La catedràtica Montserrat Duch coordina els treballs per conèixer a fons la rellevància de la militància clandestina del tardofranquisme

El Bloc Feminista de Tarragona va ser una experiència que va aplegar dues generacions de dones implicades en la lluita per la igualtat en un context en què el feminisme començava a fer les primeres passes. Sota el nom Les dones decidim. Història i memòria del feminisme a Tarragona (1974-1999), ha arrencat un projecte de recerca liderat per Montserrat Duch, catedràtica d’Història Contemporània a la URV.

Un dels objectius en que se centra aquesta investigació, com detalla Duch, és “conèixer a fons la percepció, el record i la rellevància de la militància clandestina en la primera etapa del moviment feminista tardofranquista”. El projecte comprèn temporalment des de la constitució del Bloc Feminista fins a la seva dissolució. Una etapa en què, a partir del moviment, va sorgir el Centre Municipal de Planificació “Mitja Lluna”.

Un centre referent d’atenció a la salut sexual

Es tracta d’un centre referent d’atenció a la salut sexual, que  va prendre un paper important en l’àmbit social de les dones. La proporció d’informació sobre reproducció i sexualitat, les revisions ginecològiques, teràpies psicosexològiques o la preparació per a l’embaràs eren alguns dels serveis que prestava.

Rosa Queral, professora jubilada d’Infermeria de la URV, va ser una de les precursores d’aquest centre. “Va ser rellevant perquè va donar resposta a necessitats concretes de les dones”, explica. La Mitja Lluna va ser un centre pioner malgrat la clandestinitat que hi va haver en una primera etapa en què l’anticoncepció i la seva difusió era penalitzada. “A través de ponències i xerrades, vam voler esbrinar la situació de la sexualitat en aquell moment”, afegeix Queral. Amb el Bloc Feminista, es va obrir camí no només al feminisme, sinó també a l’ampli espectre de la sexualitat.

El fenomen dels espais autònoms o de la doble militància és un altre dels aspectes a investigar. “Volem veure fins a quin punt s’han produït escletxes en la sororitat”, explica la catedràtica fent referència a la pràctica que van fer moltes dones de militar en el moviment feminista i alhora en sindicats o partits polítics.

Duch explica que l’aproximació de la recerca s’està fent a partir de tècniques socials: consulta de fons d’arxius, buidatge exhaustiu de premsa, anàlisi i intervenció participativa de dones a partir d’entrevistes individuals i grups de discussió. De fet, el CRAI del campus Catalunya disposa d’un fons de lliure accés del Bloc Feminista de Tarragona amb més de 178 títols de llibres sobre les dones i el feminisme compresos entre el 1966 i el 1995.

L’equip de recerca comptarà amb cinc dones de diferents generacions vinculades a la URV: la catedràtica Montserrat Duch, Meritxell Ferré, doctora en Història; Sara Masalia, doctoranda en Estudis Humanístics; Mireia Ros, col·laboradora del grup ISOCAC i professora del Màster Interuniversitari d’Estudis de Dones, Gèneres i Ciutadania, i Joana Zapata, periodista i professora associada del Departament d’Estudis de Comunicació.

Amb la intenció d’entendre les dinàmiques més recents del moviment feminista, Duch comenta que “la recerca també vol retre homenatge a les dones que es van atrevir a implicar-se en la causa” i pretén buscar una connexió amb el feminisme actual. “Volem que la recerca conclogui amb un plantejament obert que generi debat. Tots els moviments socials tenen períodes d’expansió i de reflux”, remarca.

Crida a aportar material gràfic

Des del grup d’investigació fan una crida a tothom que tingui imatges o material al voltant de la temàtica per aportar-ne. Es preveu que s’elabori un material gràfic i es publiqui abans de finals d’any un llibre que reculli la història del Bloc Feminista. El treball de recerca conté un índex de diferents temàtiques com la segona onada del moviment feminista o el gènere, les sexualitats i les violències.