25/06/2024
120 membres de la URV i l’IPHES-CERCA participen a la campanya d’excavació a la serra d’Atapuerca
El grup tarragoní coordina els treballs arqueològics dels jaciments d'El Mirador, el nivell TD6 de la Gran Dolina, Galeria, Sima de l'Elefant, Cova Fantasma i dels treballs que es duen a terme al riu Arlanzón
El grup tarragoní coordina els treballs arqueològics dels jaciments d'El Mirador, el nivell TD6 de la Gran Dolina, Galeria, Sima de l'Elefant, Cova Fantasma i dels treballs que es duen a terme al riu Arlanzón
Des del 17 de juny té lloc la 46ena campanya d’excavacions a la sierra de Atapuerca (Burgos). En aquests treballs de recerca hi participen 120 membres de l’IPHES-CERCA, entre personal investigador i tècnic, i també docents i estudiants del màster interuniversitari en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (Erasmus Mundus) de la Universitat Rovira i Virgili, els quals s’encarreguen de coordinar 5 jaciments i els treballs de rentat de sediments del riu.
Els objectius dels jaciments coordinats per membres de l’IPHES-CERCA per a la present campanya són els següents:
Jaciment de la Sima de l’Elefant
Coordinat per Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES-CERCA i per Xosé-Pedro Rodríguez, professor de la Universitat Rovira i Virgili i investigador a l’IPHES-CERCA. El nivell TE7 amb una cronologia entre 1,2-1,4 milions d’anys ha estat excavat en dues àrees diferents del jaciment de manera gairebé independent, però amb l’objectiu de poder connectar-les i relacionar-les. Aquest objectiu va ser aconseguit al final de la campanya del 2023. D’aquesta manera, a la campanya del 2024, s’excavarà per primera vegada una superfície contínua, de més de 50 m2, a la Sima de l’Elefant. Aquest fet permetrà relacionar millor el conjunt fòssil recuperat, tant en planta com en profunditat, cosa que significa que permetrà veure si dins del propi nivell TE7 hi ha diferents subnivells i moments de farciment de la cova.
D’aquesta manera, els principals objectius d’aquesta campanya són: continuar excavant la superfície del nivell TE7 en què va aparèixer la resta humana l’any 2022 i la indústria lítica el 2023; relacionar aquesta superfície, que es localitza a sostre del nivell, amb la resta del paquet sedimentari de TE7; avançar amb el sondeig de 4m2, iniciat a la campanya de 2019, per tal de localitzar la base de la cova.
El jaciment de Galeria
Coordinat per Isabel Cáceres, professora de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora a l’IPHES-CERCA, i per Paola García Medrano, investigadora associada a l’IPHES-CERCA. El jaciment de Galeria presenta una seqüència arqueològica amb cinc unitats amb una antiguitat de 200.000 a 400.000 anys. Aquesta cova va funcionar com un parany natural per als animals que rondaven per la sierra de Atapuerca. Els humans i carnívors accedien als animals caiguts per aprofitar-ne els nutrients, per la qual cosa Galeria és considerat un lloc d’obtenció de recursos animals.
L’objectiu principal de la campanya del 2024 és iniciar l’excavació de la Unitat GIIb a tot el jaciment. Aquest tram de la seqüència és un dels més rics arqueològicament parlant, per la qual cosa s’espera recuperar més eines lítiques, com ara bifaços i fenedors, juntament amb les restes dels animals que van caure a la cavitat, sobretot els cavalls i cérvols. Per això, comptaran amb una desena d’excavadors, tant membres de l’equip com estudiants procedents d’universitats i centres de recerca nacionals i internacionals.
El jaciment de la Gran Dolina, nivell TD6
Coordinat per Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA, Andreu Ollé, investigador a l’IPHES-CERCA. El jaciment de la Gran Dolina és un dels principals jaciments de la Trinxera del Ferrocarril. Té una potència estratigràfica de 25 metres, on s’han localitzat diverses unitats amb evidències d’ocupació humana. La més antiga és TD4 i conté eines lítiques i restes de fauna d’una edat propera al milió d’anys. I la més moderna és TD10, que compta amb diversos nivells excepcionalment rics, datats entre els 400.000 i els 250.000 anys. Per tant, a Gran Dolina hi ha presència humana durant el Plistocè inferior final i durant una bona part del Plistocè mitjà.
Al tram mitjà de la seqüència, es troba TD6, amb una antiguitat de 850 000 anys. S’hi han localitzat restes humanes corresponents a l’espècie Homo antecessor, indústria lítica de Mode 1 evolucionat, i restes d’animals, principalment ungulats, que van ser caçats i acumulats a la cova pels hominins. A més, els fòssils humans presenten modificacions que assenyalen l’existència d’esdeveniments de canibalisme.
Del 2020 al 2023 es va treballar a les unitats TD8 i TD7. En aquestes, juntament amb un registre paleontològic extremadament ric, van aparèixer evidències puntuals de presència humana en forma d’eines de pedra. Aquest fet les fa particularment interessants, no només perquè emplenen buits d’informació sobre la seqüència d’Atapuerca, sinó perquè es corresponen amb un període (entre els 800.000 i els 500.000 anys) sobre el qual tenim molt poques dades a tot Europa occidental.
