L'edició extraordinària de la Biennal d'Arquitectura Alejandro de la Sota reconeix la innovació del sistema constructiu de l'edifici dels arquitectes Anton Pàmies i Pau Pérez, de l'any 1997

“Per tractar-se d’un projecte que es va anticipar al seu temps, tant en el programa com en l’estructura, amb una arquitectura resolta amb una radical claredat”. Així reconeix el jurat de. premi extraordinari “Alejandro de la Sota”, que atorga la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, l’obra de l’edifici que alberga la Facultat d’Economia i Empresa de la URV, que van firmar l’any 1997 els arquitectes Anton Pàmies i Pau Pérez. L’edifici destaca per la innovació en el sistema constructiu a l’època, ja que els pilars i l’estructura dels forjats es van fer amb formigó prefabricat. Passats vint anys, el Col·legi d’Arquitectes també el reconeix com un edifici que s’ha consolidat com a referència arquitectònica en el l’àmbit territorial de la demarcació.

El premi extraordinari de la 20ena edició de la Biennal d’Arquitectura Alejandro de la Sota, que es va lliurar el 19 d’abril, reconeix els projectes arquitectònics més significatius que en aquests vint anys s’han construït a la demarcació de Tarragona. Per això, d’entre tots els premiats en aquesta biennal d’arquitectura que es fa des de 1997, se n’ha escollit un de cada categoria: obra pública, obra privada, rehabilitació, intervenció en espai i interiorisme i arquitectura efímera. Tres edificis de la URV han guanyat el premi en tres edicions diferents: en l’edició 1994-1997, la Facultat d’Economia i Empresa, a Reus, en l’edició 1997-1999, la Facultat de Ciències Jurídiques, a Tarragona, i en l’edició 2011-2012, l’edifici del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut, també a Reus, al mateix campus Bellissens.

D’entre tots els edificis guanyadors de les diverses edicions del premi a la categoria d’edificis de nova planta d’ús públic, el jurat del premi extraordinari Alejandro de la Sota ha reconegut l’obra d’Anton Pàmies i Pau Pérez, de la que destaquen tres elements.

En primer lloc, l’ús d’un sistema preindustrialitzat de construcció amb forjats de formigó pretesat, que fins aleshores semblava que era més propi de l’arquitectura industrial. Això permet que amb molt poc gruix de forjat, s’aconsegueixi una distància molt gran entre pilars i una posada en obra ràpida. Es tracta d’una construcció en sec: es fixen mecànicament els elements premuntats i s’eliminen els elements ceràmics, els aglomerats amb aigua i les pintures.

En segon lloc, aquesta tipologia constructiva i la sobrietat en els materials utilitzats ha permès que, amb el pas dels anys, l’edifici no només no es deteriori, sinó que, en combinació amb la vegetació, hagi millorat el seu aspecte.

En tercer lloc, és destacable la façana sud, que si bé és vidriada i, per tant, a priori té poca protecció solar, en el seu moment es va implementar un concepte molt actual: es van plantar xops agrupats perquè creixessin en vertical i projectessin ombra a tot l’edifici. Com que són arbres de fulla caduca, a l’estiu no deixen passar l’escalfor i a l’hivern, sí.

Fins al 31 de maig es pot veure una mostra que recull dels projectes premiats en els últims 20 anys en aquest certamen. L’exposició es pot veure a la Sala d’Exposicions del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona en dilluns, dimecres i divendres, de 8 a 15 h, i dimarts i dijous, de 8 a 18 h.

El jurat del premi van integrar-lo els arquitectes Jordi Garcés Brusés, Ángela García de Paredes Falla, Josep Llinàs Carmona i Ricardo Vierira de Melo.