Quin hauria de ser el paper de la universitat en el disseny i implantació de polítiques de desenvolupament regional?

Durant el mes d’octubre es va celebrar la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats a Brussel·les, i la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement hi va participar en diferents activitats.

D’entre altres, es va assistir al workshop “Universitats com agents de canvi en regions i ciutats”, en el qual es va destacar la importància del rol de les universitats en el desenvolupament regional. Concretament, es va evidenciar l’èxit d’aquelles regions on les universitats han tingut un paper clau i determinant en la formació d’ecosistemes d’innovació.

En un món globalitzat que canvia ràpidament, l’única via per ser competitiu i mantenir un creixement sostingut i sostenible és el coneixement. Les regions han de ser capaces de convertir els seus reptes en oportunitats per a la innovació. És clau doncs, la necessitat de transformar el coneixement en innovació. Certament, les universitats investigadores són les màximes generadores de coneixement. Totes compaginen, d’acord amb el model humboldtià, l’activitat docent i investigadora. Però en funció de la seva relació amb la societat se’n poden identificar de tres tipus:

• Torre d’ivori: Les institucions que, centrant-se en la recerca i la docència, no incorporen la relació amb la societat.
• Universitat emprenedora: Genera un nou valor incorporant la triple hèlix al seu model. En aquest sentit, incorpora la innovació com a element per maximitzar el potencial de transferència del coneixement i augmentar la competitivitat del teixit productiu.
• Universitat cívica: Té un paper molt més actiu en el desenvolupament regional, evidenciat pel seu impacte directe en la societat i l’economia de l’àrea d’influència. Integra les diferents missions que té encomanades a través de la quàdruple hèlix, contribuint a donar resposta a les necessitats del seu entorn immediat, així com a les tendències globals.

Tot i els nombrosos indicis que acosten algunes universitats al model d’universitat cívica, i als esforços reiterats de la Comissió Europea per comunicar la importància de les universitats com a element clau en el desenvolupament de les estratègies d’especialització intel·ligents de les regions, no s’han definit mecanismes formals en el disseny per incloure-les en els sistemes de governança regional. En conseqüència, és necessari recordar que, en els sistemes regionals de coneixement, les universitats esdevenen força motriu del desenvolupament econòmic i progrés social.

Pots deixar-nos un comentari amb les teves respostes, o enviar-nos-les per correu a: catedraregiodelconeixement@urv.cat

Un article d’Aleyois Haro Peralta