La recerca de la professora de la URV, Susana Ramírez-Hita, va servir de prova al Tribunal Consitucional del país per a una sentència històrica, que senta el precedent perquè altres comunitats puguin reclamar als tribunals

Susana Ramírez Hita, professora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, investiga des de fa gairebé deu anys la contaminació ambiental de l’Amazònia peruana. La seva expertesa va arribar a orelles d’uns sacerdots agustins espanyols que treballaven en una parròquia ubicada a Punchana, un districte de la ciutat d’Iquitos (Perú), on hi ha dos assentaments humans, la població dels quals viu des de fa vint anys sobre un canal obert pel qual es desplaça part del desguàs de la ciutat.

La particularitat d’aquest canal és que s’hi aboquen les aigües servides d’un hospital, un escorxador municipal i una refineria de petroli, sense cap tractament previ. Paradoxalment, les poblacions dels assentaments no disposen d’aigua potable, sistema de desguàs, ni un programa de recol·lecció de residus sòlids, per la qual cosa estan exposats a múltiples malalties relacionades amb la contaminació.

Quan Ramírez Hita va començar la investigació, les juntes veïnals dels assentaments, amb el suport del Vicariat d’Iquitos, es trobaven enmig d’un procés judicial obert des del 2016, quan van interposar una demanda davant la Cort Superior de Justícia del Perú per a que fos resolta la situació d’insalubritat. El cas va arribar finalment al Tribunal Constitucional del país per a la seva resolució i és en aquest context, al setembre del 2021, quan es va iniciar la recerca que va permetre demostrar la contaminació a què estava exposada la població, cosa que va servir de prova davant del Tribunal Constitucional.

En una sentència històrica a favor de les comunitats, al juliol del 2023, el Tribunal Constitucional del Perú va declarar inconstitucional per primera vegada la manca d’aigua i desguàs i va obligar a reparar el mal de manera immediata. La sentència estableix un precedent perquè altres assentaments, comunitats i pobles del Perú puguin sol·licitar aigua i desguàs davant dels tribunals.

“Em va impactar molt el lloc quan el vaig veure per primera vegada i vaig intentar demostrar el nivell de contaminació i l’afectació a la salut que suposava viure sobre aquest canal; l’objectiu era guanyar la sentència judicial i provocar canvis en les condicions d’habitabilitat”, explica Ramírez Hita.

Per fer-ho, va fer 72 entrevistes en profunditat a membres de les famílies dels assentaments i a representants i funcionaris de les institucions que gestionen l’aigua, el desguàs i els residus sòlids, així com de les institucions de salut.

També va recollir dades epidemiològiques i de morbimortalitat, a més de recollir mostres de l’aigua del canal i de l’aigua de consum, fang, sòl i aire, per analitzar la citotoxicitat, genotoxicitat i resistència antimicrobiana (amb la col·laboració de la Universitat dels Andes, Bogotà -Colòmbia-) i anàlisis fisicoquímiques en un laboratori peruà.

Encreuament del treball de camp antropològic amb les dades de laboratori

La novetat de l’estudi respecte d’altres de similars va ser el treball de camp antropològic, que es va creuar amb les anàlisis de laboratori. “Vaig recollir les històries de malaltia i mort de la població que fa vint anys que viu en aquestes condicions d’insalubritat, i les vaig anar relacionant amb les dades del laboratori”, detalla Ramírez Hita.

El que va trobar va ser fins i tot nou per a les autoritats de salut del Perú: “El més nou ha estat conèixer els resultats de les anàlisis sobre resistència antimicrobiana i comprovar que la resistència va donar positiu per gairebé tots els antibiòtics analitzats, fins i tot a l’aigua de consum. Les persones estan malaltes per la insalubritat i, sense saber-ho, prenen aigua que conté antibiòtics diàriament”.

Així doncs, els problemes de salut més freqüents que pateixen els habitants (diarrea, febre, vòmit, diferents malalties de la pell, paràsits, problemes intestinals, infeccions i tumors) podrien relacionar-se amb les substàncies contaminants a què s’exposen com a resultat dels abocaments de diferents substàncies per part de l’hospital, l’escorxador i la refineria petroliera de la zona.

La sentència del Tribunal Constitucional del Perú esmenta al llarg de les noranta pàgines l’estudi de Susana Ramírez Hita. A l’abril d’aquest any, els testimonis dels afectats juntament amb l’exposició de la investigadora davant del Tribunal Constitucional van ser capitals per al resultat de la sentència final.

L’impacte d’aquesta sentència és més rellevant del que els promotors de la demanda i la investigadora havien imaginat perquè estableix un precedent perquè altres assentaments, comunitats i pobles del Perú puguin sol·licitar aigua i desguàs davant dels tribunals.

Susana Ramírez Hita és professora associada del Màster en Antropologia Mèdica i Salut Global de la URV i pertany al Medical Anthropology Research Center (MARC), al grup de recerca d’Antropologia Social del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, ia la Unió de Científics Compromesos amb la Societat i la Natura de Llatinoamèrica (UCCSNAL).