10/02/2021
Un portal brasiler d’interiorisme es fa ressò d’un llibre en català sobre els noms dels colors fet per membres de la URV
El llibre 'Per què dels colors en diem com en diem? El món cromàtic des d'una òptica lingüística' aporta informació sobre per què els colors reben el nom que reben en diverses llengües
El llibre 'Per què dels colors en diem com en diem? El món cromàtic des d'una òptica lingüística' aporta informació sobre per què els colors reben el nom que reben en diverses llengües
El portal d’arquitectura, interiorisme i urbanisme del Brasil ArqSC ha publicat un article que es fa ressò d’un llibre en català amb informació sobre els noms dels colors en diverses llengües, publicat per un professor i una estudiant de la URV.
L’article, titulat “As cores continuam ‘falando’” (els colors continuen parlant), ha estat redactat per Maria Pilar Arantes. Arantes és una interiorista brasilera amb un peu a Catalunya i un altre peu al Brasil que fa anys que es dedica a la formació en interiorisme; de fet, ha publicat el llibre Fundamentos da estética em design de interiores (MSPublishers).
Arantes fa referència al llibre Per què dels colors en diem com en diem? El món cromàtic des d’una òptica lingüística, de Hajar El Housaini (estudiant de Filologia Hispànica de la URV) i Xavier Rull (professor de Filologia Catalana de la URV) i publicat pel MMV l’octubre del 2020.
En aquest llibre s’hi troben les denominacions dels colors en català, anglès, francès, castellà, portuguès, italià, romanès, alemany, rus, àrab, amazic (també dit berber), hongarès, grec, turc i japonès, i s’explica el motiu pel qual els colors tenen el nom que tenen (per exemple, el mot català groc significava ‘safrà’; en àrab, grec i romanès del color taronja se’n diu portuguès; el mot blau i el mot blanc significaven en origen el mateix (la claror del cel i la blancor eren percebuts com el mateix); i la separació entre blau cel, blau marí i verd no és la mateixa a Europa, Rússia, el Rif i el Japó).
Tot i ser un llibre fonamentalment divulgatiu, hi ha algunes aportacions innovadores. Això s’aconsegueix gràcies a la transversalitat lingüística que hi ha a l’obra (El Housaini coneix l’àrab i l’amazic i Rull ha tingut un contacte estret amb la llengua i la cultura hongaresa, per posar dos exemples).