El recorregut per la Part Alta ha estat dissenyat pel professor de la URV Jordi Ginebra, segons el qual “es pot precisar el moment en què es comença a parlar català a la ciutat”

El professor de filologia catalana de la URV Jordi Ginebra ha creat una ruta per la Part Alta de Tarragona que segueix l’evolució històrica de la presència de la llengua catalana a la ciutat. El mateix Ginebra és el guia d’un recorregut detallat en què fins i tot es precisa el moment en què es comença a parlar català a Tarragona. Ginebra, que ha estudiat la història de la llengua catalana i obres de figures com ara Antoni Rovira i Virgili, mencionat durant la ruta, ha ofert l’itinerari aquest dimarts 8 d’octubre i el tornarà a oferir dimarts vinent, prèvia inscripció.

L’itinerari, seguit aquest dimarts per setze persones, algunes de les quals han llegit fragments de textos per il·lustrar el context de les parades, comença a la plaça del Fòrum i continua cap al carrer de la Merceria. Allà ha tingut lloc la primera lliçó de la tarda, en què Ginebra ha parlat del predecessor del català a Tarragona, el llatí. Ha assenyalat dues làpides utilitzades com a suports per a la construcció d’edificis. Les làpides parlaven, en llatí, de dues persones tarragonines. “Tot això no ho sabem només per les làpides, també ho sabem per altres documents”, ha afirmat, referint-se a la informació documentada sobre el que hi ha escrit en aquestes làpides.   

En el recorregut de les següents parades, Ginebra ha explicat els canvis en l’ús de la llengua al llarg dels segles. Al moment de parar davant de la casa de Lluís Pons d’Icart, jutge general d’apel·lacions de la ciutat i el Camp de Tarragona, ha comentat com durant el segle XVI “la vida social funciona en català” però que, per una altra banda, “la llengua de l’alt poder és el castellà”. Ha fet menció, també, de la lluita del poble per aconseguir que el català s’usés en institucions com ara l’església, ja que hi havia molta gent que no parlava castellà. En arribar a la casa d’Antoni Rovira i Virgili ha explicat el paper que aquest va jugar en la lluita perquè el català fos reconegut públicament i es convertís en llengua oficial.  

Per la següent parada ha guiat el grup per dins l’Ajuntament de Tarragona fins al Saló de Plens, on ha parlat de la visita de Pompeu Fabra a la ciutat en un moment en què “el vell somni de convertir el català en oficial seria possible”. Ginebra ha recordat que l’edifici de l’Ajuntament va ser la seu de l’antiga Diputació de Tarragona fins el 1984.   

Quasi arribant al final de la ruta ha conduït els participants cap al pati central de l’Arxiu Històric Provincial. Aquí ha parlat sobre l’educació en català a Tarragona i com durant el franquisme va haver-hi una gran repressió cap aquesta llengua, i ha mencionat grups de persones que es van atrevir a impartir classes de català durant la dictadura. 

L’itinerari ha acabat al Portal del Roser, amb una explicació de la normalització del català després de la mort de Franco. Ginebra ha afirmat que el motiu pel qual finalitza la ruta en aquest lloc és perquè “contrasta el present amb quaranta anys abans”, en separar la part més antiga de Tarragona de la ciutat més moderna.