31/03/2024

Adeu a Antoni González Senmartí, un dels impulsors de la Universitat Rovira i Virgili

Professor de Filologia Grega, va presidir la Divisió VII de la UB, embrió de la URV, i va ser un dels membres de la comissió que va tirar endavant el primer estatut de la Universitat. Va formar part de diferents equips de govern i en va ocupar diversos càrrecs

Antoni González Senmartí, durant l'acte de celebració dels 50 anys de la Facultat de Química

Antoni González Senmartí va morir divendres 29 de març a conseqüència d’una malaltia. Havia format part de la URV des dels inicis. Professor de Filologia Grega, va ser una de les persones més implicades en la posada en marxa de la Universitat, ja que va formar part de la Comissió Gestora i del primer equip de govern. Amb la reestructuració de la UB en divisions, el 1986 es constituí la Divisió VII del Camp de Tarragona, amb Antoni González Senmartí com aprimer president.

Va ser vicerector, secretari general i delegat del rector de Relacions Institucionals sota els mandats dels rectors Joan Martí, Lluís Arola, Francesc Xavier Grau i Josep Anton Ferré. Pels seus amplis coneixements de la història de la Universitat, el rector Arola li va encarregar la redacció del llibre sobre els deu primers anys de vida de la URV. Arola el definia en el pròleg d’aquest volum com a “bon escriptor, excel·lent col·leccionista de documents i observador de la realitat, i una persona honesta i crítica. Un magnífic candidat per redactar la història que, segons el meu criteri, calia elaborar”. Així, va escriure La Universitat Rovira i Virgili: una aproximació als deu primers anys de la universitat pública del sud de Catalunya i prèviament, junt amb Enric Olivé Serret i Josep M. Prats Batet ja havia escrit Història dels estudis universitaris a Tarragona. Un trajecte de vuit-cents anys. D’entre els nombrosos articles en revistes destaca, en col·laboració amb altres membres de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics, el llibre Homenatge a Josep Alsina.

González Senmartí va dirigir la Facultat de Filosofia i Lletres el 1980, i va ser un dels  membres de la Comissió d’Estatuts, encarregada d’elaborar el primer estatut de la URV. Va presidir el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC), la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics a Catalunya i va ser secretari del Consell de Direcció de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), entre moltes altres funcions i càrrecs que va ocupar al llarg de la seva vida.

El 25 de març de 1994, a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències Jurídiques, en aquells moments situada a l’Antiga Audiència de Tarragona, Antoni González Senmartí, vicerector d’Estatuts i Economia, va apadrinar el primer doctor honoris causa  de la Universitat, Antoni Tàpies.

Print Friendly, PDF & Email

4 replies

  1. Cinta S. Bellmunt |

    Oh! Em sap greu.

    El vaig conèixer amb els primers passos de la URV, quan es redactaven els estatuts del que seria l’actual Universitat Rovira i Virgili i jo el contactava com a jove periodista del Nou Diari. Persona rigorosa, sempre m’atenia amb una immensa paciència.

    Fora de la Universitat hem coincidit sobretot en esdevenimets culturals i li estic enormement agraïda de la seva assistència activa a molts dels actes en què que hi he estat implicada, com els debats al pati de l’Arqueològica, o a les presentacions dels meus llibres, on molt sovint ell hi anava i amb entusiasme.

    Altres escenaris em porten a la Part Alta de Tarragona, passejant per aquests carrers on haviem coincidint moltes vegades i sempre em saludava amb una mirada afable i de bonhomia, com així vull recordar-lo!

    1. David |

      No és un, és el gran impulsor de la URV… i del sistema universitari català!!! Gràcies!

  2. Inés Acebes Arranz |

    Una gran persona!

    Vaig tenir el plaer de compartir petits espais amb ell. Uns agradables i altres molt tristos. Sempre va mostrar-se proper i atent.

    Vam compartir hores i hores a un dels tribunals de selecció de persones que ell presidia, als primers temps de la URV. Recordo, amb molt d’afecte, a la persona que professionalment em va transmetre la millor lloança que laboralment es pot esperar. Em va dir: “Gràcies per ser una persona tan justa”

    Quan vaig perdre la meva família, em va acompanyar en els dies més tristos de la meva vida. Va acompanyar-me en el seu comiat a la Catedral de Tarragona. Tres dies després, estava esperant-me personalment al despatx de recursos humans, per acollir-me i transmetre’m el seu escalf i el de tota la comunitat universitària. Així ho vaig sentir! Gràcies.

    Voldria transmetre el meu afecte a la seva família

    Descasi en pau, Dr. González

  3. Montserrat Olivé Ollé |

    El principal artífex i impulsor del pas de Biblioteca a CRAI de la URV. Amb tot el que això ha comportat, canvis constants i maneres de fer. El concepte de CRAI- Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, molt més que una biblioteca.
    Hem compartit moltes reunions, projectes i punts de vista. No sempre compartíem i coincidíem, però escoltaves, opinaves, raonaves i…. trobàvem el millor pels usuaris del CRAI.
    A tots els grups de treball de fora de la URV, els del CSUC i als de REBIUN en que he participat, tots els companys de les altres universitats sempre tenien paraules de reconeixement de “sort que a la URV teniu un vicerector que se’n preocupa”, referint-se a tu. També per a ells, has estat un referent visible del que et preocupava i ocupava.

    A nivell personal, sempre m’has encoratjat en la tasca que soc responsable, agraint-me la feina i animant-me a seguir endavant.

    Descansa en pau Dr. González, Txatxo, et trobarem a faltar.

Comenta

*