El 2016, el PIB ebrenc era un 4% inferior al de l’etapa d’abans la crisi, mentre que la resta de territoris ja havien millorat la seua economia

L’evolució econòmica de les Terres de l’Ebre ha estat “global i diferencialment negativa en termes de PIB” al llarg del període 2011-2016, és a dir, el període que marca els anys finals de la crisi i l’inici de la recuperació econòmica. Ho constata un informe elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, que compara la situació de les Terres de l’Ebre amb d’altres territoris semblants com ara les Terres de Ponent, les comarques centrals o el Camp de Tarragona.

L’estudi es basa en dades de l’IDESCAT, per això finalitza el 2016, i posa de manifest que aquest any, el PIB territorial de les Terres de l’Ebre era un 4% inferior al PIB d’abans de la crisi, mentre que la resta del país ja havia evidenciat un increment del PIB respecte al període anterior a la crisi, com per exemple les Terres de Ponent, amb un 2,2%. “Això s’explica perquè la davallada va ser molt més accentuada, d’un 9% entre els anys 2011-2014”, assenyala l’estudi, tot precisant que entre el 2014 i el 2016 es va produir un increment del 5%, molt important però insuficient per compensar la davallada.

La caiguda agregada de l’activitat es fonamenta, en primer lloc, en la caiguda industrial i després en la caiguda de la construcció. Així el PIB generat a la construcció va caure entre 2011 i 2013 un 37%; i el generat per la indústria, un 18%. En contrast, els serveis mostren una important resistència cíclica i fins i tot haurien crescut. Això ha comportat un reajustament de l’estructura econòmica ebrenca, en la qual els serveis han guanyat pes, passant del 53 al 57 per cent del PIB, mentre construcció i indústria n’han perdut: del 8,2 al 5,2 per cent; i del 33,8 al 31,4 per cent respectivament.

Pel que fa al PIB per càpita, s’ha passat del mínim de menys de 21.000 euros, el 2014, als 22.626 euros del 2016, una xifra un 11% per sota dels 25.426 de les comarques de Ponent, per exemple. L’altra dada negativa és que l’increment del PIB per càpita, en el cas de les Terres de l’Ebre, està també relacionat amb la davallada demogràfica que ha experimentat el territori els últims anys. Així el PIB per càpita en tot el període puja fonamentalment perquè la caiguda de la població ha estat superior a la baixada del PIB.

A tot això cal sumar que tot i la recuperació del nivell de renda, les Terres de l’Ebre, exceptuant la Ribera d’Ebre, continuen tenint una de les rendes més baixes del país. 16.995 euros per declarant, al Baix Ebre; 15.480 euros, al Montsià; i 13.245, a la Terra Alta. La de la Ribera d’Ebre és de 21.482, superior a la del Camp de Tarragona i no gaire lluny de la mitjana catalana que és de 23.074.

“Tot i no disposar de les dades de l’Idescat, tenim l’informe del BBVA Research del 2017 que evidencia un creixement econòmic positiu clar per a les Terres de l’Ebre, bastant millor que el 2016, però encara inferior a la mitjana catalana o al Pla de Lleida, per exemple”, assenyala el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, tot precisant que mentre el PIB ebrenc va créixer el 2017 un 2,1%, el del Pla de Lleida ho va fer un 2,7% i el de Catalunya un 3,3%. En el cas de les Terres de l’Ebre, el creixement ha estat fonamentat principalment pel sector serveis, el de la construcció i la recuperació del sector industrial.

La presentació d’aquest informe ha tingut lloc a la seu de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre aquest migdia i que ha coincidit amb la presentació del Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Econòmica de les Terres de l’Ebre corresponent al primer trimestre del 2019.

Butlletí 1er Trimestre 2019

Segons aquest Butlletí, l’economia de les Terres de l’Ebre va continuar creixent durant el primer trimestre de l’any, però amb una certa desacceleració respecte el trimestre anterior. Així el nombre total d’afiliats a la Seguretat Social els tres primers mesos de l’any va ser de 52.670, és a dir, 490 afiliats més l’últim trimestre de l’any anterior, el que representa un 0,9% més, 1,5 punts percentuals menys respecte el període anterior. No obstant,  amb aquest trimestre les Terres de l’Ebre acumulen ja vint períodes consecutius amb creixements interanuals positius.

Tots els grans sectors de l’economia de les Terres de l’Ebre exhibeixen creixements positius respecte al mateix trimestre l’any anterior a excepció del secor de l’agricultura (-0,5%). Destaquen, sobretot, la construcció (5,9%), seguit per la indústria (2,8%). Paral·lelament l’atur ha continuat baixant fins a una taxa del 9,3%.  El nombre total d’aturats a les comarques de l’Ebre s’ha situat en 9.736, és a dir, 925 menys que en el primer trimestre del 2018.