Es tracta del registre més complet del Plistocè inferior d'aquest felí endèmic de la península ibèrica i aquesta troballa permetrà aclarir la història evolutiva d'aquesta espècie protegida

La campanya que aquest any s’ha desenvolupat al jaciment paleontològic de Quibas (Abanilla, Múrcia), declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), ha estat una de les més reeixides des que l’any 2014 membres de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) van assumir la direcció de l’excavació. En aquesta ocasió s’han pogut recuperar més d’un centenar de restes de grans vertebrats i el mateix nombre de microvertebrats. Però la troballa estrella ha estat un esquelet parcial de linx ibèric de fa un milió d’anys, essent el registre més complet del Plistocè inferior d’aquest felí endèmic de la península Ibèrica; el seu descobriment permetrà aclarir la història evolutiva d’aquesta espècie protegida.

Entre les restes identificades d’aquest linx destaquen canins, fèmurs, tíbies, ràdios, ulnes, metatarsos, metacarps, falanges i vèrtebres, “probablement pertanyents a un mateix individu. Això suposa el registre més complet i antic de linx, cosa que permetrà aclarir la història evolutiva d’aquesta espècie protegida”, explica Pedro Piñero, investigador postdoctoral del programa Maria de Maeztu a l’IPHES-CERCA, i codirector de l’excavació juntament amb Jordi Agustí, investigador ICREA a l’IPHES-CERCA i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Una altra troballa significativa ha estat un molar d’un cànid hipercarnívor, possiblement l’ancestre del licaó (gos salvatge africà) i parent de l’actual llop. “Aquest carnívor no es coneixia fins ara a Quibas, així que la seva presència ampliarà la llarga llista de més de 70 espècies diferents identificades des del descobriment d’aquest jaciment el 1994”, afegeix Pedro Piñero.

El mateix investigador de l’IPHES-CERCA també ha destacat: “Aquest any s’han extret més d’un centenar de restes de grans vertebrats, incloent-t’hi ossos i dents ben conservats de rinoceronts, cavalls, macacos, guineus, cabres, cérvols, llebres, tortugues i aus rapinyaires. A això cal afegir-hi centenars de restes de petits vertebrats entre ells rosegadors, rèptils i amfibis i aus”. Aquests petits ossos i dents van ser identificats ja en el laboratori analitzant més minuciosament el sediment cribrat i rentat durant el treball de camp.

En l’excavació, desenvolupada de l’1 al 15 de maig, van participar vuit persones: un geòleg de la Universidad de Granada, un arqueòleg del Centro Nacional de Investigación sobre Evolución Humana (CENIEH), una arqueòloga italiana, un arqueòleg de la Universidad de Murcia , un estudiant de biologia d’aquesta mateixa universitat, i tres paleontòlegs de l’IPHES-CERCA. Aquesta excavació s’ha desenvolupat en el marc de la Subvenció ARQ115/2018 per a la Recerca i Intervenció en el Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Regió de Múrcia (Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia), l’aportació econòmica i logística de l’Ajuntament d’Abanilla, i la Fundació Palarq amb una Ajuda per a l’aplicació de metodologies i tècniques de les ciències experimentals/analítiques en arqueopaleontologia. L’objectiu d’aquest projecte d’investigació és aclarir la sèrie d’esdeveniments faunístics i climàtics esdevinguts durant la part final del Plistocè inferior.

Un enclavament únic a Europa

Quibas és un enclavament únic a Europa d’acord amb la seva antiguitat. Es tracta d’un jaciment d’origen càrstic els dipòsits del qual tenen una cronologia d’entre 1.200.000 i 1.000.000 d’anys i és l’únic amb vertebrats continentals d’Europa que té una successió de nivells comprenent aquesta edat. Això és una singularitat que ofereix una oportunitat única per aclarir els esdeveniments faunístics i climàtics esdevinguts durant la part final del Plistocè inferior. “D’aquesta manera es podrà contextualitzar l’entorn ambiental de les primeres poblacions humanes que van habitar Europa i comparar els nostres resultats amb els dels jaciments de la península ibèrica d’edat pròxima a la de Quibas i que han aportat les primeres evidències d’aquesta ocupació, com són Fuente Nueva 3 i Barranco León a Orce (Granada), i Sima del Elefante a Atapuerca (Burgos) “. A més, el descobriment el 2019 d’una nova espècie de llangardaix sense potes, el Ophisaurus manchenioi, va permetre reconèixer a la Regió de Múrcia com l’últim refugi ecològic d’espècies tropicals d’Europa.

Conferència i visita

Coincidint amb la campanya d’excavació d’enguany, es va realitzar una conferència a l’auditori d’Abanilla a càrrec del codirector Pedro Piñero que va explicar les últimes troballes. A l’acte van assistir-hi les principals autoritats de l’ajuntament d’aquesta localitat i una vintena de residents d’aquest municipi; va ser emès en directe per dues televisions comarcals i a través de les xarxes socials.

A més, hi va haver una visita molt especial al jaciment: la de professor de la Universidad de Murcia Miguel Ángel Mancheño, primer director de les excavacions del jaciment de Quibas i impulsor del projecte de recerca. A la nova espècie de llangardaix sense potes li van posar el nom d’O. manchenioi en el seu honor.