El grup de recerca ISOCAC del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV ha reunit en el detallat document, sobretot, edificis d’associacions i cooperatives que el règim considerava marxistes

Prop de 4.000 béns immobles confiscats pel franquisme després de la Guerra Civil formen part d’una extensa base de dades que ha creat el grup de recerca ISOCAC (Història, Societat, Política i Cultura des de Catalunya al Món) del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV. El treball, inèdit per la seva exhaustivitat i que properament serà obert i consultable, forma part del projecte Bens immobles espoliats, incautats i confiscats sota la dictadura franquista a Espanya (1936-1950), que té en Ginés Puente i Montserrat Duch els investigadors principals i que està finançat pel Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, dins la partida de subvencions destinades a activitats relacionades amb la recuperació de la memòria democràtica i de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura.

La base de dades, en la qual han treballat els investigadors becats d’ISOCAC Sergio de Andrés i Alba Gassó, s’ha nodrit sobretot de documents oficials com ara la llei de confiscacions de 1939 i el llibre d’actes que el règim va crear entre 1940 i 1950 amb els bens confiscats a les associacions, sindicats i cooperatives que considerava que tenien un “caràcter sindical marxista”, i que majoritàriament van passar a la Delegación Nacional de Sindicatos (DNS). També s’han consultat altres documents i s’han fet buidatges bibliogràfics d’estudis ja existents.

El resultat d’aquest espoli d’edificis, però també de diners i d’altres materials, va suposar, especialment en el cas de Catalunya, que quedés desfeta la important xarxa associativa que s’havia anat creant i que no es va recuperar fins als anys noranta. Aquesta base de dades, a més de la importància històrica que té, pot servir de base per a possibles reclamacions, com la demanda que ha interposat recentment l’ajuntament de Caldes de Montbui contra l’estat per al rescabalament del patrimoni municipal espoliat.

Ginés Puente explica que un dels punts forts d’aquesta base de dades és que permet fer filtratges, de manera que es poden realitzar cerques per municipis, per tipologia de la confiscació, pels propietaris anteriors, per la destinació… De fet, també s’han creat mapes per províncies i municipis amb les geolocalitzacions dels béns. “És una informació molt rica, que quasi dona per fer treballs de recerca amb cada entrada. És una gran base de dades d’història local”, assegura Puente.

La base de dades s’ha presentat aquest dimecres a la URV en el marc de les jornades “L’espoli de béns marxistes durant el franquisme”, organitzades pel grup de recerca ISOCAC, en què diferents experts han debatut al voltant del context polític i ideològic de les confiscacions i de la realitat legal i legislativa, entre d’altres. Hi han participat Daniel Vallès (UAB), Neus Moran (UOC), Manuel Álvaro Dueñas (UAM) i Elisabet Córdoba i Laura Flores (Arxius de l’Estat-Museo del Traje).

Tot i que el projecte, que era d’un any, acaba ara, la riquesa de les dades trobades farà que s’allargui i, de fet, el proper objectiu és que la base de dades sigui consultable, ja que aquesta és en part la raó del finançament per part del ministeri. A més, els investigadors esperen continuar ampliant el document. Són conscients que existeixen molts més béns confiscats, ja que hi ha molts casos que no consten en documents oficials, un fet habitual en períodes tan convulsos com el final de la Guerra Civil. A més, intentaran seguir la pista de molts d’aquests béns immobles per esbrinar a qui pertanyen actualment.