L’impacte de la crisi sanitària ha estat notòria en el primer trimestre de l’any, tot i que l’estat d’alarma no es va decretar fins al 13 de març, segons constata un informe de la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV

L’impacte de la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus ha deixat una petjada negativa prou considerable en l’economia ebrenca ja durant el primer trimestre de l’any. Tot i que l’estat d’alarma no es va decretar fins al 13 de març, les dos últimes setmanes i mitja del trimestre han estat suficients per canviar el creixement ascendent que fins al moment havia experimentat l’ocupació a les Terres de l’Ebre i per primera vegada des del 2013, les dades econòmiques són negatives. Així ho recull el darrer Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre que elabora la Càtedra Local i Regional de la URV (CELiR). Concretament, aquest informe assenyala que el territori ha tancat el primer trimestre del 2020 amb  un 3,4% d’afiliats menys a la Seguretat Social, respecte el primer trimestre de l’any anterior. La xifra de cotitzants ha estat de 50.873, és a dir, 1.797 afiliats menys que el primer trimestre del 2019, i 2.871 afiliats menys que el trimestre anterior. La davallada més pronunciada ha estat d’afiliats al règim general (el 4,1% menys), però la xifra d’autònoms continua baixant, un 1,7% interanual menys.

“Podem dir que l’efecte del coronavirus ja ha estat notori en aquest primer trimestre de l’any, tant a les Terres de l’Ebre, com a Catalunya, i que previsiblement de cara el segon trimestre aquestes xifres seran encara molt pitjors”, assenyala el director de la CELiR, Juan Antonio Duro.

Tots els grans sectors de l’economia de les Terres de l’Ebre han experimentat creixements negatius respecte al mateix trimestre de l’any anterior i els més damnificats han estat l’hostaleria i la construcció amb una davallada del 14,6% i el 12,5%, respectivament; seguits pel sector dels serveis empresarials (ha caigut el 3,6%), el sector primari (-3,2%) i el comerç (-2,0%). El sector de la indústria ha estat el que ha registrat una evolució interanual negativa menys marcada (-1,6%).

Per comarques, el creixement interanual de l’afiliació ha caigut en tres de les quatre comarques. Destaca l’evolució del Baix d’Ebre amb un valor de -4,3%, seguit del Montsià amb un valor de -3,3% i, de la Terra Alta amb un -2,1%. La Ribera d’Ebre ha registrat una evolució neutra respecte el mateix trimestre l’any anterior.

S’observa que d’entre els 21 municipis amb major nombre d’afiliats, Flix, Ulldecona i Móra la Nova, tots tres amb un important teixit industrial, són els que presenten una evolució positiva amb un creixement de 10,1, 4,7 i 0,9 punts percentuals. Així doncs, l’afiliació s’ha mogut entre el -13,6 % de Deltebre, municipi amb una gran dependència del sector de la construcció, un dels més afectats aquest primer trimestre de l’any, i el creixement del 10,1% de Flix.

Dades de l’atur

L’atur ha registrat una variació interanual de l’1,2%, trencant la davallada constant dels últims sis anys.  El nombre total d’aturats a la demarcació s’ha situat en 9.853, és a dir, 117 més que en el primer trimestre del 2019. Per comarques l’atur ha augmentat en tres de les quatre comarques de l’Ebre. On més ha crescut ha estat al Baix Ebre, un 3%; seguit de la Terra Alta, un 1,7% i el Montsià, un 1,6%. Per contra a la Ribera d’Ebre ha continuat disminuint a un ritme important, el -7,1%.

Perspectives turístiques

Aprofitant la presentació del Butlletí Trimestral de la CELiR, el seu director, Juan Antonio Duro, també ha posat damunt la taula diverses dades en relació al sector turístic dins el context de la COVID-19. Així, Duro ha destacat que les Terres de l’Ebre estan “territorialment més ben posicionades que d’altres zones del país a l’hora d’atraure visitants, en factors com ara el pes del mercat domèstic, la pressió o la intensitat turística”. Així, per exemple, a les Terres de l’Ebre, el pes del mercat domèstic és del 82,63%, el més gran de totes les marques turístiques catalanes, d’acord amb les dades d’ocupació hotelera. “El sector ha de promocionar-se en base a atractius que ara són diferencials: menys pressió turística, més espais oberts, més natura”, aconsella Duro, tot destacant també que el territori ha estat on menys incidència ha tingut la pandèmia.

La presentació de l’informe de la CELiR ha tingut lloc de forma virtual i arran de la col·laboració amb les institucions del territori ha comptat amb la intervenció del president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Xavier Faura, que ha destacat la importància que tenen per a les administracions les dades recollides al Butlletí, ja que els ajuden a orientar les seues polítiques actives d’ocupació, unes polítiques que ara s’han d’adaptar a la “nova normalitat”. “La prioritat és promoure polítiques que disminueixin al màxim les desigualtats i la bretxa social i salarial que ha provocat aquesta excepcional situació”, ha assenyalat Faura.

El president del Consell Comarcal del Baix Ebre també considera que la temporada turística és una oportunitat per les Terres de l’Ebre. “Som una destinació turística amb una gran riquesa natural, patrimonial i gastronòmica, tenim dos parcs naturals, som Reserva de la Biosfera i una de les millors destinacions de turisme sostenible del món. Un conjunt d’ingredients que han de ser un reclam pel turisme de proximitat”, ha dit Faura.