Els autors, per encàrrec de l'Ajuntament i la Diputació, analitzen el comerç a Tortosa i destaquen la modernització de l’oferta i les infraestructures com a factors clau per atraure més consumidors

La Càtedra d’Economia Local i Regional de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Terres de l’Ebre ha presentat, aquest vespre, l’informe El comerç a Tortosa en el context actual. Estudi de les preferències i expectatives dels consumidors tortosins, elaborat pels professors del Departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Pau Galiana, sots director de la Càtedra, i Xavier Molina, soci director d’una consultoria estratègica de màrqueting.

Els grans canvis en el sector del comerç a nivell mundial, en els darrers 25 anys, fruit de la ràpida evolució de les TIC i l’aparició de grans operadors, han modificat els hàbits de compra, amb l’increment de vendes online, també en el cas de Tortosa. “La suma de dos fets dels darrers anys (el comerç online i la nova logística) reconfigura les nostres ciutats a nivell d’espais comercials i de mobilitat ciutadana, tant en vehicle com peatonalment, i Tortosa no n’és una excepció”, ha remarcat Pau Galiana a l’inici de l’acte.

Per als autors de l’estudi, Tortosa —com a capital, centre administratiu, educatiu, sanitari i comercial de Terres de l’Ebre— ha treballat en la millora de la majoria de l’oferta comercial, però la davallada de les vendes és una evidència.

Per aquest motiu, l’equip de la URV ha volgut anar més enllà dels estudis que s’han fet fins ara sobre el comerç de Tortosa. “El que hem volgut aportar des d’aquest estudi és l’opinió o versió dels ciutadans com a consumidors i potencials clients del comerç tortosí, i directament entendre les seves necessitats, els seus hàbits de compra, els horaris laborals i d’oci de què disposen, la disponibilitat de recursos, les necessitats de mobilitat, la seva valoració dels espais, productes, servei, preus, etc. Completar, per tant, altres estudis fets fins ara per la Càtedra, amb el coneixement que es pot adquirir a partir de l’opinió de primera mà de la ciutadania”, ha afirmat Pau Galiana. Galiana recorda que el Pla Estratègic de Tortosa (2020-2030) redactat per la Càtedra, compta amb un eix sobre el comerç que fa cinc anys ja apuntava algunes de les actuacions que ara es confirmen, mentre que altres tenen un altre punt de vista. Això demostra que es imprescindible fer un seguiment del Pla, no només en l’eix comercial sinó en tot el seu contingut, tal com ho fan les ciutats que tenen un creixement sòlid basat amb una estratègia clara i compartida.

L’estudi, que ha comptat amb una mostra d’unes 200 persones residents a Tortosa i quatre grups de debat segmentats per edat, revela que la proximitat i la comoditat són els principals factors per comprar a la ciutat, però una part creixent de la població busca alternatives en altres municipis, especialment en determinats sectors comercials. “El comerç local afronta reptes com la modernització de l’oferta, la millora de les infraestructures comercials i la consolidació d’una marca de ciutat que retingui i atregui clients” ha exposat Xavier Molina.

Es manté pes en el consum quotidià, però es perd terreny en sectors estratègics

Tot i que la majoria de la població continua fent bona part de les seves compres a Tortosa, especialment en alimentació, restauració, moda, electrodomèstics, bellesa, salut i esport, l’estudi constata que en altres àmbits com la tecnologia, les telecomunicacions o els productes culturals, una part important dels consumidors opta per desplaçar-se a altres ciutats.

Aquesta tendència és més accentuada entre els joves de 18 a 24 anys, que només adquireixen productes de cinc o sis sectors comercials a Tortosa, i prefereixen desplaçar-se per adquirir roba, dispositius tecnològics o serveis de telecomunicacions. Aquesta realitat apunta a una pèrdua progressiva de clients potencials en el futur si el comerç local no s’adapta als nous hàbits de consum.

Pèrdua i recuperació de la capitalitat comercial de Terres de l’Ebre

La pèrdua de pes com a centre comercial de referència és un fet constatat pels mateixos consumidors: el 73,1% creu que la ciutat ja no té la capitalitat comercial de Terres de l’Ebre. Aquesta percepció és més generalitzada entre els majors de 60 anys, però els joves fins als 30 anys afirmen que veuen possible que Tortosa recuperés el rol de pal de paller econòmic que havia exercit, i que torni a ser capital comercial del territori.

Les causes d’aquesta pèrdua de pes comercial les darreres dècades respondrien a tres factors principals. D’una banda, l’expansió comercial d’altres municipis, que ha reduït la dependència de Tortosa com a centre de referència. De l’altra, la manca d’una estratègia local clara per modernitzar i dinamitzar el comerç, fet que genera una percepció d’estancament entre els consumidors. Finalment, Tortosa ha perdut força com a marca comercial, la qual cosa ha afavorit que molts clients optin per altres ciutats amb una oferta més atractiva i diversificada, i segurament una marca més ben posicionada en la ment dels seus visitants.

