Una recerca de la URV ha estudiat la prevalença del trastorn de l’espectre autista i del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en menors en edat escolar i com aquestes condicions els afecten en les relacions socials

Un equip investigador del grup Nutrició i Salut Mental de la URV ha estudiat la prevalença del trastorn de l’espectre autista (TEA) i del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) en infants escolaritzats a la demarcació de Tarragona. La recerca, que també ha determinat en quina mesura aquests trastorns afecten les relacions socials dels infants, ha recopilat dades de 7.000 alumnes dels quals n’ha estudiat 700 detalladament. Els resultats van determinar que un 1,5% dels infants tenia TEA, mentre que un 5% va ser diagnosticat amb TDAH. Aquest estudi, anomenat EPINED, ha descobert que el risc de patir assetjament, aïllament o exclusió social pot arribar a triplicar-se en aquells infants que pateixen un d’aquests trastorns.

En la primera part de l’estudi, Núria Voltas, Fina Canals, Paula Morales i Carmen Hernández, investigadores del Departament de Psicologia, van determinar la prevalença —nombre de casos diagnosticats en un moment i un entorn determinats— de trastorns de l’espectre autista i trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat en infants de la demarcació de Tarragona. Per fer-ho, van cribrar més de 7.000 infants de dos grups d’edat: alumnes d’Infantil 4 i del cinquè curs d’educació primària d’una mostra representativa de tota la província. Mitjançant test contestats pels mestres i les famílies, van poder identificar aquells casos amb indicis de presentar algun dels dos trastorns. Del cribratge en va sortir una mostra de 700 infants, entre els quals hi havia un grup de control per avaluar el funcionament correcte de la metodologia.

Després de dur a terme entrevistes amb els menors i les seves famílies i estudiar tots els casos individualment, les investigadores van determinar que l’1,5% dels infants de la mostra tenia TEA i, en el cas del TDAH, la prevalença de diagnòstic era del 5%. “També hem valorat altres nens amb dificultats que queden fora del diagnòstic, que no presenten tots els símptomes; si els tenim en compte, podríem dir que un 3,5% dels infants presenta algun símptoma de TEA”, puntualitzen.

Un altre dels objectius de la recerca era comprovar si els infants diagnosticats amb algun d’aquests trastorns se senten desplaçats socialment i en quin grau. Les investigadores van trobar que un 35% dels escolars d’educació primària amb TDAH informaven que patien algun tipus d’assetjament, aïllament o exclusió social. “Aquest fenomen s’agreuja en aquells infants que presenten TDAH de tipus combinat, és a dir, amb tots els símptomes típics: dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat”, explica Núria Voltas.

Pel que fa als escolars amb TEA, que es caracteritzen perquè presenten dificultats en la interacció i la comunicació social, a més de problemes conductuals, s’ha trobat que el 58% se senten desplaçats i exclosos. “Els infants amb TEA volen relacionar-se però no saben com; en el cas dels TDAH, són tan moguts i intensos que el trastorn influeix en la seva relació amb els altres”, comenta Fina Canals. Aquestes particularitats fan que els companys puguin percebre la seva conducta com “estranya” o “molesta”. Pels escolars sense cap trastorn diagnosticat, l’índex de percepció d’assetjament, aïllament o exclusió social se situa en un 18%.

La recerca també ha revelat que en els casos que presentaven els dos trastorns, és a dir, comordibilitat, la sensació d’aïllament social s’accentuava. Aquests resultats no descriuen els infants amb TEA i TDAH d’I4, ja que no són prou madurs per respondre els tests de percepció victimització per abús escolar.

“El bullying té conseqüències a llarg termini i augmenta el sentiment de por cap a les relacions socials; tenir TEA o TDAH i sentir-te victimitzat incrementa els problemes emocionals”, diu  Fina Canals. Quan aquestes persones creixen i entren a l’adolescència i a l’etapa adulta presenten “índexs molt elevats de trastorns de salut mental” i un “elevat risc de suïcidi”. Per això, les autores de la recerca reivindiquen la necessitat que els programes contra el bullying incloguin especificacions per a grups de risc amb mesures concretes.

Referència: Morales-Hidalgo P, Voltas N, Canals J. Self-perceived bullying victimization in pre-adolescents on the autism spectrum: EPINED study. Autism. 2024 Apr 16:13623613241244875. doi: 10.1177/13623613241244875. Epub ahead of print. PMID: 38623050.