El professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili Xavier Rull ha publicat l'estiu del 2026 dos estudis sobre el català, que permeten conèixer millor alguns aspectes d'aquesta llengua

El primer llibre és A l’entorn dels clítics en català. Sis estudis, publicat per l’editorial sevillana AulaMagna. Són sis treballs sobre els clítics, és a dir, paraules de poca entitat fonètica que sempre s’ajunten a altres paraules de més entitat fonètica; és a dir, mots com els articles, les preposicions o els pronoms febles. Així, l’obra descrius fenòmens com la presència de preposicions en adverbis temporals (en després, a sovint, a suara, a llavors, a prompte, etcètera), el perquè de la pervivència del possessiu àton (mon pare, ma sogra, relligant-ho amb altres fenòmens com dir ca meva en balear i gironí, nostra llengua en valencià o fins i tot la neutralització de gènere en casos com la meu mare en gironí o ma germà en tarragoní i lleidatà), la naturalesa dels verbs pronominals (espifiar-la, saber-la llarga), l’ús de les partícules so i xo per a finques i possessions semblans, l’article personal en la toponímia balear (en noms de roques, paratges i pesqueres) i els tractaments personals (l’amo en balear, tio en valencià, xa en alguerès, etcètera). L’estudi combina l’anàlisi gramatical amb una perspectiva dialectològica, i ofereix conclusions rellevants per a l’estàndard i l’elaboració de gramàtiques i diccionaris. Aquesta és la segona col·laboració entre el doctor Rull i l’editorial AulaMagna, ja que l’any 2021 van publicar el Diccionari de perífrasis verbals. Descripció i remarques d’ús, una obra de referència cabdal per a la correcció i edició de textos.

El segon llibre és El parlar d’Andorra dels segles XIX i XX. Una visió històrica amb suport documental. En aquest treball es fa una descripció detallada de com era el català d’Andorra durant els darrers dos segles, partint de l’anàlisi de textos i d’enregistraments orals. L’estudi complementa treballs anteriors fets durant la darrera dècada del segle XX, aprofundint en diversos aspectes lèxics i morfològics. El treball va rebre l’ajut Lídia Armengol Vila del Govern d’Andorra, i se suma a un estudi fet anteriorment pel mateix autor sobre la parla andorrana dels segles XVII i XVIII, cosa que permet tindre una visió completa de la parla andorrana al llarg de 400 anys.