El catedràtic del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques ha fet la lliçó inaugural del curs 2020-21, en la qual ha explicat com va desenvolupar els models que han ajudat a predir l'expansió de la COVID-19

La COVID-19 ha estat protagonista de la inauguració del curs 2020-21 a la URV, tant pel format com pel contingut. Àlex Arenas, catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, ha estat l’encarregat d’obrir el curs amb la lliçó inaugural “La física de les epidèmies”, explicant com ell i el seu equip van desenvolupar els models que han ajudat, i encara ho fan, a predir l’expansió del coronavirus. L’acte s’ha fet sense públic al Paranimf i s’ha retransmès en directe.

La recerca que ara ha tingut utilitat per a la predicció i presa de decisions per controlar la pandèmia va començar al 2010, quan el grup de recerca d’Arenas, Alephsys, va passar els models epidemiològics existents a models de probabilitat, determinant les probabilitats que té una persona d’estar infectada i incorporant una matriu de contactes (amb quantes persones contacta un infectat). Després van afegir-hi el treball amb models de metapoblacions amb mobilitat recurrent, en què van poder calcular quina és la població que estarà infectada en funció del lloc de residència de les persones i les zones on es mouen. Es tractava d’un model molt afinat, amb una precisió d’error inferior al 2%, però continuava tractant-se d’un model teòric al cap i a la fi.

L’eclosió de la COVID-19 va fer veure’ls que per descriure-la necessitaven un nou model bastant més complex perquè apareixen els asimptomàtics, que poden infectar durant 14 dies i no són localitzables, ha relatat Arenas. “Comparat amb una grip, això és totalment diferent i suposa un trasbals per al sistema sanitari saber com s’està propagant la malaltia”, hi afegeix. Molts dels models utilitzats inclouen la recuperació de la malaltia, que és part del sistema sanitari, “però el problema és que aquest té un sostre: el nombre de llits hospitalaris i UCI”, argumenta.

En aquest context, l’esforç de triplicar el nombre de llits que es va fer durant les primeres setmanes de reproducció de la malaltia no era suficient “sense triplicar el nombre de facultatius ni respiradors perquè genera un problema sanitari que ara estem intentant evitar” lamenta Arenas. I avisa: “Ja hem traspassat el primer escut, l’atenció primària, que ha quedat superada pel sistema d’atenció i rastreig”.

Un cop van tenir clara la matriu de contacte i la mobilitat, amb dades d’accés obert, es tractava no només de predir la incidència del nombre d’infectats, sinó també de quin seria el punt crític de les UCI. “I vam mirar què passaria amb diferents escenaris de mesures, si hi havia un confinament, i quina seria la permeabilitat de contactes, a més d’introduir les variables d’us de mascaretes i distància social”. Amb la informació disponible van alertar les autoritats sanitàries. Malgrat la no resposta inicial, el resultat final va ser el decret d’estat d’alarma i confinament total a partir de meitat de març de 2020.

El confinament va aconseguir doblegar la corba, però el temps per aplanar-la és llarg i el confinament no era sostenible social ni econòmicament, explica Arenas. I ha detallat que ell, com altres científics van intervenir en la confecció dels plans de desescalada. “Estaven molt ben fets, però el problema va ser les grans ciutats que van accelerar la desescalada, en contra del que deien els plans i sense mesures com ara tenir els rastrejadors necessaris, i això ens ha dut a la situació actual”, conclou, perquè “les mesures de contenció de la pandèmia que es prenen sense una base científica són molt perilloses perquè afecten greument la societat”.

Aquest ha estat un dels errors de la gestió. El primer, però, de gestió i per la limitació dels models, va ser no considerar la mobilitat internacional i la incapacitat per detectar qui contacta amb qui a nivell de municipi. En canvi, són dos paràmetres “molt rellevants quan la incidència és baixa”, explica Arenas. “No vam veure que ens enfrontàvem al pitjor desafiament de la humanitat d’aquest segle”, ha sentenciat.

Més inversió en recerca

La rectora, María José Figueras, ha agraït en el seu discurs l’esforç de tota la comunitat universitària per poder passar de la universitat presencial a distància a causa de la pandèmia per COVID-19: “El professorat de la URV va transformar el model de formació presencial en un de virtual en un temps rècord. L’estudiantat va adaptar-se a aquesta nova situació de manera exemplar, les biblioteques es van vitalitzar i la Universitat no va paralitzar la seva gestió diària gràcies al treball a distància del PAS”.

Segons Figueras la universitat sortirà reforçada d’aquesta situació en benefici del conjunt de la societat del territori i del país. “Bona mostra d’això són les diferents línies d’investigació en la COVID-19 desenvolupades a la URV”, exemplifica. Però veu necessari, i positiu, que es concretin les darreres notícies sobre més inversió de la Comissió Europea, de l’Estat i del Govern català per a la contractació d’investigadors, i per mantenir i incrementar la recerca i la innovació.

El vicepresident del Consell Social, Joan Enric Carreres, també ha fet referència a la resposta i l’adaptació de tota la comunitat universitària a la nova situació i a la necessitat d’un millor finançament. “Com a representants de la URV a la societat ens sentim orgullosos d’aquesta universitat i de la seva resposta a la situació”. També ha alertat que “la crisi ha posat al descobert vergonyes amagades dins l’Estat del Benestar per l’infrafinançament que patim en sanitat i educació pública. La llum que ens han intentat donar els nostres científics necessita més finançament per refer aquests fonaments que ara són de fang. Cal un acord de totes les forces polítiques per al Pacte Nacional per la Recerca, que té per objectiu arribar a doblar la despesa total d’R+D a Catalunya l’any 2030. I és imprescindible que la COVID no malmeti les finances de la URV i es compensi l’esforç”.

De fet, l’any de celebració del 25è aniversari de la creació del Consell Social, aquest ha dedicat el seu pressupost a donar suport extraordinari a les beques dels estudiants i als projectes de recerca que poden mitigar els danys de la COVID.

Pau Ricomà, alcalde de Tarragona, ha recordat que els Objectius de Desenvolupament Sostenible  tot just protagonitzaven la inauguració del curs passat però “tenen més vigència que mai” perquè “hem de ser capaços de revertir la situació fruit de decisions estratègiques mal preses. Tarragona i la URV ens necessitem i ens tenim. Tarragona és el graner energètic del país i ara ens correspon liderar la transició energètica de fonts sostenibles”.

Ramon Tremosa, conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, ha fet referència també a la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra, “que per a la Universitat ha suposat la interrupció de la tramitació de la llei de la ciència”. L’objectiu del govern català és destinar el 2,12% del PIB català a R+D+i fins al 2024. Tremosa també ha felicitat a la URV perquè “ha demostrat ser un model d’èxit que ha contribuït a vertebrar el territori”.