A la jornada Castells: deu anys de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, els investigadors de la URV Àlex Arenas i Manel Sanromà aposten per engegar un pla pilot coordinat amb Salut que permeti tornar a les places el 2021

“No podem basar el retorn a l’activitat castellera en la vacuna, però tenim els testos d’antígens i els podem utilitzar”. El catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques Àlex Arenas obria així la primera taula rodona de la jornada Castells: deu anys de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, que dissabte passat abordava com havia afectat la pandèmia al món casteller i especulava sobre quan es podria tornar a les places. La iniciativa, organitzada per la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, va servir per posar sobre la taula un debat no allunyat de polèmica: la idoneïtat de l’ús de tests d’antígens abans dels assajos per poder tornar a veure castells a partir de la propera primavera. Manel Sanromà, astrofísic, matemàtic i investigador del mateix departament que Arenas; Ester Gea-Mallorquí, investigadora del Departament d’Immunologia Viral de la Universitat d’Oxford i Ester Roca, tècnica de festes i responsable de l’Àrea de Cultura Popular i Tradicional de l’Ajuntament de Tarragona van participar també d’aquesta taula rodona, que va moderar el periodista Francesc Domènech.

Sanromà va utilitzar el símil d’una guerra per mostrar la seva confiança en la ciència com la “salvadora” d’aquesta crisi que ha deixat fora joc l’activitat castellera des de que es va decretar l’estat d’alarma el 14 de març passat. “Les vacunes, els tests i les futures medicines són les tropes que salvaran els bons, però el món casteller no s’ha de quedar a la trinxera. Ha de sortir a rebre les tropes vencedores amb un pla concret basat en l’ús de tests d’antígens”. En aquest sentit, l’investigador va reclamar a la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres no esperar l’arribada les vacunes i començar a fer passes endavant consensuant aquest pla amb la conselleria de Salut. “Som una activitat de risc, i per això podem demostrar que un programa ben fet de testos previs als assajos ens funcionaria a nosaltres i serviria d’exemple també a altres sectors”, va dir. Segons Sanromà, la participació en aquest pla seria voluntària, amb seguiment a través d’APP i amb la complicitat i supervisió de la conselleria de Salut. “És un estudi epidemiològic en el que a mi m’agradaria participar-hi i poder publicar-ne els resultats”, va afegir.

La viròloga Ester Gea-Mallorquí va manifestar els seus dubtes davant d’aquesta proposta. “Els tests d’antígens són molt útils per detectar positius, però un resultat negatiu té una finestra en què la persona pot continuar infectant”, va afirmar. Tot i això, la investigadora calcula en què amb l’actual calendari de vacunació previst a finals d’estiu el gruix de la població podria estar vacunada a finals del proper estiu, i es va mostrar confiada en què “podrem començar a veure els primers castells a partir del setembre de 2021”.

Tampoc va convèncer la càrrega econòmica que suposaria una proposta basada en l’ús de tests d’antígens. Tot i que Sanromà i Arenas van assegurar que en els propers mesos aquestes proves serien d’ús massiu i el seu preu baixaria de forma important, algunes de les persones que van assistir virtualment a la taula rodona -la majoria relacionades amb el món casteller- hi van veure objeccions ja que moltes colles no podrien assumir el cost econòmic que comportaria l’ús d’aquestes proves. Pau Camprovin, responsable de la seguretat i prevenció de la Coordinadora Catalana de Colles Castelleres, va descartar participar com a entitat en aquest hipotètic pla per motius econòmics i ètics. “No volem fer diferències entre colles que sí s’ho podrien permetre d’altres que no. I tampoc volem assumir el risc de què hi hagi una infecció massiva en un assaig”, va argumentar.

Arenas va recordar que el risc zero no existeix, “ni existirà tant sols amb la vacuna”, i va advertir que la immunitat de ramat costaria molt d’aconseguir a causa del negacionisme i els dubtes que generava per una part de la població una vacuna que és voluntària. Per això va convidar el col·lectiu casteller a tenir una posició proactiva com estan fent altres sectors en què es gestionen esdeveniments massius, i posicionar-se en primera línia per reprendre l’activitat.

Deu anys de reconeixement internacional

La jornada va continuar amb una segona taula rodona dedicada a analitzar els reptes pendents deu anys després de la declaració per part de la UNESCO dels castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Hi van participar Sergi Font, president de la Coordinadora; Santi Terraza, director de la revista Castells i Francisca Coll, directora insular de Patrimoni del Consell de Mallorca i representant del Cant de la Sibil·la, que també va guanyar-se la declaració de la Unesco a la vegada que els castells i el flamenc.

Els assistents van recordar com van viure el moment d’aquesta declaració, que es va produir a Nairobi un 17 de novembre de fa deu anys i van fer balanç del que aquest fet ha suposat en el reconeixement a nivell local i internacional.

A la jornada, que van presentar la rectora de la URV María José Figueras i el vicerector de recerca i planificació científica Francesc Díaz, i en la que també va intervenir telemàticament la consellera de Cultura Àngels Ponsa, va finalitzar amb la presentació d’una exposició sobre fotografia castellera organitzada pel Col·lectiu Fort. La presentació va anar a càrrec de la fotògrafa Laia Díaz, membre d’aquest col·lectiu. La mostra es va inaugurar la mateixa tarda de dissabte al Mercat Central de Tarragona, i es pot visitar fins el 31 de gener.