25/03/2019
L’economia ebrenca recupera el ritme després d’una lleugera desacceleració el tercer trimestre del 2018
El Butlletí de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV assenyala la construcció, la indústria i els serveis com principals motors
El Butlletí de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV assenyala la construcció, la indústria i els serveis com principals motors
La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) del campus Terres de l’Ebre de la URV ha presentat aquest migdia, a Gandesa, el Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre corresponent al quart trimestre del 2018. Segons apunta el document, el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social a l’últim trimestre de l’any va ser de 52.950, és a dir, 1.125 afiliats més que al quart trimestre de l’any anterior, això significa un increment del 2,4%. Aquesta dada és especialment positiva si tenim en compte que deixa entreveure una certa recuperació del ritme de creixement de l’economia ebrenca, després de la lleugera desacceleració experimentada el tercer trimestre del 2018. “Estem parlant de 0,6 punts percentuals més respecte aquest període en què el creixement interanual va ser de l’1,8%. Tot i això encara ens hauríem d’acostar més a la mitjana catalana”, assenyala el director de la Càtedra, Juan Antonio Duro.
Pel que fa als sectors que expliquen aquest creixement, l’informe apunta el de la construcció com el sector que més va créixer l’últim trimestre de l’any, un 4,5%, seguit per la indústria i el sector serveis un 2,3%. La resta de sectors econòmics també han crescut tot i que no d’una forma tant destacada.
D’entre els 21 municipis amb més nombre d’afiliats, Sant Carles de la Ràpita, Flix, l’Aldea, Batea i Gandesa són els únics que presenten una evolució negativa, amb una davallada d’entre -10,8 i -0,1 punts percentuals. Per contra, el municipi que més ha crescut en afiliació ha estat Deltebre, amb un creixement del 9%. Aquest increment s’explica principalment pel sector de la construcció (4,3%). Amposta ocupa el segon lloc d’aquest impuls, amb 8,1 punts percentuals, causats principalment pels serveis socials (4,0%). El tercer lloc l’ocupa Alcanar amb 4,6 punts percentuals, on desataca el comerç (1,6%) i l’hostaleria (1,2%). El quart lloc l’ocupa Tortosa, amb 3,4 punts percentuals, amb el sector dels serveis socials (2,4%) com a protagonista principal.
Nova davallada de l’atur
D’acord amb les dades subministrades pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, l’atur registrat ha continuat caient amb força durant el quart trimestre del 2018. De mitjana mensual trimestral, el nombre d’aturats s’ha situat en 9.315, és a dir, 1.005 menys que en el quart trimestre del 2017. En termes relatius, aquesta disminució ha suposat una caiguda del 10,0%, fet que suposa 3,3 punts percentuals més de disminució que el trimestre anterior. El col·lectiu que més ha contribuït a la caiguda de l’atur ha estat el col·lectiu amb altres estudis postsecundaris. Les dades evidencien, un cop més, la necessitat d’aprofitar el capital humà del territori creant llocs de treball d’elevada qualificació en el model productiu ebrenc i evitar així la fuga de talent.
Per comarques, l’atur ha continuat disminuint en cada una de les quatre comarques. Destaca la Ribera d’Ebre, amb una davallada de 10,9 punts percentuals; seguida del Baix Ebre, amb una davallada de 9,9 punts percentuals, que suposa una caiguda interanual d’1,0 punts superiors que la registrada al trimestre anterior. Al Montsià s’ha registrat una davallada de 9,7 punts percentuals, mentre que la Terra Alta és la que ha registrat un descens de l’atur menys accentuat: 4,1 punts percentuals, la mateixa dada que al segon trimestre del 2018.
Precisament, la Terra Alta ha tingut un protagonisme especial dins d’aquest últim informe de la CELIR que s’ha presentat a Gandesa i que ha comptat amb la presència del president comarcal, Carles Luz. Els aturats de la comarca representen el 3,98% del total de les Terres de l’Ebre i s’ha posat en evidència que l’evolució de l’atur no segueix un patró clar. Duro ha remarcat les dades positives de creixement a la comarca i també les seues potencialitats, en el marc d’una economia rural, al mateix temps que ha posat de manifest la problemàtica del despoblament rural.