El factor clau: la proximitat, però sense un valor diferencial clar

Quan se’ls pregunta per què compren a Tortosa, el 73,1% dels consumidors destaca la proximitat i la comoditat com els principals motius. Aquest fet evidencia que l’elecció de la ciutat no es deu a una percepció de qualitat o diferenciació de l’oferta comercial, sinó més aviat a una qüestió pràctica.

Pel que fa a les preferències d’establiment, el comerç local tradicional és el més escollit (53,3%), seguit del Mercat Central (47,7%), especialment entre les dones i els majors de 60 anys. Quant a les zones comercials, les més freqüentades són el centre i la Plaça Alfons i Cervantes (66%) i l’Avinguda de la Generalitat i el Mercat (56,9%), mentre que la resta de zones tenen una afluència menor.

Tarragona i Barcelona, principals focus de competència

L’informe confirma que Tarragona i Barcelona són les dues ciutats que competeixen més directament amb Tortosa com a centre comercial de referència, seguides de Reus, Amposta i Vinaròs. Un 8,6% de la població fa totes les seves compres a Tortosa, mentre que la resta combina la ciutat amb almenys un altre municipi.

Amb tot, una majoria (62,9%) només té un segon punt de compra fora de Tortosa, i un 24,4% en té dos. Aquesta tendència suggereix que, tot i que Tortosa segueix sent un punt comercial clau, la seva influència s’ha reduït progressivament.

El comerç electrònic, una altra competència creixent

A més de la competència física d’altres municipis, l’informe posa de manifest l’impacte creixent del comerç electrònic entre la població de Tortosa. La compra per internet s’ha consolidat especialment en moda i complements (73,6%), equipament esportiu (36%) i telecomunicacions (32%), categories en què una part significativa dels consumidors opta per plataformes digitals en lloc de comerços físics locals.

La tendència de consum online varia segons l’edat. Els joves de 18 a 24 anys són els més actius en el comerç electrònic, mentre que els majors de 70 anys són els menys propensos a fer compres digitals, ja que un 68% d’aquest segment només adquireix una categoria de productes per internet. Aquesta diferència generacional indica que, mentre que el comerç electrònic seguirà guanyant pes entre els segments més joves, el comerç local encara té una oportunitat per fidelitzar els perfils menys digitalitzats si adapta la seva oferta a les necessitats de cada públic.

Quatre línies d’actuació prioritàries per recuperar l’atractiu comercial de la ciutat

L’informe assenyala quatre línies d’actuació prioritàries per reforçar l’atractiu comercial de la ciutat. En primer lloc, la innovació i la diversificació de l’oferta comercial es presenten com a factors clau per retenir els clients. Un 65,5% dels consumidors considera imprescindible modernitzar i ampliar la gamma de productes i serveis disponibles a la ciutat per fer-la més competitiva davant altres municipis. Aquesta demanda apunta a la necessitat d’introduir noves marques, establiments especialitzats i experiències de compra més atractives que incentivin el consum local.

D’altra banda, la política de preus i promocions és un factor determinant en la presa de decisions. El 49,7% de la població reclama preus més ajustats i mecanismes de fidelització, ja que la percepció de costos elevats és un element que impulsa la fuga de clients cap a altres municipis.

En paral·lel, un 57,9% dels enquestats aposta per una major dinamització del comerç per part de l’Ajuntament, amb campanyes de promoció i activitats que incentivin el consum local.

La millora de les infraestructures comercials també és una de les prioritats assenyalades pels consumidors. Segons l’estudi, el 84,5% de la població considera indispensable o important disposar de més i millors aparcaments, un problema recurrent que es percep com una barrera per accedir als establiments. A més, el 78,2% reclama més seguretat ciutadana, mentre que el 68,6% considera necessària una millor il·luminació dels carrers per fer més atractiu l’entorn comercial.

Finalment, la qualitat del servei al client té marge de millora. Tot i que la satisfacció global obté una mitjana de 3,9 sobre 5, una part dels consumidors considera que caldria reforçar l’atenció personalitzada per fidelitzar la clientela i millorar l’experiència de compra.

Com a conclusió, els autors de l’estudi, Pau Galiana i Xavier Molina, han fet èmfasi que, aquest conjunt de reptes posa de manifest la necessitat d’una estratègia coordinada entre administracions, comerciants i altres agents econòmics per revitalitzar el teixit comercial i recuperar la capacitat d’atracció de Tortosa com a centre de referència a Terres de l’Ebre.

La Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV a Terres de l’Ebre

L’estudi ha estat elaborat en el marc d’aquesta Càtedra nascuda l’any 2011 amb l’objectiu d’impulsar treballs de recerca d’interès especial i proporcionar serveis de transferència, a partir d’un enfocament multidisciplinari. Aquest informe és un exemple més, juntament amb d’altres semblants anteriors, d’activitat de diagnosi i planificació estratègica i anàlisi de les economies locals que duu a terme, amb propostes concretes d’actuació, amb impacte social al territori.

A més dels autors, Pau Galiana i Xavier Molina, aquest treball de recerca ha comptat amb la col·laboració d’Anna Jaumot, analista de dades quantitatives; Cinta Bayerri, moderadora de grups de debat; Marta Civil, assessora de guionatge i de qüestionaris, i Mercè Salvadó, coordinadora del treball de camp quantitatiu.