Cantaires i músics rememoren la trajectòria d'un dels cors de referència de l'Estat i d'una orquestra en progressió ascendent preparada per obrir-se a fora

Han passat 30 anys des que al gener de 1991 Montse Ríos va decidir buscar cantaires per crear un cor universitari que s’ha convertit en un referent del món coral. Una dècada més tard es creava a la Universitat una altra formació musical: l’Orquestra, que director rere director fins a l’actual, Miquel Massana, ha seguit una progressió ascendent. Per celebrar el 30è aniversari de la Coral i el 20è de l’Orquestra, postposats un any per la pandèmia, el proper dimarts 22 de juny les dues formacions oferiran un concert al Palau de Congressos de Tarragona en què s’hi estrenarà l’obra composta per Carlota Baldrís per a l’ocasió: Suite Rovira i Virgili.

La compositora explica que la suite composta per cinc peces recull els poemes de Rovira i Virgili a les obres Collita darrera i Collita tardana, escrits a l’exili. “Ha estat tot un repte”, explica, especialment “perquè volia reflectir tots els colors de l’obra de Rovira i Virgili, que en són molts”. La Coral també recuperarà Freedom Suite, de Duke Ellington, que l’havia de mostrar al públic el curs passat, i l’Orquestra interpretarà Intermezzi, un repàs d’aquest concepte musical des del Barroc fins al segle XX.

Cal inscriure’sfins al dilluns 21 de juny  a la pàgina de l’esdeveniment per assistir-hi.

La Coral ha fet arribar la música de qualitat arreu

Montse Ríos, l’impulsora i l’ànima de la Coral recorda que l’inici no va ser fàcil, especialment per la desconfiança que generava que una dona es posés al capdavant de la direcció d’una formació coral. Arribada d’estudiar Direcció Coral al Conservatori Superior de Música de Ginebra , “vaig plantejar la creació d’un cor de qualitat a Tarragona que transcendís la Universitat”, explica. Per això al llarg del temps la Coral de la URV ha interpretat  moltes de les obres més importants del repertori simfònic coral, algunes de les quals han estat estrenes a la ciutat, com per exemple la Simfonia dels Psalms d’Igor Stravinsky, o la Missa de Berlin, d’Arvo Pärt. Aquest fet entronca amb la importància de la cultura que defensa Ríos: “Cal fer entendre que l’activitat cultural és fonamental per a la vida intel·lectual i social d’un país”.

La Coral ha col·laborat amb solistes i orquestres de nivell i ha participat en nombrosos festivals i concursos nacionals i internacionals, assolint primers premis en diverses ocasions, com el del concurs internacional de cors universitaris que es va realitzar a Pardubice (República Txeca). No obstant això, una de les experiències que més ha marcat Ríos i altres membres de la formació són els viatges a Guatemala i Nicaragua en col·laboració amb la URV Solidària. Sònia Robledo, soprano de la Coral i alumni de la Facultat d’Economia i Empresa, descriu el que va viure a Nicaragua: “No oblidaré les cares d’emoció de la gent que ens va venir a veure, no ho havia viscut mai” perquè van arribar a zones rurals força allunyades de les capitals, on mai hi havia actuat cap cor.

Un dels cantaires de més recent incorporació és l’investigador del Departament de Química Física i Inorgànica, Joan Carvajal, que també ha dirigit cors infantils i és músic de cobla. Per a ell, un dels incentius de la Coral és “l’alt nivell”, que els ha dut a interpretar Carmina Burana al Palau de la Música, formar part dels cors que van inaugurar l’Onzè Simposi Mundial de Música Coral  i interpretar The Passion of Mary dirigits pel mateix Howard Blake, compositor de l’obra, guanyador d’un Premi Bafta i nominat als Òscars per la banda sonora de Flash Gordon.

De la música amateur a l’orquestra simfònica

Seguint l’estela d’altres universitats, l’any 2000 la URV va crear la seva orquestra. Ramon Aloguín en va ser el propulsor, amb la col·laboració d’alguns membres de la universitat com l’investigador Xavier Correig, del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica. La formació inicial era amateur, sota la direcció d’un dels músics i professor de la Universitat en aquell moment, Markus Schikora. Però l’arribada del director Tomàs Grau va suposar un punt d’inflexió: va incorporar la secció de corda i va treballar per convertir-la en una orquestra simfònica. “En aquella època l’orquestra va créixer molt en qualitat i en quantitat”, apunta Correig, que toca el fagot a la secció de vent.

Més endavant va agafar la batuta Marcel Ortega, que tenia el projecte de donar espai als compositors per experimentar. Amb la seva direcció es van estrenar obres com Simfonia de la Imperial Tarraco de Joan Guinjoan i Concert per a gralla i Orquestra d’Elies Espí.

A Ortega el va succeir Miquel Massana, que ha conduit l’orquestra per un dels anys més complicats, el de la covid-19. Aquesta temporada ha truncat temporalement un dels objectius de Massana: “Obrir l’orquestra a d’altres llocs, fora de la demarcació, i potenciar-la” aprofitant el bon estat de salut de la formació, “que es nodreix principalment d’estudiants i alumni de la Universitat formats als conservatoris de Tarragona, Reus i Vila-seca”, detalla.

“Tenim joves del territori que tenen talent”, afirma Montse Ríos en referència a Ortega i Massana. I precisament buscar col·laboracions amb talent local és la idea que guia Massana, com han fet amb la participació en la gravació del disc de la cantant Anna d’Ivori, com tenien previst fer el curs passat amb el pianista Albert Guinovart, i com ara faran amb Carlota Baldrís i la seva Suite Rovira i Virgili.