Es tracta de la Llei de Benestar per a les Generacions Presents i Futures, de les Illes Balears, que pretén millorar la sostenibilitat de les polítiques públiques i vetllar pel benestar de la societat

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 10/2023, de 5 d’abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears que té com a objectiu contrarestar el curtterminisme polític propi de les democràcies representatives. “Pretenem que les decisions polítiques -lleis, plans estratègics, grans inversions públiques, etc.- que es prenen avui tinguin en compte, no només els impactes ara, sinó també els impactes de cara a les generacions futures, perquè els escenaris climàtics, ecològics i la disponibilitat de recursos s’agreujaran en els pròxims anys. Tot això implica responsabilitzar-se més enllà del seu cicle polític i rompre amb el curtterminisme polític que, massa sovint i malauradament, tenen les polítiques actuals”, afirma Margalida Ramis, responsable de l’Àrea de Territori i Recursos del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB). Aquesta organització, junt amb diverses entitats socials de les Balears i la Clínica Jurídica Ambiental de la URV són les impulsores de la Iniciativa Legislativa Popular per a l’aprovació de la llei.

La Universitat ha participat en aquest projecte a través de la Clínica Jurídica Ambiental de la URV. Es tracta d’una iniciativa de la Universitat que proporciona assessorament jurídic sobre assumptes de dret i justícia mediambiental. S’emmarca dins del Màster Universitari de Dret Ambiental de la URV i s’integra en el Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, també de la URV.

Els projectes impulsats per la Clínica Jurídica Ambiental tenen com a resultat principal un informe jurídic que conté una anàlisi jurídica del problema mediambiental i proporciona una estratègia jurídica o recomanacions específiques al client.

El paper de la Clínica Jurídica Ambiental de la URV en la redacció de la llei

En aquest cas, la Clínica Jurídica Ambiental de la URV ha treballat conjuntament amb el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura, i la seva feina ha desembocat en un informe elaborat dins de l’assignatura de la Clínica Jurídica Ambiental del Màster de Dret Ambiental. L’informe ha estat elaborat per quatre estudiants del Màster en Dret Ambiental: Álvaro Bustillo, Marouane Laabbas, Pilar Rodríguez i Carla Sanjuan, i una estudiant del grau en Dret en pràctiques al CEDAT, Ilaria Gallus. A més a més, l’equip ha comptat amb la tutorització de Marcos de Armenteras, doctorat a la URV l’any 2021 i actualment professor ajudant doctor del Departament de Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears. De Armenteras ha treballat amb Greenpeace Internacional, United Nations for the Environment i la International Union for the Conservation of the Nature.

“El nostre objectiu era trobar la fonamentació suficient per a argumentar la necessitat d’aquesta norma des d’un punt de vista objectiu i utilitzant les eines jurídiques al nostre abast (…). Es va tractar de trobar exemples nacionals, locals i internacionals amb el mateix objecte d’estudi, analitzar-los i veure com aquests exemples podrien suposar un aprenentatge pel cas balear”, comenta en Marouane Laabbas, un dels estudiants participants que en l’actualitat és investigador predoctoral en Dret del Treball i de la Seguretat Social.

Plantejament pioner a l’Estat espanyol

La Llei 10/2023, de 5 d’abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears, és una llei sense precedents a l’Estat espanyol, ja que no existeix cap norma amb aquestes característiques. “És tot un èxit, perquè en el cas de les Balears ha estat la primera vegada que una Iniciativa Legislativa Popular s’accepta i acaba sent norma en quaranta anys, tal com indica Amadeu Corbera, president de GOB Mallorca”, comenta Laabbas.

Tot i això, és cert que en altres administracions existeixen mecanismes amb funcions similars. De Armenteras il·lustra com a Catalunya existeix el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, però afirma que la Llei impulsada a les Balears més aviat s’assimila a la d’altres institucions que ja existeixen en alguns països europeus, com a Gal·les o a Hongria.

“Aquestes figures no són un invent estrambòtic d’uns pocs, l’any 1988, un grup d’acadèmics i jutges nomenats per les Nacions Unides, va plantejar alguns requisits perquè s’apliqués el principi d’equitat intergeneracional i van manifestar la rellevància de crear institucions que vetllessin pels interessos de les generacions futures”, declara de Armenteras. A tall d’exemple, apuntala la decisió del Tribunal Constitucional alemany del 2021 de sostenir que la Llei de protecció del clima alemanya era incompatible amb els drets fonamentals perquè no tenia en compte les emissions a partir de l’any 2030. I que, per la qual cosa, no protegia les llibertats del futur.

Aquesta llei de les Balears contempla la creació d’una Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears, encarregada d’emetre informes sobre l’impacte intergeneracional de les polítiques públiques i assessorar les administracions per a complir la llei. De la mateixa manera, és la responsable d’elaborar una proposta d’indicadors que permetin valorar les tendències relatives a la consecució dels propòsits de la llei i el progrés en relació amb l’assoliment dels objectius de benestar.

“Si hi ha voluntat política, considero que la llei pot tenir efectes molt beneficiosos per a la presa de decisions (…), la llei s’origina pels problemes ecològics i econòmics a les Illes Balears, però també posa el pes en uns objectius de benestar que inclouen: la prosperitat social, la resiliència i millora de l’entorn natural, la salut, la igualtat i no discriminació, la cohesió social, la protecció de la cultura, i la responsabilitat amb la resta del planeta”, conclou de Armenteras.