El president del Cercle d'Economia Antón Costas ha pronunciat aquest dilluns la conferència inaugural del Centre de Recerca en Economia Industrial i Economia Pública (CREIP) de la URV, en la que ha parlat de quina seria, creu, l’estratègia que pot permetre un creixement de l’economia espanyola en la situació actual. L’acte ha estat presentat i moderat pel director del CREIP Bern Theilen

En una Sala de Graus de la Facultat d’Economia i Empresa plena a vessar, Costas ha parlat de les previsions de creixement de l’economia pels propers anys. Considera que el creixement serà “quasi pla”, pràcticament una situació d’estancament que durarà molts anys. Encara falta molt temps per veure, diu, una situació de creixement exitós i brillant. Ha definit els factors que expliquen el perquè de l’allargament d’aquesta situació, entre altres, l’elevat deute públic, el retorn a pràctiques proteccionistes derivades en part per les crisis migratòries, la tendència a la robotització dels processos i la “insuficient política macroeconòmica europea” per sortir de la recessió. Un altre factor seria que, durant la darrera dècada, la taxa del creixement del comerç internacional ha estat menor a la del creixement del PIB, mentre que, fins llavors, la taxa del creixement del comerç internacional superava el creixement del PIB. Si es té en compte que el creixement econòmic havia estat mogut pel comerç internacional, aquest indicador també explica la situació actual i les perspectives futures.

 Industrialització per créixer

Durant la xerrada que ha servit per inaugurar el curs del CREIP, el president del Cercle d’Economia ha exposat quin és, segons ell, el model que s’hauria d’aplicar per fomentar el creixement de l’economia espanyola. Per Costas, un increment de recursos en educació i les reformes institucionals “no porten a una estratègia de creixement”. Són, assegura, una bona estratègia pel creixement de futures generacions “però no una sortida a la situació actual, amb més del 25% d’atur”. Costas ha mostrat una matriu d’estratègies de creixement i, segons el catedràtic d’Economia, en aquests moments la solució passaria per un nou procés d’industrialització com el que es va viure als seixanta. Creu que l’economia espanyola no ha arribat als límits de la industrialització i que hi ha camp per redirigir part de la població en una nova indústria que pot venir se sectors com el de serveis, és a dir, reindustrialitzant sectors “que ara possiblement ens passen per alt”.