La taula rodona del cicle Cafè de Llengües ha aplegat Marina Massaguer, Miquel Àngel Pradilla, Rafael Castelló, Iolanda Tortajada i José Antonio Moreno

L’increment del català a la docència universitària ha estat l’objecte aquest dijous d’un nou Cafè de Llengües, l’eina de reflexió i debat que impulsa la Comissió de Política Lingüística de la URV per socialitzar els objectius del Pla de política lingüística de la Universitat.

La taula rodona, que ha tingut lloc a la sala de graus del campus Catalunya i que també s’ha pogut seguir en línia, ha estat moderada pel comissionat de Política Lingüística de la URV, José Antonio Moreno, i ha comptat amb la participació de Marina Massaguer, assessora en polítiques lingüístiques del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya; Miquel Àngel Pradilla, sociolingüista i director del Departament de Filologia Catalana de la URV; Iolanda Tortajada, vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat de la URV, i Rafael Castelló, responsable del Pla d’increment de la docència en valencià a la Universitat de València.

Marina Massaguer ha exposat principalment la voluntat de la Conselleria de facilitar una guia a totes les universitats per elaborar plans d’increment de la docència en català (PIDOC), que permetin assolir els objectius del Pla d’enfortiment del català al sistema universitari, com per exemple el 80% de docència en català als graus. Massaguer també ha aprofitat, però, per reflexionar sobre la mercantilització de la universitat, i ha alertat que l’enfocament de la internacionalització cap a Llatinoamèrica augmenta la docència en castellà. En aquest sentit, ha reclamat més informació sociolingüística i més cursos de català, i ha reivindicat que la política lingüística sigui multinivell i cerqui la interseccionalitat.

Per la seva banda, Miquel Àngel Pradilla ha celebrat que institucionalment s’assumeixi la minorització del català i la crisi en els usos interpersonals, provocada principament per la pèrdua de pes del grup catalanoparlant arran de les migracions. A més de lamentar els anys de relaxament i desídia en política lingüística (especialment en l’àmbit educatiu), ha reclamat la necessitat de no autolimitar-se a l’hora de dissenyar la política lingüística universitària, que ha emmarcat en un replantejament de tot el model educatiu pel que fa a la llengua.

Iolanda Tortajada ha destacat en les seves intervencions la necessitat que les institucions facin de motor en àmbits com aquest i que els compromisos es concretin en plans, i ha explicat les accions que du a terme la URV per millorar els indicadors de llengua de docència, com ara la nova aplicació iLlengua. També ha posat sobre les taula diferents reptes en l’àmbit de la docència, com les microcredencials o les mencions duals, i ha reflexionat sobre la pressió que sovint tenen les universitats per assolir un nombre mínim d’inscrits o la manca d’agilitat en segons quins processos.

Finalment, Rafael Castelló ha compartit l’experiència d’èxit del pla d’increment del valencià a la Universitat de València, que del 2012 al 2022 va permetre augmentar del 25% al 45% la docència en aquesta llengua. A partir d’una anàlisi de discursos, es va apostar per un argumentari institucional pragmàtic positiu i es va substituir la política basada en la demanda per una política basada en l’oferta. Així, es va planificar un calendari amb objectius mesurables (amb la fita de la igualtat entre el valencià i el castellà), que cada any aprovava el Consell de Govern. Castelló, a més, ha reflexionat sobre la necessitat d’acompanyar els discursos amb fets per canviar les actituds.