitzat per la Càtedra d’Estudis sobre el Marroc de la Universitat Rovira i Virgili, ha reunit especialistes de diverses universitats i institucions.

Durant la primera jornada, celebrada aquest dijous i centrada en el segle XIX, s’han abordat personatges clau en la relació entre els dos territoris en aquella època, com ara Marià Fortuny i Josep Tapiró, figures glossades per l’investigador del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, i director de la Càtedra, Jordi Àngel Carbonell, i Marcel·lí Domingo, en aquest cas per part de Jaume Camps, del mateix departament. També s’han tractat episodis vinculats a l’exploració, l’orientalisme i el context colonial. Les ponències han destacat el paper de Tarragona com a focus d’influència cultural i política en la relació amb el Marroc durant aquesta etapa.

La segona jornada, aquest divendres, s’ha centrat en el present i el futur d’aquest espai mediterrani compartit, amb intervencions sobre migracions, relacions comercials i dinàmiques socials contemporànies. S’ha posar especial èmfasi en el paper de les comunitats d’origen marroquí a la demarcació i en els nous escenaris de cooperació transnacional.

El col·loqui també ha comptat amb la participació de representants institucionals com Oliver Klein, alcalde de Cambrils, i Ikram Chahine, consul general del Regne de Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, que han subratllat la importància de reforçar les relacions sociopolítiques i econòmiques entre ambdós territoris en un context global canviant.

A més de les sessions acadèmiques, el programa s’ha complementat amb activitats culturals i divulgatives, com ara concerts, danses tradicionals i tallers sobre la prehistòria africana. Aquestes iniciatives han contribuït a apropar el públic general a una realitat compartida que, tal com s’ha destacat al llarg del col·loqui, continua configurant identitats i oportunitats comunes a banda i banda de la Mediterrània.