per Francesc Xavier Grau Vidal

“No es pot millorar el que no es pot mesurar”. Potser aquesta frase ja s’ha convertit en un lloc comú, però és intrínsecament certa. La idea ha estat expressada de moltes maneres diferents, probablement més completament per H. James Harrington: “El mesurament és el primer pas que condueix al control i, finalment, a la millora. Si no es pot mesurar alguna cosa, no es pot entendre. Si no es pot entendre, no es pot controlar. I si no es pot controlar, no es pot millorar.” És evident que qualsevol projecte de millora d’un sistema, d’una regió, d’un país, necessita sistemes de mesura, elecció d’estadístiques representatives i monitorització. També estabilitat i coherència de les dades. Per això és tan important l’esforç que Europa fa amb Eurostat, així com que les regions i països disposin d’una base de dades àmplia, coherent, estable i completa per fer el seguiment de la seva posició i, eventualment, per comparar-se amb entitats homòlogues. La comparació no és odiosa, sinó imprescindible, perquè no hi ha bases absolutes per a gairebé res; només mitjançant la comparació amb iguals hom pot calibrar relativament el seu propi acompliment en qualsevol àmbit d’activitat.

A l’annex 1[1] es pot trobar la relació dels 275 indicadors per als quals Eurostat proporciona informació en el nivell de regions NUTS2, que en particular inclouen la majoria dels rellevants per al seguiment dels objectius d’Europa 2020. D’aquests, només 53 arriben a donar informació a escala NUTS3, i concentrada en alguns àmbits: indicadors agroambientals, dades demogràfiques, algunes dades econòmiques, dades sobre patents, sobre demografia d’empreses, algunes sobre transport, sobre dispersió de taxes d’ocupació, sobre establiments turístics i sobre criminalitat. No es disposa d’informació a escala NUTS3 d’àmbits tan significatius per a la societat i l’economia del coneixement com l’educació, la despesa en R+D, l’ocupació (i en particular l’ocupació en sectors d’alta tecnologia), els recursos humans en ciència i tecnologia, la salut, l’estructura empresarial, les tecnologies de la informació i les comunicacions, el medi ambient i l’energia, ni tampoc sobre les explotacions agrícoles o l’activitat turística. Com es pot veure, la informació disponible a Eurostat a escala NUTS3 és escassa i molt incompleta; insuficient per fer cap diagnosi ni seguiment de l’evolució com a regió en cap dels paràmetres definitoris d’una societat i economia del coneixement.

L’existència operativa d’una regió del coneixement es pot definir quan, efectivament, hi ha la capacitat, en l’àmbit regional, de dissenyar, acordar i executar plans d’actuació amb relació al desenvolupament d’una estructura social i econòmica (més) basada en el coneixement, i de fer-ne el seguiment i reformulació. Sens dubte, aquesta capacitat existeix a escala de Catalunya, com tenen les regions NUTS2 a Europa. Però representa, comparativament, un gran desaprofitament del potencial de Catalunya i de les seves regions que aquesta capacitat se circumscrigui al nivell global català, quan a Catalunya li correspon estadísticament (també culturalment) desenvolupar una estratègia de país, com ho poden fer països de la seva mateixa dimensió o inferior (la majoria dels de la UE, com s’ha vist).

