Una recerca de la Universitat Rovira i Virgili posa sobre la taula la necessitat de plantejar-se la fortificació vitamínica generalitzada en aliments bàsics com la farina

El folat, també anomenat vitamina B9, és un micronutrient essencial que s’obté a partir de la ingesta de verdures de fulla verda, llegums, fruites i alguns fruits secs. Dins l’organisme juga un paper fonamental en la síntesi del material genètic, en la divisió cel·lular, en el desenvolupament cognitiu i en el desenvolupament del fetus durant l’embaràs. És per això que l’OMS recomana a les dones embarassades —o que planifiquin un embaràs— complementar la seva alimentació amb àcid fòlic, la forma de la vitamina continguda en els suplements, per reduir significativament el risc de malformacions fetals greus, entre d’altres.

A finals de la dècada dels 90, davant evidències d’una deficiència de folat sistèmica en la població, països com els Estats Units i el Canadà van implementar la fortificació obligatòria d’aliments bàsics —com la farina o els cereals— amb àcid fòlic. Encara que des de llavors més de 60 països arreu del món han implementat mesures similars, els de la regió europea, en general, no han fet. En el camp de la nutrició sempre ha persistit el convenciment que, gràcies a una dieta rica i equilibrada, la població mediterrània tenia accés suficient a aquesta vitamina. Més recentment, el Govern del Regne Unit, que començarà a fortificar massivament la farina a partir de 2026, ha reobert el debat a Europa: una bona dieta és suficient per garantir prou folat a l’organisme? És necessària una fortificació massiva a la regió mediterrània?

Per donar resposta a aquestes preguntes, un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili ha estudiat l’adherència a la dieta mediterrània i la presència de folat a l’organisme en la població general de la província de Tarragona. Per fer-ho, han analitzat dades sobre els hàbits dietètics de 740 persones, recollides entre 1998 i 2002, i complementades amb un reconeixement de salut general i analítiques per reflectir el nivell de folat i altres vitamines a la sang. Michelle Murphy, investigadora del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, explica que els hàbits de consum alimentari eren, en aquell moment, més representatius de la dieta mediterrània que no pas els d’avui en dia i, per tant, més rellevants en aquest context.

Baixa adherència a la dieta mediterrània

Els resultats van revelar que, contràriament a la creença popular, només una petita part de la mostra —un 17,5%—, seguia una dieta mediterrània rigorosa. Encara així, un 15% d’aquestes persones no ingerien prou folat segons els barems establerts per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i el 8,5% no arribava als requeriments de folat en sang establerts per l’OMS. En el cas de les persones amb una baixa adherència a la dieta mediterrània, les deficiències de folat es disparen: un 71% no en rebia prou a través de la ingesta i es van detectar deficiències en sang en més d’una quarta part dels casos. Més enllà d’això, l’estudi també ha identificat una manca en altres vitamines de gran importància com ara la B6, imprescindible per al desenvolupament del sistema nerviós i el sistema immunitari.

En definitiva, existeix una relació entre dur una dieta mediterrània, rica i equilibrada, i una ingesta i uns nivells en sang de folat adequats, en la majoria dels casos. Però això també significa que adherir-se a aquesta dieta no garanteix necessàriament tenir uns bons nivells de folat a l’organisme. No obstant això, la presència d’aquesta vitamina en sang cau dràsticament en aquells individus que no segueixen una dieta mediterrània estricta que, en realitat, són majoria a la mostra —un 82,5%. I aquí rau la conclusió més rellevant: la majoria de la població és vulnerable a patir deficiències de folat i altres vitamines essencials.

Obrir la porta a la fortificació generalitzada

Des del laboratori, ja fa temps que Murphy reivindica la importància de les campanyes de comunicació per sensibilitzar a la població en la necessitat de la suplementació en mares gestants, especialment en folat i vitamina B12. Els resultats d’aquest estudi, però, van més enllà i apunten a possibles deficiències de folat sistèmiques a la població mediterrània. Davant un escenari com aquest, l’equip investigador posa de relleu que cal, com a mínim, obrir el debat de la fortificació generalitzada d’aliments bàsics com, per exemple, la farina: “Estem parlant d’una mesura de salut pública que pot evitar complicacions greus en el desenvolupament del fetus amb conseqüències per a la salut al llarg de la vida, com ara l’espina bífida; a priori, sembla coherent intentar evitar que això passi”, raonen.

No obstant això, també remarquen que per considerar una mesura com aquesta cal disposar de més dades sobre la dieta i l’assimilació de vitamines en la població, i això significa fer més recerca: “Cal recalcar que, a hores d’ara, no podem recomanar inequívocament aquest tipus de mesures; el què posem sobre la taula és que cal estudiar el fenomen més a fons i obrir el debat a l’entorn científic i polític”, puntualitza Murphy. A banda, també consideren essencials les polítiques per millorar la dieta de la població, fomentant el consum d’aliments frescos i diversos.

Referència: Ailende Eigbefoh-Addeh, Albert Salas-Huetos, Carla Ramos-Rodríguez, Santiago Ceruelo, Lídia Ríos, Per M. Ueland, Klaus Meyer, Joan D. Fernandez-Ballart, Michelle M. Murphy, Prevalent low Mediterranean diet adherence and low folate status in a Spanish Km 0 Mediterranean coast population, Current Research in Food Science, Volume 11, 2025, 101217, ISSN 2665-9271. https://doi.org/10.1016/j.crfs.2025.101217.