Han rebut el segon Premi Nacional de Fi de Carrera de Psicologia i d'Enginyeria Mecànica, respectivament

Daniel Huete Pérez i Jaume Ferré Bigorra han rebut el segon Premi Nacional de Fi de Carrera, que el Ministeri d’Universitats ha atorgat aquest curs als estudiants de la promoció 2016-17 per reconèixer els alumnes més brillants de l’Estat en cadascun dels graus.

Daniel Huete, que actualment és doctorand de la URV al Grup d’Investigació en Psicolingüística, va fer el grau en Psicologia motivat per les ganes d’entendre la ment i la conducta humana. A la URV va descobrir-hi totes les àrees en les quals la psicologia hi té un paper rellevant, no només la clínica, sinó també la bàsica i experimental, la jurídica i forense, l’educativa, l’organitzacional, la psicobiologia i la neuropsicologia, entre d’altres. Però l’aportació més rellevant va ser per a ell “el foment del pensament crític i de l’avaluació de l’evidència empírica, que és una competència transversal molt necessària en aquests temps de postveritat i desinformació”.

Aquest àmbit de la ciència va interessar-lo tant, que després de fer el Màster en Envelliment i Salut i d’haver treballat durant dos anys fora de l’acadèmia, va aconseguir un contracte predoctoral per investigar sobre “per què les persones creiem en coses que no tenen una base empírica sòlida, com ara els fenòmens paranormals, les pseudociències i les teories conspiratives. Estem explorant si hi ha algun patró diferencial pel que fa al processament del llenguatge en funció del grau de creença en aquests temes”.

Per a ell, el Premi Nacional de Fi de Carrera de Psicologia és una forma de reconeixement de “l’esforç i la dedicació que requereix un expedient acadèmic”, però remarca que l’atzar també és important: “No podem atribuir els èxits només a l’esforç, la capacitat o qualsevol altra variable interna perquè hi ha molts més condicionats que s’escapen del nostre control i també influeixen en el rendiment acadèmic, com el fet de poder-me dedicar només a estudiar i no haver de treballar durant el curs, no tenir responsabilitats familiars o tenir un espai on poder estudiar tranquil. Les circumstàncies personals són crítiques i no les podem obviar ni comparar-nos sense tenir-les en compte”. De la mateixa manera, conscient dels condicionants externs i el suport per assolir un bon rendiment, Daniel Huete també apunta la necessitat de millorar les condicions del personal de la Universitat i agraeix el suport rebut pels investigadors de la URV i d’altres universitats que treballen amb ell.

Jaume Ferré també va continuar la carrera acadèmica en acabar el grau en Enginyeria Mecànica a la Universitat Rovira i Virgili. Va cursar el Màster en Enginyeria Industrial a la UPC i va començar el doctorat, però va decidir reenfocar el seu camí professional cap a la indústria. Actualment treballa al departament de sistemes de fluïds de Westinghouse Electric, on participa en el disseny d’un reactor nuclear avançat de menor cost i capacitat que els que existeixen per posar en marxa una nova central als Estats Units.

Afirma que el grau en Enginyeria Mecànica li va aportar una base sòlida de coneixements tècnics i, alhora, desenvolupar habilitats necessàries per al món laboral, com la resolució de problemes, el pensament crític o el treball en equip, la qual cosa ha estat “fonamental” per al seu desenvolupament professional.

I en destaca tres factors. En primer lloc, “l’ampli ventall de possibilitats de la carrera, que et capacita per treballar en qualsevol àmbit on es requereixen conexements de termodinàmica, mecànica de materials, mecànica de fluids o dinàmica de sistemes”. En segon lloc, la combinació entre teoria i pràctica: “Des de les classes de teoria i resolució de problemes a sessions de laboratori i assignatures com el projecte integrador, on podíem posar en pràctica tot allò après anteriorment”. I finalment, el professorat: “Vaig tenir molt bons professors, nonomés pels seus coneixements sinó per l’interès i dedicació perquè aprenguéssim”.

Haver obtingut el segon Premi Nacional de Fi de Carrera d’Enginyeria Mecànica és per a ell una recompensa a l’esforç i “al fet de no conformar-me en obtenir resultats acceptables”, sinó anar més enllà en l’aprenentatge.