No existeix, en tot cas, una definició canònica de regió del coneixement, i són moltes les iniciatives, al món però sobretot a Europa, de promoure instruments per possibilitar o impulsar el desenvolupament d’aquestes societats i economies basades en el coneixement. En aquests anys s’ha impulsat arreu, però també molt des d’Europa, la introducció d’elements addicionals de caràcter social en la definició del desenvolupament i, molt particular, dels instruments d’innovació que el fan possible, amb l’emergència de conceptes com la RRI (responsible research and innovation) o la innovació social. El mateix programa marc Europa 2020 impulsa l’eix de la RRI, i en són exemples concrets RRI Tools, liderat per “la Caixa”; Irresistible; Great, centrat en qüestions de governança, o el recentment iniciat HEIRRI (Higher Education Institutions and Responsible Research and Innovation), liderat per la UPF i amb participació de la resta d’universitats públiques catalanes mitjançant GUNI-ACUP. Quant a la innovació social, és destacable la iniciativa basca de desenvolupar un índex de mesura de la innovació social (RESINDEX, Regional Social Innovation Index), o els resultats del també projecte europeu Tepsie (A blueprint for Social Innovation Metrics). En un sentit més ampli, són també significatius els esforços cap a una definició quantitativa de progrés més àmplia, que cobreixi els aspectes socials a més dels econòmics, com ara la iniciativa de Social Progress Imperative cap a un índex de progrés social, basat en una gamma d’indicadors de resultats socials i ambientals organitzats en tres dimensions: necessitats humanes bàsiques, fonaments del benestar i oportunitats. Es tracta, com es pot veure, d’un vessant ben candent del desenvolupament com a societat, que troba en la regió el principal espai de realització.

Amb tot, la millor aproximació relativa avui en dia a un conjunt d’indicadors relacionats amb la societat de coneixement la constitueix l’European Innovation Scoreboard, un informe anual sobre la innovació de la UE que proporciona un quadre d’indicadors per a una avaluació comparativa del rendiment de la recerca i la innovació dels estats membres de la UE i dels punts forts i febles dels seus sistemes de recerca i innovació. L’informe està orientat a ajudar els estats membres a avaluar àrees en què han de concentrar els esforços per augmentar el seu rendiment de la innovació, que es considera la base d’aquesta societat del coneixement.

Aquest informe s’acompanya d’una versió de nivell regional, el Regional Innovation Scoreboard, que en la quarta edició del quadre d’indicadors d’innovació regional, de 2016, ofereix una avaluació comparativa dels resultats d’innovació de 214 regions de 22 països de la UE i Noruega (Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Luxemburg i Malta) s’hi inclouen només a escala estatal, atesa la seva dimensió). Entre aquestes hi ha, naturalment, Catalunya. Una de les remarques principals que es fan a l’informe és que tots els líders de la innovació regional de la UE (36 regions) es troben en només set estats: Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, França, els Països Baixos, Suècia i el Regne Unit. Això indica que avui en dia l’excel·lència d’innovació es concentra en relativament poques zones d’Europa. Els projectes RIS3 han d’aconseguir estendre l’activitat econòmica innovadora a més àmplies zones d’Europa, entre les quals Catalunya. I per fer-ho de manera més efectiva i anàloga a la d’aquests països capdavanters, l’estratègia s’hauria de poder estendre a les diferents regions catalanes que, com la de Tarragona, tenen el potencial i els elements suficients per aconseguir-ho.

Figura 1. Grups de regions per acompliment en innovació

La figura 1 mostra gràficament la distribució dels diferents grups de regions, identificades segons el seu acompliment en indicadors d’innovació. Molt clarament, el sud i l’est d’Europa concentren les regions de moderat i baix nivell d’innovació; només el País Basc, entre tots els països del sud, es classifica amb un nivell d’innovació elevat. I els que el tenen excel·lent, les regions líder, es troben als països també més competitius de la UE. Catalunya, en aquest sentit, sembla haver perdut posicions en els darrers anys. No hi ha dades en l’àmbit de regions NUTS3.

Figura 2. Conjunt de 25 indicadors d’innovació de l’European Innovation Scoreboard. Els 12 assenyalats amb un cercle de color corresponen als emprats al Regional Innovation Scoreboard

A la figura 2 es mostren els 25 indicadors que utilitza l’European Innovation Scoreboard per a tots els estats de la Unió, amb un senyal de color amb què es destaquen els 12 que són disponibles també a escala regional. Els de color groc són els indicadors directament disponibles en l’àmbit regional a Eurostat: població de 30 a 34 anys amb formació terciària, despesa en R+D dels sectors públic i empresarial, sol·licituds de patents PCT (de cobertura mundial) i ocupació en activitats intensives en coneixement. En color blau hi ha l’indicador d’exportacions de serveis de coneixement, estimat a partir d’un estudi de la Comissió Europea, i els 6 restants s’han obtingut amb una demanda concreta d’informació per part d’Eurostat als estats membres. Aquest conjunt de 12 indicadors representa, doncs, el nucli dels que es poden fer servir per seguir el desenvolupament d’una regió com a regió del coneixement, i només estan disponibles a escala NUTS2; és esperable que Eurostat continuï la recopilació de dades en el futur, atès que amb les quatre edicions anteriors ha anat incrementant el volum d’informació.

