"Gènere, cures i violències" és el primer dels seminaris que ofereix el Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV

“Gènere, cures i violències” ha estat el primer seminari virtual dels tres planificats per aquest any pel grup d’Investigació en Antropologia Social del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV.  Aquests  seminaris pretenen donar continuïtat als realitzats al 2020, quan es va obrir un espai de reflexió i debat des de les contribucions de les dues àrees del grup: Antropologia i Treball Social.

El primer seminari de 2021 ha estat moderat per Yolanda Bodoque, coordinadora del Màster en Antropologia Urbana, Migracions i Intervenció Social. Tres investigadores del grup d’investigació i docents del Departament han debatut sobre diferents aspectes de gènere històricament silenciats i invisibilitzats com ho són el feminicidi, la violència obstètrica i el model de cura de persones amb malalties mentals.

En primer lloc, la investigadora Eva Zafra ha presentat els resultats d’un estudi fet al 2019 per l’Institut Català de les Dones sobre les conseqüències de la violència de gènere en els fills i filles del feminicidi a Catalunya, des de una mirada interdisciplinari de les seves necessitats i drets. Entre els principals resultats destaquen: millorar l’atenció als menors en el moment de crisis per part dels diferents agents implicats; donar suport al professorat dels centres educatius per acompanyar als fills i filles de víctimes de feminicidi, i que els mitjans de comunicació protegeixin més a les víctimes.

Després, la investigadora Elisa Alegre va exposar sobre un dels temes que tracta la seva tesi doctoral que llegirà aquest any. Va explicar com les lògiques manicomials i patriarcals estan presents en la cura de persones amb esquizofrènia.  Per una banda, va explicar com el control i la vigilància del malats continua a l’espai domèstic i, per l’altra, com s’exigeix i sobrecàrrega a les dones les tasques de cura.

Per últim, la investigadora Serena Brigidi ha compatit des de les seves pròpies vivències com a mare, activista i antropòloga, algunes reflexions per erradicar la violència obstètrica. Ha destacat com cada vegada es normalitza més la violència vinculada als parts i sobretot, com la major part de les persones no la reconeixen. Algunes de les diferents violències obstètriques són: l’ús d’un llenguatge groller i paternalista, l’episiotomia, les cesàries, la maniobra de Kristeller, i la separació de mares i fills/es, entre altres.

Les tres ponències han coincidit en com les violències tenen lloc en l’àmbit privat, en silenci i en solitud, d’aquí la importància de espais com el seminari organitzat per donar-hi veu.

Es va comptar amb una àmplia assistència virtual de persones de diferents països (Argentina, Xile, Mèxic, Bolivia, Ecuador, Honduras, Perú, Guatemala) i llocs d’Estat espanyol (Barcelona, ​​Tarragona, Madrid, País Basc, València, Granada).

Els propers seminaris es realitzaran el 16 de juny i el 20 d’octubre i es debatrà sobre alimentació, reagrarització i patrimonialització i, per altra banda, Covid-19: turisme, gent gran i cura, respectivament.