Les troballes dels arqueòlegs del GRESEPIA de la URV durant la campanya d'aquest juliol proporcionen nous coneixements sobre la importància estratègica i sociopolítica de l’assentament

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA), del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha conclòs amb èxit la cinquena campanya d’excavacions al jaciment de l’Antic d’Amposta, desenvolupada durant aquest mes de juliol. Els resultats obtinguts han permès avançar notablement en la interpretació de la terrassa més elevada del turó (sector 1000) i en el coneixement del sistema defensiu del jaciment (sector 3000).

Aquest matí s’han presentat els resultats in situ al jaciment amb la presència de la regidora de Cultura i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Amposta, Inés Martí, i el codirector de les excavacions i professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, Samuel Sardà. “Des de l’Ajuntament estem molt satisfets amb els avenços realitzats al jaciment de l’Antic. Fa cinc anys que va començar la col·laboració amb la URV, i la nostra voluntat és continuar amb les tasques d’excavació. Un dels nostres objectius finals és obrir aquest espai al públic perquè tothom pugui conèixer una part important de la nostra història”, ha afirmat la regidora d’Amposta.

Descobriments d’una plataforma empedrada singular al sector 1000

En aquesta nova campanya, l’equip liderat pel professor Samuel Sardà Seuma i l’investigador postdoctoral Marc Prades Painous ha confirmat la construcció d’una plataforma empedrada a cel obert que es remunta a la primera edat del ferro (segles VII-VI anE) al sector més elevat del turó. Aquesta plataforma, de 150 m² i delimitada en alguns punts per ortostats (o grans blocs de pedra col·locats en vertical), servia com a punt de guaita i podria haver tingut funcions comunitàries importants, com possible espai de reunió social i ritual. Samuel Sardà explica que “aquesta terrassa empedrada a cel obert sembla que hauria mantingut la seva funcionalitat i significat inicial també en les fases d’ocupació posteriors del turó, atès que el poblat ibèric que s’erigeix a partir del s. V anE es disposa de forma esglaonada en les terrasses successivament inferiors”. Aquest descobriment subratlla el paper del turó de l’Antic com a marcador simbòlic en el paisatge i com a punt estratègic de control visual del territori.

A més, “l’àrea on s’ubica del turó de l’Antic ha estat històricament una important zona de cruïlla de camins i podria haver actuat com un espai de contacte i agregació social entre grups, erigint-se, l’Antic, en una fita o element de referència en el paisatge”, afegeix Sardà. Amb la irrupció del comerç fenici a partir de la primera edat del ferro, el turó podria haver tingut també un rol referencial important cap a la costa i l’antic delta de l’Ebre.

Estructura muraria monumental

L’altre gran objectiu de la campanya ha estat avançar en el coneixement de la gran estructura muraria (UE 3500) de més de 40 metres de longitud, documentada l’any passat, a la superfície de la part baixa del jaciment de l’Antic (sector 3000). Tal com detalla Sardà: “Els esforços invertits enguany en aquest sector han permès confirmar que es tracta d’una gran estructura o plataforma de contenció que també complia funcions defensives com a muralla”. Aquesta muralla presenta un parament extern de caràcter semiciclopi i una amplada que oscil·la entre els 2 i els 4 metres, depenent del sector.

A la part central del flanc nord, on els treballs inicials d’excavació estan més avançats, “s’ha constatat que a sobre d’aquesta plataforma podrien haver existit espais de circulació, tipus pas de ronda, i que s’hi haurien integrat alguns cossos defensius, com ara torres o bastions” detalla el codirector dels treballs. Tot i això, afegeix, “aquestes són hipòtesis basades en la intervenció superficial i parcial efectuada fins al moment, i caldrà confirmar-les en futures campanyes d’excavació”. Al sector central del flanc nord de la muralla, s’ha documentat la presència de les primeres estructures i d’un possible carrer o espai de circulació que formarien part de la primera terrassa o barri baix de l’assentament ibèric, que estaria adossat a la muralla.

A escala cronològica, “es treballa amb la hipòtesi que la construcció inicial de la muralla podria correspondre al mateix projecte d’edificació del poblat ibèric d’uns 2000 m², que situem al segle V anE, tot i que no es pot descartar un origen anterior”,  descriu Samuel Sardà. La configuració estructural documentada fins al moment correspondria al sistema defensiu del poblat durant els segles III i II anE, una etapa especialment conflictiva de la protohistòria ebrenca.

Nous projectes de recerca

Les intervencions d’aquestes setmanes, possibles gràcies al conveni de col·laboració entre la URV i l’Ajuntament d’Amposta, hi han participat investigadors del GRESEPIA-URV; del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i 10 alumnes del Grau d’Història i del Grau d’Història de l’Art i Arqueologia de la URV, inscrits al III Curs d’Arqueologia de l’Antic.

Els treballs s’emmarquen dins del projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya, Paleo-paisatge, poblament i canvi social: models d’ocupació territorial a l’antiga desembocadura de l’Ebre, que té per objectiu l’estudi del poblament i del paleo-paisatge protohistòric de l’àrea d’Amposta i del Delta de l’Ebre, el qual inclou també la realització d’un estudi de conjunt partint de materials d’altres jaciments com El Castell (Amposta), Pont de la Pedrera (l’Aldea) o El Bordissal (Camarles).

Durant aquesta campanya, GRESEPIA-URV ha rebut la resolució favorable de dos importants projectes: Análisis de útiles y restos bioarqueológicos vinculados a la pesca en el curso inferior del Ebro durante la Protohistoria concedit per la Fundació Palarq, i el projecte R+D+I Modelos de ocupación territorial y paisaje en la desembocadura del Ebro (I Milenio ANE)” (PALEODELTA), en col·laboració amb el Dr. Carles Ibàñez del Centre en Resiliència Climàtica-Eurecat i investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Dos projectes estretament vinculats a qüestions sorgides de la recerca que el GRESEPIA desenvolupa des del 2020 al jaciment de l’Antic.

Els descobriments realitzats aquest any posen de manifest la rellevància científica dels treballs arqueològics al jaciment de l’Antic d’Amposta i la necessitat de continuar aprofundint en el coneixement del paisatge i del poblament protohistòric de l’àrea de l’antiga desembocadura de l’Ebre. “La plataforma empedrada al sector 1000 i la muralla del sector 3000 són elements clau que il·lustren la importància geoestratègica i sociopolítica del jaciment al llarg de la història”, conclou Sardà.