26/01/2021
Cova Eirós demostra que l’art paleolític perdura més enllà de les àrees tradicionals i fins fa 9.500 anys
L’IPHES-CERCA i la URV col·laboren en el projecte arqueològic de recerca entorn d’aquest indret on es van descobrir el 2011 les primeres pintures rupestres paleolítiques de Galícia
L’IPHES-CERCA i la URV col·laboren en el projecte arqueològic de recerca entorn d’aquest indret on es van descobrir el 2011 les primeres pintures rupestres paleolítiques de Galícia
Un article publicat al Journal of Archeological Science: Reports revela que les pintures rupestres de Cova Eirós (Triacastela, Lugo, Galicia), mostren que la tradició estilística de l’art paleolític perdura més enllà de les àrees tradicionals i fins fa 9.500 anys. En aquesta cavitat es troben les últimes manifestacions simbòliques de les societats caçadores i recol·lectores.
L’article està liderat per Marcos García Díez, professor de la Universitat Complutense de Madrid, i compta amb la participació d’Arturo de Lombera i Ramon Fàbregas, membres del Grupo de Estudos para a Prehistoria do Noroeste-Arqueoloxía, Antigüidade e Territorio (GEPN- AAT) de la Universidade de Santiago de Compostela; Xosé Pedro Rodríguez, investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i Ramon Viñas, investigador associat de l’IPHES; Lombera és també col·laborador d’aquest centre.
Aquesta nova contribució científica dona continuïtat als treballs arqueològics realitzats des de fa anys a Cova Eirós, jaciment en el qual es van descobrir el 2011 les primeres pintures rupestres paleolítiques de Galícia. Des de llavors, el projecte arqueològic dirigit pel GEPN-AAT de la USC en col·laboració amb l’IPHES i la URV, a l’empara d’actuacions amb finançament de la Conselleria de Cultura de la Xunta de Galícia i del Ministeri de Ciència, està proporcionant abundant informació sobre l’art dels últims grups paleolítics.
Fins fa pocs anys les manifestacions artístiques de les últimes societats caçadores i recol·lectores consistien principalment en mostres d’art moble (plaquetes gravades), relata Arturo de Lombera, alhora que puntualitza que el conjunt figuratiu de Cova Eirós, juntament amb el de la Cova Palomera , a Burgos, es converteixen en les úniques cavitats de la Península Ibèrica amb representacions pictòriques i datacions de l’art de la fi del Paleolític.
Les representacions d’animals en l’art rupestre es distingeixen per les seves característiques geomètriques, formes esquematitzades i estilitzades, reompliments de línies internes, pròpies d’una tradició simbòlica paneuropea coneguda com Estil V, explica el mateix investigador de la USC. Alhora, Arturo de Lombera assenyala que les característiques tècniques i estilístiques dels motius i les datacions de Carboni 14 obtingudes sobre les pròpies pintures rupestres confirmen una antiguitat d’uns 9.500 anys.
Més enllà d’aquestes consideracions científiques ja provades, el nou estudi amplia la persistència de la tradició figurativa de l’art paleolític i emmarca l’art de Cova Eirós entre les últimes manifestacions simbòliques dels grups de caçadors recol·lectors.