Kiryat Mercado, directora general de Polítiques del Litoral, alerta sobre els riscos del canvi climàtic a la costa catalana en la lliçó inaugural de la Facultat de Geografia i Turisme

El litoral català no només defineix una bona part de la identitat de Catalunya, sinó que sobretot implica un model econòmic i un estil de vida que avui ja es veu amenaçat pel canvi climàtic. Aquesta reflexió ha centrat la lliçó inaugural del curs de la Facultat de Geografia i Turisme de la Universitat Rovira i Virgili que Kiryat Mercado, directora general de Polítiques del Litoral del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica del govern català, ha estat encarregada d’impartir. La conferència ha deixat clara la necessitat de l’acció local i la cooperació internacional així com la urgència de la conscienciació i l’educació respecte l’entorn.

L’alerta sobre la degradació de les costes i la pujada del nivell del mar és més real que mai; el canvi climàtic amenaça amb l’erosió costanera i fenòmens meteorològics com tempestes són cada cop més extrems i més freqüents. El futur de la costa catalana recau en el present, i les seves conseqüències podrien agreujar-se si no es proposen plans d’actuació: “La manca de preparació pot portar pèrdues econòmiques i, malauradament, pèrdua de vides”, ha afirmat Mercado.

La bellesa natural en lluita contra la degradació climàtica

La problemàtica climàtica té un impacte directe i indirecte en la societat i en la naturalesa, així com en l’economia. El litoral català, de les comarques gironines fins a les Terres de l’Ebre, es veurà greument afectat per l’erosió de les costes donat que el model econòmic que sustenta les comarques de costa es basa principalment en el sector turístic.

Segons Mercado, l’erosió de les costes provoca diversos impactes com són els canvis de patrons meteorològics i la disminució de la qualitat de vida. L’augment de la temperatura portarà a les costes espècies invasores que alteren els ecosistemes locals únics, l’increment de casos de malalties com el Zika o el Dengué, que provenen d’espècies de climes tropicals i la disminució de la qualitat de l’aire, propiciant un augment de les malalties respiratòries i les cardiovasculars.

Quin és el pla d’acció?

A nivell territorial, la Generalitat ha començat a aplicar polítiques i posar en marxa iniciatives com ara el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL), instrument bàsic d’ordenació i gestió integrada de l’espai marítim i terrestre, així com la creació d’òrgans com ara el Conservatori del Litoral i la Comissió d’Ordenació del Litoral, que busca fomentar la participació ciutadana.

Kiryat Mercado també ha afegit que “la naturalitat del canvi climàtic no respecta fronteres”. És per aquest motiu que Catalunya coopera amb altres nacions en llocs com la Conferència de les Parts (COP), on s’han definit polítiques com ara l’Acord de París. I sobretot, es manté una comunicació activa amb altres regions per compartir estratègies que han resultat efectives en altres zones.

Mercado va insistir que l’educació i la sensibilització són claus per generar consens a l’hora que fomentar una cultura de respecte envers el medi ambient: “Estem en un moment crític, i és la nostra responsabilitat assegurar que les futures generacions puguin gaudir de la bellesa i riquesa de les nostres costes”.

Moment dels reconeixements

Durant la inauguració, també s’han lliurat diversos premis als estudiants de la Facultat de Geografia i Turisme. En primer lloc, el Premi Josep Graset al millor treball de fi de Grau de Turisme de la URV 2024 ha sigut per a Anna Rebecca Patrick. I per altra banda, el Premi PortAventura World a la millor trajectòria acadèmica de Turisme de la URV 2024 ha estat entregat a Andrea Artacho Jústiz.