65 anys de progrés posa el focus en les conseqüències de les decisions econòmiques, urbanístiques i industrials

El llibre 65 anys de progrés. Balanç del desarrollismo a les comarques del Camp des del franquisme fins al canvi climàtic ofereix, per primera vegada, una anàlisi conjunta i crítica del model de desenvolupament econòmic i territorial del Camp de Tarragona al llarg dels darrers 65 anys. L’obra reuneix 24 autors i autores de disciplines i trajectòries molt diverses amb un objectiu clar: explicar allò que no s’ha explicat fins ara sobre el concepte de “progrés” a les comarques del territori.

Entre els autors hi ha professorat de la Universitat Rovira i Virgili, com Josep Oliveras, Robert Casadevall, Clara Esteve Jordà, Ginés Puente Pérez, Òscar Saladié Borraz, Sergi Saladié Gil, Aitana de la Varga Pastor i Albert Ventura Pedrol, i també altres que s’han format a la URV.

Tal com explica Sergi Saladié, professor del Departament de Geografia de la URV des del 2004, el llibre és “una obra coral, sense capítols signats, perquè el missatge és col·lectiu”. Segons Saladié, es tracta d’un treball que “ens explica tot el que no s’ha explicat en aquests 65 anys” i que no s’havia abordat mai de manera unitària i íntegra. El projecte neix de la voluntat de fer un balanç rigorós, basat en criteris científics i allunyat d’interessos econòmics.

L’obra recorre el període que s’inicia a finals dels anys cinquanta, amb el desarrollismo franquista, fins a arribar als reptes actuals vinculats al canvi climàtic. Al llarg dels diferents capítols s’analitzen àmbits com l’economia, el territori i la política, i especialment la indústria química, el turisme i l’energia, considerats els tres grans pilars del creixement de la ciutat de Tarragona i el seu entorn.

Entre els exemples que s’hi exposen, el llibre posa el focus en decisions urbanístiques i industrials que han tingut conseqüències importants: la ubicació de la refineria en planes fluvials, la construcció del polígon sud en zones inundables o la central nuclear de Vandellòs situada sobre una falla tectònica. També s’hi qüestiona la suficiència dels controls de qualitat de l’aire en un territori fortament industrialitzat.

Un dels objectius principals de la publicació és generar debat social. “La intenció del llibre és provocar debat, fins i tot entre els mateixos autors hi ha hagut discrepàncies, i aquesta diversitat de mirades és la que volem traslladar a la societat”, assenyala Saladié. En aquest sentit, el llibre inclou també un capítol dedicat a la Universitat, amb una visió crítica sobre el seu paper dins del model de desenvolupament del territori.

El projecte s’ha gestat en menys d’un any, un fet que els autors destaquen com un repte considerable tenint en compte el nombre de participants i la diversitat d’enfocaments.

Publicat per l’editorial Diable Gros, el llibre té una vocació divulgativa i defuig un to excessivament acadèmic. Tant els autors com l’editorial han treballat de manera altruista, i els beneficis de la venda es destinaran a donar suport a les causes socials i territorials que el mateix llibre analitza i defensa.