L’estudi l’ha liderat Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador a l’IPHES, i també hi ha pres part Palmira Saladié, membre d’aquest centre de recerca i de la URV

Les urpes d’àguila són considerades els primers elements utilitzats com a ornaments personals, en una pràctica que es remunta als neandertals i que es va estendre pel sud d’Europa fa entre 120.000 i 40.000 anys. El 2019, una recerca liderada per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) evidenciava per primer cop l’ús ornamental de les urpes d’àguila a la península Ibèrica. La revista Science Advances es va fer ressò a la portada d’aquesta troballa, que va tenir lloc al jaciment de la Cova Foradada de Calafell (Baix Penedès). Un rànquing de sis descobertes del 2019 que destaca el grup de revistes científiques PLOS, i que també esmenta el Smithsonian Magazine la situa en la posició número 4 del TOP.

En la seva justificació, el grup PLOS parteix del fet que les primeres representacions sobre els neandertals, espècie que va viure a Europa i a l’oest d’Àsia entre fa uns 400.000 i 40.000 anys, els retrataven com a éssers brutals i poc intel·ligents, però les investigacions posteriors han anat demostrant que eren una societat complexa, caçadors amb una tecnologia avançada, que enterraven els seus morts i tenien cura dels malalts i ferits. La gran incògnita era saber si tenien o no capacitat per crear una cultura simbòlica, com els humans moderns que van arribar a territori neandertal a Europa i van deixar un gran ventall de pintures rupestres i artefactes culturals que es podrien considerar art.

Al novembre passat, un equip d’investigació liderat per Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de l’Institut d’Evolució Humana a l’Àfrica (IDEA), investigador associat de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i membre de l’equip de recerca d’un projecte del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB), signaven un article a la revista Science Advances on documentaven per primer cop l’ús ornamental de les urpes d’àguila a la península Ibèrica fa sobre 44.000 anys atenent a una troballa esdevinguda al jaciment de la Cova Foradada de Calafell (Baix Penedès). Entre els membres de l’equip també hi ha Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV).

L’interès de la troballa rau en el fet que es tracta de la peça d’aquest tipus més moderna que s’ha documentat fins ara en el món neandertal i la primera localitzada a la península Ibèrica. Aquesta circumstància amplia els límits temporals i geogràfics que s’havien estimat per a aquest tipus d’ornament dels neandertals. Es tractaria «del darrer collaret elaborat pels neandertals», en paraules d’Antonio Rodríguez-Hidalgo.

Les restes trobades corresponen a la pota esquerra d’una àguila de dimensions importants. Pel tipus de marques, i per analogia tant amb restes de diversos jaciments prehistòrics com amb documentació etnogràfica, els investigadors han determinat que l’animal no es va manipular per al consum sinó amb una finalitat simbòlica. Les urpes d’àguila són els elements ornamentals més antics que es coneixen a Europa, anteriors fins i tot a les primeres petxines de mar perforades pels Homo sapiens sapiens al nord d’Àfrica.