Del 19 al 28 de setembre se celebrarà un congrés organitzat per Amics i Amigues de l’Ebre i la URV per aprofundir en el paper dels ebrencs i ebrenques al conflicte i en la seva memòria

La cita, que compta amb el suport del Departament de Justícia i Memòria Democràtica i de les institucions locals, coincideix amb la commemoració del 80è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial. El seu objectiu és recuperar i homenatjar les històries, sovint oblidades o silenciades, de les persones de les Terres de l’Ebre que, d’una manera o altra, van participar o van patir les conseqüències del conflicte bèl·lic més gran del segle XX.

El director del Campus Terres de l’Ebre de la URV, Xavier Farré, ha destacat que “aquest tipus d’esdeveniments no només ofereixen espais de ponència i debat, sinó que també generen coneixement, i la universitat ha de tenir un paper preponderant en aquest procés. La URV, com a universitat de referència al territori, sempre està oberta a la participació i a la coorganització de congressos com aquest, que permeten connectar la recerca i el debat acadèmic amb la societat”.

En aquest sentit, el representant de la Direcció General de Memòria Democràtica, Josep Pitarch, ha remarcat “la importància de donar suport i implicar-nos en projectes i esdeveniments d’aquest tipus, que contribueixen a recuperar la memòria democràtica i posen en valor l’organització d’actes d’aquesta rellevància a les Terres de l’Ebre”.

Set eixos temàtics i un cartell internacional

El congrés s’estructura en set grans eixos: l’exili i la deportació, la resistència francesa, el treball forçat a l’organització Todt, la participació d’ebrencs en exèrcits aliats, el pas d’alguns ebrencs per la División Azul, el paper de les dones —les “oblidades de l’oblit”— i la transmissió de la memòria a les noves generacions.

El president d’Amics i Amigues de l’Ebre, Marc March, ha destacat que “hem aconseguit portar a les Terres de l’Ebre especialistes de primer nivell internacional en els àmbits de l’exili i la Segona Guerra Mundial, i això és un pas molt important per situar el territori en el mapa dels grans debats històrics i de memòria democràtica. Organitzar congressos d’aquesta rellevància a les nostres comarques té un mèrit afegit, perquè comporta un esforç logístic molt gran, però també és una oportunitat única per acostar el coneixement i la recerca al públic local”.

March ha afegit que l’objectiu del congrés és “obrir nous camins de recerca i incentivar que la gent continuï investigant i recuperant la història dels ebrencs i ebrenques a la Segona Guerra Mundial. Volem dignificar aquestes persones, moltes vegades oblidades, i transmetre aquesta memòria a les generacions futures”.

El congrés comptarà amb una àmplia participació de professorat de la Universitat Rovira i Virgili. Hi intervindran Víctor Grau, professor de Didàctica de les Ciències Socials, i Jaume Camps, professor de la URV, que oferiran ponències dins del programa. També formen part del comitè científic del congrés Rocío Arnal, professora de la URV; Núria Gil, professora de la URV; Santiago Castellà, professor de Dret Internacional de la URV, i Josep Maria Pons, professor de Didàctica de la URV. La seva presència evidencia el paper actiu de la universitat en la recerca històrica i en la transmissió de la memòria democràtica des del territori.

El programa es completa amb més de 20 comunicacions i la participació de ponents destacats d’altres universitats, com Joan Villarroya (Universitat de Barcelona), Xosé Manoel Núñez-Seixas (Universitat de Santiago de Compostela), Gutmaro Gómez Bravo (Universitat Complutense de Madrid), Geneviève Dreyfus-Armand (experta en exili espanyol), i Diego Gaspar Celaya (Universitat de Zaragoza).

Dos caps de setmana, dues seus

El congrés s’allargarà durant dos caps de setmana consecutius. La sessió inaugural tindrà lloc el 19 de setembre a l’Aula Magna del Campus Terres de l’Ebre de la URV (Tortosa), i continuarà a Tortosa els dies 20 i 21 de setembre al Museu de Tortosa. La segona part es farà a Amposta, del 26 al 28 de setembre, al Museu de les Terres de l’Ebre.

A més de les ponències i comunicacions, hi haurà activitats complementàries com una exposició, cinema i col·loquis, i un concert. L’exposició, creada pel Museu de l’Ebre, repassa les històries de vuit ebrencs i ebrenques que van participar a la Segona Guerra Mundial.

Inscripcions i reconeixement acadèmic

El congrés està obert a estudiants, professorat, especialistes i públic general. Les inscripcions es poden fer a través de la web oficial: www.ebre2guerramundial.org on també és pot consultar tot el programa.

L’activitat compta amb el reconeixement del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, amb certificació per al professorat dins el Pla de Formació de Zona.