El grau en Relacions Laborals i Recursos Humans ha implementat el treball col·laboratiu per reptes, que ha afavorit l'implicació de l'alumnat

Que l’estudiantat tingui un paper més actiu en el seu propi aprenentatge i desenvolupi el sentit crític sabent aplicar el mètode científic. Aquest era el repte del professorat del grau en Relacions Laborals i Recursos Humans. Per això l’equip docent va decidir capgirar les assignatures més transversals, com ara Reptes de Gènere a les Organitzacions i Reptes en Drets Humans i Medi Ambient a les Organitzacions, i va transformar-les en assignatures més pràctiques i vivencials.

Amb el nou plantejament, que ja es va començar a aplicar el curs passat, l’estudiantat replica la forma de treballar per projectes de qualsevol organització. Per tant, ha de focalitzar-se en un repte social o empresarial, documentar-se, analitzar la situació i oferir solucions.

“Hem aprofitat una de les potencialitats del grau, que és el caràcter interdisciplinari, perquè els estudiants apliquin els coneixements i les eines de cadascun dels tres àmbits que toquen aquestes assignatures. Ho han de fer explorant i buscant solucions a reptes que són transversals, com són la igualtat de gènere o la sostenibilitat ambiental”, explica Catalina Jordi, coordinadora del grau.

Per fer-ho, els rols de professorat i estudiantat s’equilibren: després d’unes primeres classes teòriques, és l’alumne qui porta la batuta i el professorat actua més com un consultor.

Paula Sànchez i Carlos Moreno, estudiants del grau en Relacions Laborals i Recursos Humans, expliquen que ha estat un punt d’inflexió en els seus estudis perquè “a partir de les diferents assignatures que hem vist al llarg de la carrera, hem posat en pràctica els coneixements que teníem sobre Dret, Economia i Sociologia. Hem posat en comú en un projecte les diferents branques que hem vist al grau”.

Més concretament, el seu grup de treball va analitzar el pla d’igualtat dels Mossos d’Esquadra per determinar si les accions que contenia eren efectives per assolir els objectius del pla. Van utilitzar metodologia qualitativa i quantitativa, com la cerca d’informació, dades estadístiques i entrevistes al personal de diferents categories del cos policial. I van concloure que en les primeres promocions d’agents del cos el biaix de gènere era major que en les agents més joves.

Pol Burdeus Tejero, estudiant del grau, detalla que en el seu cas el treball va donar-li una perspectiva exhaustiva sobre l’acompliment dels plans d’igualtat a les grans empreses després d’analitzar l’alta direcció d’un banc. “L’assignatura ens ha donat l’oportunitat de treballar com si estiguéssim en una empresa; ens han explicat la teoria però hem pogut aplicar-la sobre un cas real”, apunta.

Anna Alonso i Ana Valbuena van arribar a crear una base de dades sobre els continguts que generaven les universitats per determinar el nivell d’ús del llenguatge inclusiu al web i a les xarxes socials. Van concloure que “encara que tinguin pla d’igualtat, utilitzen molt el masculí genèric. Vam observar, però, diferències entre les universitats públiques i les privades.” Asseguren que aquesta forma de treballar, menys teòrica de l’habitual, “ens ha permès fer més recerca en profunditat.”

Esther Guerrero, professora del grau, admet que “els alumnes comencen l’assignatura amb un cert temor perquè no estan acostumats a ser els protagonistes actius. Han de partir de zero perquè són ells els que han de buscar el problema social, documentar-se i trobar una solució viable i sostenible en el temps.”

La incomoditat inicial, no obstant, es transforma en proactivitat. “Hem notat un canvi d’actitud en els estudiants que han començat la segona assignatura amb aquesta metodologia, l’encaren amb una major seguretat perquè accepten el seu nou rol i comproven que evolucionen i que l’aprenentatge és significatiu”, conclou Catalina Jordi.