El congrés internacional organitzat pel Departament de Filologia Catalana porta a plaça diferents balls parlats que reinterpreten i actualitzen el rol que el patriarcat ha atribuït a la dona històricament

Dotze anys després de l’última edició, la Universitat Rovira i Virgili ha tornat a fer d’amfitriona per al “III Congrés Internacional de Balls Parlats. Els balls parlats de la perspectiva de gènere i decolonial”, en què especialistes de l’àmbit han analitzat aquest art antic del teatre popular de carrer en el context del segle XXI.

Així, del 24 al 26 de setembre a Tarragona han examinat els textos i representacions des de la perspectiva de gènere, la resistència contrahegemònica i la crítica anticolonial, que permeten visibilitzar desigualtats i conflictes socials presents als territoris on els balls parlats i manifestacions similars continuen vius: Catalunya, diverses zones de la península ibèrica, regions d’Europa i països d’ultramar amb herència ibèrica.

Diverses de les comunicacions han tractat el paper de les dones en els balls parlats i com ha estat marcat pel context històric, l’ús del llenguatge en els parlaments de la dramatúrgia popular de carrer en relació al gènere femení, la presència i protagonisme de santes o de la Mare de Déu. I dissabte 26 de setembre, quatre balls parlats van escenificar a la plaça de les cols les noves visions, desigualtats i conflictes del segle XXI en una Mostra de Balls Parlats organitzada amb motiu del III Congrés Internacional.

El Ball de Sebastiana del Castillo de Tarragona, el Ball de Malcasats de Torredembarra, el Ball de la Rosaura de Reus, i el Ball de Sogra i Nora de Tarragona que es van representar com a punt i final del congrés reinterpreten i actualitzen el rol que històricament el patriarcat ha atribuït a la dona en aquestes manifestacions artístiques: ser la responsable de les malifetes, la instigadora del pecat, la víctima i la responsable dels fets més tràgics, de la incredulitat dels convilatans i de les desgràcies ocasionades.

Exposició al CRAI campus Catalunya

Un model distintiu de festa que perdura

Els balls parlats van configurar un model de festa distintiu de les comarques meridionals i del sud del Principat de Catalunya i és encara el model que hi perdura i hi domina. En alguns llocs no van arribar a desaparèixer mai i en altres es van recuperar amb el restabliment dels ajuntaments democràtics, a partir de finals dels anys 70.

Paral·lelament a la recuperació i escenificació dels balls parlats a les festes populars, es van iniciar les recerques sobre els textos antics d’aquests espectacles en l’assignatura Història del Teatre Català de la llicenciatura en Filologia Catalana que va impartir Guillem-Jordi Graells fins al 1981 a l’aleshores Delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, l’embrió de la futura Universitat Rovira i Virgili.

Va agafar el relleu la professora del Departament de Filologia Catalana de la URV Montserrat Palau, en una segona fase que va culminar en el consens sobre la denominació i categorització d’aquestes mostres de teatre popular al primer congrés “Els Balls Parlats a la Catalunya Nova. Teatre popular català”, l’any 1990.

A la sala de Graus del campus Catalunya s’hi ha celebrat el tercer Congrés de Balls Parlats, després que l’any 2014 tingués lloc la segona edició, que el catedràtic d’Història del Teatre Francesc Massip va convertir en Internacional. Si en el primer es van establir les bases per a la categorització d’aquestes manifestacions culturals i ja se’ls va començar a posar en relació amb d’altres mostres de teatre popular similar d’altres territoris, en el segon es van ampliar les comparacions i similituds amb mostres d’arreu del planeta, i en aquest tercer han abordat les desigualtats i conflictes socials actuals a través dels balls.