A la campanya del 2023 es va arribar a l’esperat sostre de la unitat TD6, en una superfície d’uns 40 m2. El principal objectiu d’aquesta campanya, doncs, és reprendre l’excavació d’aquest nivell, on ja es va posar al descobert una concentració densa de coprolits de hiena, acompanyats d’instruments lítics, de restes faunístiques, i dels primers fòssils d’Homo antecessor. Cal esperar, per tant, que, coincidint amb el 30è aniversari del descobriment del dit homínid, la campanya que iniciarà el proper 1 de juliol signifiqui un emocionant retrobament amb un registre arqueològic i uns fòssils humans que tant han aportat al coneixement del primer poblament d’Europa.
Jaciment de la Cova Fantasma
Co-coordinat per Josep Vallverdú, investigador a l’IPHES-CERCA. L’actuació als dipòsits de Cova Fantasma Fantasma (CF) i Sala Fantasma (SF) de la campanya 2023 es va basar en les actuacions dedicades al sondeig estratigràfic en CF, l’excavació en extensió a SF i la intervenció per a la neteja a la Covacha de CF .
El sondeig a CF ocupa la zona de les quadrícules P-Q/11-13 on va ser excavat fins al nivell 25. A SF la intervenció a la unitat estratigràfica SF30A es van concentrar a la zona de la quadrícula E – J / 22 – 33 (Figura 1 ). A la zona de la Covatxa de CF on es va excavar el nivell 27 per exhumar el nivell 26 a finals de campanya.
L’equip de treball mantindrà les actuacions al sondeig de CF a la unitat 25, l’exploració del sector de la Covatxa de CF i la intervenció en extensió en SF al nivell 30 A. L’exploració de la Covatxa de CF presenta expectatives per registrar ocupacions del paleolític mitjà en context espacial. L’exploració de la superfície a SF es focalitzarà en un sector de la quadrícula complementari a la intervenció de la campanya anterior. És molt probable que l’excavació de la campanya del 2024 afecti la superfície F – M / 20 – 32.
Jaciment de la Cova d’El Mirador
Coordinat per Ethel Allué, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada a la Universitat Rovira i Virgili i Josep Maria Vergès, investigador de l’IPHES-CERCA.
La Cova del Mirador s’excava des del 1999 per un equip d’entre 5 i 7 persones. El primer sondeig de 6 m2 excavat a l’àrea central de la cavitat, que es va excavar entre el 1999 i el 2006, va permetre conèixer la potència de la seqüència. Fins ara sabem que cobreix l’Holocè amb nivells del Neolític antic fins a l’Edat del Bronze i un nivell Magdalenià que correspon al Paleolític superior. L’ús de la cova està principalment relacionat amb l’ús de la cavitat com a corral per comunitats prehistòriques agrícoles i ramaderes. Actualment s’excava en dos sondejos (sector 100 i sector 200) seguint escalonadament la paret de la cova on s’ha trobat un enterrament col·lectiu Calcolític i els nivells en què la cova es va utilitzar com a corral. Els estudis realitzats sobre el registre identificat tenen una preservació excepcional i han aportat evidències sobre les pràctiques agrícoles i ramaderes, així com les pràctiques funeràries d‟aquestes comunitats prehistòriques.
Durant la campanya del 2024 a la Cova del Mirador està previst continuar intervinent als sectors 100 i 200 de la paret nord, amb l’objectiu de conèixer la progressió de la cavitat al pla horitzontal. Així, es continuarà l’excavació de MIR109 i nivells successius. Durant la campanya del 2019 podrem comprovar que la paret de la cavitat és tancada lleugerament a causa de les seves irregularitats reduint l’extensió prevista. Per tant, si cal, s’ampliarà la zona d’excavació per a això s’excavaran els nivells MIR107, MIR108 i MIR109 a la zona ampliada. Al sector 200 tal com s’ha anat realitzant a les campanyes anteriors, es baixarà en vertical, com en un sondeig convencional. En aquest sector, de moment, les parets no s’obren prou per intentar un avenç en horitzontal. En aquest sector es continuarà excavant el nivell MIR209 obert el 2022 i els nivells successius. Així mateix, durant la campanya es realitzarà la flotació i el rentat de sediments que s’extreguin durant la campanya i els mostrejos específics per analítiques (e.g. fitòlits, química analítica).
Treballs de rentat al riu Arlanzón i bioestratigrafia
Treballs coordinats per Juan Manuel López García, investigador de l’IPHES-CERCA i per Carmen Núñez, investigadora associada a l’IPHES-CERCA. A la vora del riu Arlanzón, a Ibeas de Juarros (Burgos), es processen els sediments procedents de les excavacions en curs. Aquest procediment es realitza per a la recuperació de les restes de petits vertebrats (rosegadors, musaranyes, ratpenats, amfibis, rèptils i aus, entre d’altres), que, per la seva mida petita, adaptació a mitjans concrets i ràpida evolució, són de vital importància per a inferir les condicions climàtiques i ambientals del passat. També proporcionen l’edat relativa dels jaciments on es troben. Per a la recuperació d’aquestes restes es requereixen tècniques específiques, com el rentat-tamitzat de sediments amb una columna de tamisos de malla, la llum dels quals disminueix de dalt a baix: 10, 5 i 0,5 mm.
Com en anys anteriors, l’objectiu principal és intentar processar la major quantitat de sediment dels jaciments excavats en curs, i obtenir així la major quantitat de restes de petits vertebrats que ens proporcionin informació cronològica, ambiental i climàtica de les diferents èpoques en què van viure els nostres ancestres.