Una revisió de l'urbanisme del campus Vila-seca i el campus Catalunya des de la perspectiva de gènere identifica els punts crítics i proposa actuacions de millora

Proposar millores urbanes dins dels campus de la Universitat i reforçar la relació entre els campus i l’entorn que els envolta és l’objectiu dels estudis que impulsa la Unitat d’Igualtat amb un equip de treball de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. Després d’haver analitzat i fet propostes d’intervenció per al campus Bellissens l’any 2023, ara han explorat el campus Vila-seca i el campus Catalunya i aquest dilluns n’han presentat les conclusions a la comunitat universitària.

El campus Vila-seca, al límit urbà

El campus Vila-seca és un espai ampli, obert i verd, però es troba en un dels límits urbans del municipi, en un entorn encara no construït. Això fa que estigui aïllat i amb poca relació directa amb el municipi de Vila-seca. En la marxa exploratòria que van fer els membres de la comunitat universitària encapçalats per Cèlia Mallafrè i Sergio Coll, professors d’Arquitectura i autors de l’estudi, van detectar-hi diversos aspectes que cal abordar per millorar la percepció de seguretat tant als edificis com a l’exterior. Destaquen les següents propostes:

• Garantir la il·luminació contínua i suficient especialment del carrer d’accés al campus, l’aparcament i els espais de trobada, així com també a l’interior de l’accés principal, el passadís, les escales i l’office dels estudiants.
• Eliminar els elements opacs o substituir-los per permeables, per exemple al porxo del CRAI i els vidres que connecten el pati interior de l’edifici principal.
• Revisar i fer més visible la senyalització dels accessos als edificis per garantir l’orientació de les persones que hi circulen.
• Reactivar l’activitat a l’edifici del bar i ampliar l’horari de la consergeria.

El campus Catalunya, un espai tancat

A diferència del Campus Vila-seca, el campus Catalunya està integrat a la trama urbana de Tarragona, en una de les vies principals de la ciutat. No obstant això, l’estudi que ha fet el grup expert amb col·laboració de la comunitat universitària determina que aquest campus es configura com un espai tancat i poc connectat amb l’entorn urbà immediat.

A partir de la diagnosi s’ha conclòs que el disseny dels edificis, de formigó i opacs i amb finestres que limiten la visibilitat, sobretot en els edificis de l’avinguda Catalunya. El campus té un horari extens des de primera hora del matí fins a la nit, quan finalitzen algunes activitats d’extensió universitària, de manera que quan és fosc incrementa la percepció d’inseguretat en espais amb il·luminació insuficient i baixa concurrència de persones. L’aparcament és l’espai exterior amb major percepció d’inseguretat, i pel que fa als interiors, les escales, ascensors i lavabos són els punts més crítics, especialment a les plantes superiors i al soterrani.

Algunes de les propostes de millora són aquestes:

• Aprofitar l’espai públic davant de l’entrada a l’Aula Magna com un punt de trobada afegint mobiliari i ombra.
• Millorar la connexió amb mobilitat activa amb el campus Sescelades.
• Afegir més punts de llum al Camí de l’Oliva i augmentar la il·luminació als accessos de l’aparcament i a les cabines de pagament.
• Instal·lar miralls de seguretat a l’escala.
• Ubicar els lavabos de dones més a prop dels espais amb afluència de persones.
• Millorar la senyalització a tot el campus per facilitar l’orientació

Revisió de l’urbanisme des d’una perspectiva de gènere

Els punts més conflictius sobre els que es proposa intervenir van ser identificats pels mateixos col·lectius que conviuen diàriament als campus mitjançant plànols, visites i una enquesta d’opinió. Un cop avaluades les inseguretats dels campus, van avaluar i analitzar els punts conflictius acompanyats d’un grup d’arquitectes expertes en gènere, mediadores i investigadores, Equal Saree, que va formar els participants en la revisió crítica de l’urbanisme des d’una perspectiva de gènere i va acompanyar-los en les marxes exploratòries.

Fer aquesta revisió crítica és important per diversos motius. Dones i homes creixen relacionant-se amb l’entorn i amb les altres persones de forma diferent. Els missatges que reben les dones alimenten el sentiment d’inseguretat amb l’espai exterior i amb les persones desconegudes, i el sistema d’autoprotecció que estableixen disminueix la seva llibertat i l’autonomia personal. A la vegada, a l’estudi s’hi recorden dos conceptes importants per afavorir la qualitat dels espais i l’adequació a l’activitat que s’hi fa: d’una banda, el sentit de pertinença de l’espai urbà, i, de l’altra, la definició del límit entre la urbanitat i el camp i el temps de consolidació d’aquest límit, perquè permet l’existència d’espais d’inseguretat.

Cilia Willem, directora de la Unitat d’Igualtat, explica que els estudis que s’han fet fins ara en el marc del projecte URV-Espai Segur aniran acompanyats d’un informe de necessitats i una memòria econòmica que permetran avaluar quan i com es podrien implementar les mesures proposades. El proper campus objecte d’estudi on s’hi faran marxes exploratòries serà Sescelades (Tarragona) l’any 2026.