“La Universitat també és gitana”, organitzada per CampusRom Xarxa Gitana Universitària, posa en valor els estudiants que són referents d’èxit per a un col·lectiu que va trencant barreres malgrat l’existència, encara, de prejudicis i obstacles

La comunitat gitana va guanyant presència en l’àmbit universitari i les barreres que històricament els han dificultat l’accés a l’educació superior es van trencant. La Universitat Rovira i Virgili ha acollit aquest dilluns la jornada “La Universitat també és gitana”, organitzada per CampusRom Xarxa Gitana Universitària, emmarcada en el Dia Internacional del Poble Gitano, el 8 d’abril, i que ha omplert l’Aula Magna del campus Catalunya.

La jornada ha evidenciat la millora de la situació de la comunitat gitana en l’educació superior, reflectida en una dada: entre el 2012 i el 2016 només vuit persones d’aquesta comunitat van accedir als estudis universitaris a tot l’estat, mentre que en els últims anys han estat més de cinquanta les que hi han entrat a través del suport de CampusRom, associació creada per ajudar els membres de la comunitat gitana a accedir a la universitat i a desenvolupar-s’hi un cop dins. Aquesta dada, però, només compta les persones que han passat pels programes de CampusRom i es calcula que, tot i que no hi ha dades, el número de gitanos en el món universitari és més gran i ha anat creixent exponencialment els últims anys. “Estem molt contents per la feina fet, tot i que encara en queda molta. Però anem pel bon camí”, ha afirmat Manuel García Algar, copresident de CampusRom i un dels primers estudiants de la comunitat gitana en estudiar a la URV, on es va doctorar en nanotecnologia. 

La jornada ha evidenciat la importància de comptar amb referents, i de fet l’acte central ha sigut la taula rodona que ha ajuntat joves estudiants que pertanyen a la comunitat gitana i que estan avançant en els seus estudis, a diferents nivells. Luis García, graduat en bioquímica i biologia molecular per la URV i que cursa el Màster d’Educació Secundària, ha fet èmfasi en què si hi ha voluntat i esforç tothom pot reeixir en l’àmbit acadèmic, mentre que David Batista, graduat en filologia anglesa, també per la URV, ha recordat els estereotips que encara els envolten, sobretot la gent que no es creu que sigui gitano perquè ha anat a la universitat o el paternalisme dels que els relacionen amb beques. “No volem discriminacions positives, podem ser estudiants com els demés”, ha afirmat.  

Raquel Heredia, estudiant del grau d’Educació Social, ha recordat la triple discriminació en què es troben les dones pel seu gènere, per ser gitanes i per estar mancades d’estudis. I que, a més, sovint han hagut d’aguantar al llarg de la seva escolarització comentaris, inclús per part de professors, plens d’estereotips que les acaben desanimant de continuar estudiant. La taula rodona també ha comptat amb els testimonis d’estudiants de batxillerat i cicles formatius de grau mig i superior motivades per avançar en la seva trajectòria acadèmica. 

En aquest sentit, les barreres que dificulten la progressió dels i les alumnes d’ètnia gitana, com ara la segregació que encara existeix en moltes escoles, es van trencant gràcies, per exemple, als centres educatius que inclouen les comunitats d’aprenentatge, un projecte per educar davant la diversitat. És el cas de l’Institut Escola Mediterrani de Campclar, exemple d’èxit presentat durant la jornada. Gràcies a aquest projecte, en molts casos s’ha passat del 50% d’abandonament escolar entre la comunitat gitana a apropar aquest percentatge al zero. Així, a mesura que més persones gitanes tinguin possibilitat d’accedir als estudis universitaris, més referents tindran i més creixerà el número d’estudiants i graduats. 

La jornada ha comptat també amb les intervencions del rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès; la vicepresidenta segona del Consell Estatal del Poble Gitano, Carmen Santiago; la copresidenta de CampusRom, Dolores Santiago, i la directora de la Càtedra sobre Cultura Gitana de la Universitat d’Alacant. La clausura ha anat a càrrec de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i de la directora de l’Oficina d’Igualtat i Tracte No Discriminatori, Manuela Fernández Ruiz, primera gitana en ocupar un càrrec a la Generalitat, que ha avisat que encara es vulnera el dret a l’educació d’aquest col·lectiu, tot i que ha apuntat que cada vegada hi ha més polítiques per solucionar-ho i revertir la discriminació de tants anys. La frase que resumeix l’acte, però, l’ha pronunciat Manuel García Algar: “Volem ser metges, doctors, professors, educadors socials…, i volem continuar sent gitanos.”