Dos esdeveniments de rellevància mundial se celebren a la Universitat els propers dies amb l’objectiu de posar sobre la taula l’accés a l’habitatge i el control dels preus del lloguer

La Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili ha programat aquest juny dues cites acadèmiques d’impacte internacional. La primera, que s’ha inaugurat aquest dijous, és el 5è Seminari Internacional sobre el control de rendes de lloguer de l’habitatge, que reuneix investigadors de quinze països, des de les Filipines fins a Xile i d’Irlanda fins a Sudàfrica. L’objectiu? Abordar aquesta qüestió d’actualitat que afecta directament l’accés a l’habitatge.

El seminari tindrà dues jornades, durant les quals una trentena d’investigadors i experts de de països es reuniran per debatre, des d’una perspectiva multidisciplinària, els principals reptes i efectes de la regulació dels lloguers. Les sessions abordaran tant l’impacte de la legislació a Catalunya i Espanya, com experiències comparades a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia, així com l’anàlisi econòmica i social de les polítiques de control de rendes. Es posarà especial èmfasi en les implicacions constitucionals, els efectes sobre l’accés a l’habitatge i la situació de col·lectius vulnerables, a més de presentar casos d’estudi de diversos països i models d’incentivació d’habitatge assequible.

D’altra banda, el proper dilluns 23 de juny, Bence Kovats, investigador de l’Acadèmia de Ciències d’Eslovàquia, impartirà la conferèmcia “Conservative housing policy and its implications”. En aquesta intervenció s’exposarà una política d’habitatge completament alternativa a la que ha dut Espanya i, especialment, Catalunya, des de la crisi financera mundial. Aquesta jornada, programada a les 10 del matí a la Sala de Juntes del campus Catalunya, està oberta a tota la comunitat universitària i persones interessades, prèvia confirmació d’assistència, i compta amb la participació de Philippa Hughes, investigadora Marie Curie a la Càtedra UNESCO d’Habitatge URV.

El director de la Càtedra, Héctor Simón, considera que cal abordar aquestes qüestions des d’un punt de vista acadèmic i multidisciplinari perquè són “clau per entendre els impactes socials i legislatius d’aquestes mesures i per trobar solucions inclusives a una problemàtica global”.