Evolucionant des de la polèmica i el conflicte ambiental a les Terres de l'Ebre, la Reserva de la Biosfera pot exemplificar un discurs en positiu, de propostes i de consens. La tesi és de l'investigador Jordi Prades i l'ha presentat al campus Terres de l'Ebre el divendres, 26 d'octubre.

Les Terres de l’Ebre com a territori que concentra nombroses instal·lacions de generació d’energia hidroelèctrica, nuclear i eòlica, la majoria de la qual s’exporta fora del territori, ha viscut històricament el debat ambiental des de la polèmica i el conflicte, un conflicte que s’ha intensificat els últims anys amb els reiterats intents de transvasament de l’Ebre. La coincidència, en el temps i en l’espai, de diversos projectes percebuts com agressions al territori (com els transvasaments d’aigua, la gestió dels residus radioactius i el desplegament eòlic), són en el punt de partida de la tesi doctoral “La mediatització del conflicte ambiental. El cas de les Terres de l’Ebre”, del periodista i professor de la URV Jordi Prades (Gandesa, 1972). Ha obtingut la qualificació d’excel·lent cum laude.

La tesi descriu i analitza les transformacions socioculturals viscudes en el territori i en els mitjans de comunicació, arran del conflicte ambiental en el període 2000-2015, en tres nivells.

En el nivell macro o global, la tesi constata com els moviments socials intenten que el desenvolupament sostenible incorpori valors de justícia ambiental (com les demandes de les plataformes sobre participació pública i accés a la informació i a la justícia) i de la justícia ecològica (que inclou valors ecocèntrics a més dels antropocèntrics). La tesi identifica noves cultures ambientals (la de l’aigua, la de l’energia, la del territori, la del paisatge, la de la pau) que, més enllà de la cultura del ‘NO’, apareixen per la desigual distribució del poder i dels riscos i beneficis entre nuclis hegemònics i perifèries marginals. Prades qüestiona el discurs hegemònic del desenvolupament sostenible i la modernització ecològica en la cultura dels drets i la societat del risc, i analitza el conflicte ambiental a les Terres de l’Ebre des de l’ecologia política. Conclou que la justícia ecològica se’ns presenta com a nou paradigma de relacions entre les persones i la natura, per fer front a la crisi ambiental a partir dels principis de cooperació, responsabilitat i precaució.

En el nivell meso, local, la tesi identifica una transformació del conflicte cap al consens. La Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre exemplifica l’aparició d’un nou marc de diàleg per a l’acord, el canvi d’un discurs negatiu, victimista i resignat a un discurs propositiu i de consens. Això no significa però que les diferències entre els actors en disputa s’hagin resolt. De fet, segons Prades, la Reserva “es presenta com una oportunitat incerta: és una eina vàlida per implementar polítiques de sostenibilitat i en aquest sentit pot ser útil per apaivagar aspectes econòmics i socials del conflicte a nivell local a curt i mitjà termini. En canvi, passada pel sedàs de la cultura dels drets revisada, la Reserva no sembla que serveixi per resoldre el conflicte ambiental, atès que reprodueix el model de la modernització ecològica que el capitalisme imposa globalment”, afirma l’autor.

En el nivell micro, individual, el treball descriu els canvis introduïts per les tecnologies de la informació i la comunicació en la cobertura que fan els mitjans del conflicte ambiental, i les implicacions d’aquests canvis per a la professió periodística i la qualitat del sistema democràtic.

Prades reivindica el paper de la comunicació i el dret en general, i del periodisme i la legislació comunicativa en particular, en la creació de coneixement i de significats sobre el conflicte ambiental, per tal de fer d’aquest conflicte un motor de canvi per a la sostenibilitat a les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, la tesi destaca per la seva proposta metodològica, una matriu d’anàlisi que combina elements de la comunicació, les ciències polítiques, el dret i la sociologia amb elements del dret ambiental.

Per elaborar la tesi, l’autor ha fet un buidatge exhaustiu de les informacions que durant aquests quinze anys han anat apareixent als mitjans de comunicació i també ha realitzat entrevistes a catorze actors destacats que han participat en el conflicte des de les lògiques mediàtica, política, legal i dels moviments socials. També ha analitzat la legislació ambiental del període 2000-2015, recursos i sentències judicials, actes de reunions, documentació corporativa, manifestos de les plataformes, missatges en cartells, pancartes i consignes reivindicatives, grafits i centenars de fotografies.

Jordi Prades ha realitzat la tesi “La mediatització del conflicte ambiental. El cas de les Terres de l’Ebre”, en el marc del Programa Martí i Franquès d’ajuts a la investigació, amb el finançament de l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II i de la Fundació Endesa. La tesi l’ha dirigitel doctor Jordi Farré, director de la Càtedra Internacional d’Excel·lència en Comunicació URV/Repsol i professor del Departament d’Estudis de Comunicació de la Facultat de Lletres.