L’informe Regional Innovation Scoreboard 2016 ve acompanyat d’un annex per a cada país, amb una valoració dels indicadors de cada regió. Resulta interessant veure què diu de Catalunya:

Catalunya és un innovador moderat. Els resultats en innovació s’han reduït (-7%) en comparació amb fa dos anys. El gràfic de radar mostra que les posicions de força relativa en comparació a la EU-28 estan en educació terciària, ocupació en les indústries intensives en coneixement i en les exportacions de productes de mitja i alta tecnologia. […] Les debilitats relatives són en la despesa en innovació no basada en R+D, les pimes innovadores que col·laboren amb els altres i les pimes amb innovacions organitzatives o de màrqueting.

Figura 3. Evolució de l’índex d’innovació de Catalunya (esquerra) i posició dels diferents indicadors, d’acord amb el Regional Innovation Scoreboard (2016)

La figura 3 està directament obtinguda d’aquest mateix annex esmentat, amb l’evolució de l’índex global d’innovació de Catalunya, que mostra clarament com aquesta perd posicions en el conjunt d’Europa, i el conjunt dels 12 indicadors analitzats, disposats en forma de gràfic radar, de tal manera que es visualitza fàcilment la posició relativa respecte a la UE en cadascun d’aquests.

Qualsevol projecte de desenvolupar la regió de Tarragona com a regió del coneixement en el sentit operatiu donat més amunt, de desenvolupar la capacitat, en l’àmbit de la Catalunya Sud, de dissenyar, acordar i executar plans d’actuació amb relació al desenvolupament d’una estructura social i econòmica (més) basada en el coneixement, i de fer-ne el seguiment i reformulació, requerirà donar solució a la disponibilitat de dades amb el nivell de qualitat i comparabilitat que tenen les que proporciona Eurostat i les utilitzades en el Regional Innovation Scoreboard. Idealment, a aquestes se’ls hauria d’afegir avui en dia d’altres amb component més social, seguint, per exemple, els indicadors proposats per RESINDEX o per Social Progress Imperative. En el sentit de l’anàlisi i seguiment de la posició de la regió, el més determinant, però, és la capacitat de construir per a la regió de Tarragona un gràfic com el de la figura 3. De la mateixa manera que fa la regió de Tampere (Pirkanmaa, PIB de 17.435 M€ i 500.000 habitants), i que li permet de marcar-se els seus objectius en un gràfic semblant, com el que mostra la figura 4.

Figura 4. Posicionament i objectius de la regió de Tampere en indicadors de desenvolupament i innovació. Un exemple per a la regió de Tarragona

Sense entrar en consideracions sobre el marc polític actual, en el qual Catalunya és una comunitat autònoma d’Espanya, hi ha diferents possibilitats per aconseguir aquesta definició de Catalunya Sud com a regió. La que es podria considerar com a preferible, que permetria donar a la Catalunya Sud el rang de regió NUTS2, per a la qual s’obririen les possibilitats i els nivells d’informació que ara estan restringits a Catalunya, seria modificar el mapa de regions NUTS1 espanyol (una decisió essencialment administrativa), dividint l’actual regió EST (que també és anormalment gran, la segona de les 117 de la UE i el doble del recomanat per regions NUTS1, a més de ser inoperativa) en dues regions NORD-EST (Catalunya) i EST (Comunitat Valenciana i Illes Balears), de mides semblants, iguals al màxim previst per a les regions NUTS1, la qual cosa permetria la definició de regions NUTS2 internes a Catalunya, de dimensió més adequada en el conjunt de regions NUTS2 europees. Una segona opció seria una solució semblant a l’adoptada a Finlàndia: el manteniment de l’organització actual però transferint i activant per llei competències de desenvolupament estratègic regional en el nivell NUTS3, amb la creació o identificació operativa de consells regionals. Aquesta opció no resoldria la qüestió de la disponibilitat de dades de nivell NUTS2 per aquestes regions internes, i seria el mateix consell regional el responsable de recopilar-les, com fa, per exemple, el Consell de la regió de Tampere.

En qualsevol d’aquestes o altres opcions, roman la qüestió de la definició de l’extensió de la regió. L’actual regió NUTS3 Tarragona respon completament a la divisió provincial espanyola. Catalunya té pendent de consolidar la seva divisió interna, després d’aplicar una moratòria a la Llei de vegueries. És clar que no es tracta d’una qüestió ni tècnica ni menor, però la introducció de criteris d’aplicabilitat de polítiques regionals basades en l’especialització intel·ligent a través de la recerca i la innovació, en el nou marc d’Europa 2020, podria ajudar a una millor definició operativa, que en qualsevol cas hauria de preveure els lligams històrics entre els territoris.

Principals conclusions de l’apartat

1. L’existència operativa d’una regió del coneixement es pot definir quan, efectivament, hi ha la capacitat, a escala regional, de dissenyar, acordar i executar plans d’actuació amb relació al desenvolupament d’una estructura social i econòmica (més) basada en el coneixement, i de fer-ne el seguiment i reformulació.
2. Eurostat proporciona informació en el nivell de regions NUTS2 sobre 275 indicadors, que inclouen la majoria dels rellevants per al seguiment dels objectius d’Europa 2020. D’aquests, només 53 arriben a donar informació a nivell NUTS3 i només en alguns àmbits. No es disposa d’informació a nivell NUTS3 d’àmbits tan significatius per a la societat i l’economia del coneixement com l’educació, la despesa en R+D, l’ocupació (i en particular l’ocupació en sectors d’alta tecnologia), els recursos humans en ciència i tecnologia, la salut, l’estructura empresarial, les tecnologies de la informació i les comunicacions, el medi ambient i l’energia, ni tampoc sobre les explotacions agrícoles o l’activitat turística.
3. El Regional Innovation Scoreboard monitoritza l’acompliment en innovació de més de 200 regions NUTS2 europees. Utilitza 12 indicadors dels 25 que fa servir per als estats. Catalunya ha perdut posicions en els darrers anys (del 89% de la mitjana de la UE el 2010 al 82%).
4. Desenvolupar la regió de Tarragona com a regió del coneixement requerirà donar solució a la disponibilitat de dades amb el nivell de qualitat i comparabilitat que tenen les que proporciona Eurostat i les utilitzades en el Regional Innovation Scoreboard.
5. La millor opció seria aconseguir per a la Catalunya Sud el rang de regió NUTS2, modificant el mapa de regions NUTS1 espanyol: dividir l’actual regió EST en dues regions NORD-EST (Catalunya) i EST (Comunitat Valenciana i Illes Balears) i definir regions NUTS2 internes a Catalunya, de dimensió més adequada en el conjunt de regions NUTS2 europees. Alternativament, es pot mantenir l’organització actual però transferint i activant per llei competències de desenvolupament estratègic regional en el nivell NUTS3, amb la creació o identificació operativa de consells regionals.
6. La introducció de criteris d’aplicabilitat de polítiques regionals basades en l’especialització intel·ligent a través de la recerca i la innovació, en el nou marc d’Europa 2020, podria ajudar a una millor definició operativa de l’organització regional a Catalunya, la qual, en qualsevol cas, hauria de preveure també els lligams històrics entre els territoris.

Francesc Xavier Grau Director de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement URV

Per a més informació, podeu consultar el següent document: GRAU, F.X., Catalunya Sud, Regió del Coneixement, Publicacions URV, 2016.

_____

[1] Vegeu l’annex del document en línia.