05/05/2015
El grup de recerca GRESEPIA i l’Ajuntament de Caseres recuperen el jaciment protohistòric de La Gessera
El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia, GRESEPIA, ha finalitzat els treballs d'adequació i museïtzació de La Gessera, a Caseres a la Terra Alta. És un jaciment de gran valor arqueològic que es va ocupar durant el segle VI anE i entre el IV i el II anE. Va ser el primer jaciment que va excavar Pere Bosch i Gimpera a Catalunya i serà un dels actius turístics més importants del municipi
El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia, GRESEPIA, ha finalitzat els treballs d'adequació i museïtzació de La Gessera, a Caseres a la Terra Alta. És un jaciment de gran valor arqueològic que es va ocupar durant el segle VI anE i entre el IV i el II anE. Va ser el primer jaciment que va excavar Pere Bosch i Gimpera a Catalunya i serà un dels actius turístics més importants del municipi
Aquest jaciment va ser el primer que va excavar a Catalunya l’arqueòleg català Pere Bosch Gimpera, l’any 1914, quan l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) es va interessar pel lloc. Des d’aleshores el jaciment va restar abandonat fins que al 2014 l’Ajuntament de Caseres va encarregar a GRESEPIA una nova excavació i posterior adequació per obrir-lo al públic.
Després de la campanya d’excavacions que van dur a terme l’estiu passat, els arqueòlegs de la URV van determinar que el jaciment havia estat ocupat en dos moments molt diferenciats. Primer en època preibèrica, durant el segle VI anE, on hi havia un mur perimetral construït a a base de grans lloses verticals i s’ha pogut constatar que hi havia una residència fortificada aïllada, de caràcter aristocràtic. I posteriorment, després d’un període d’abandonament, es va tornar a ocupar entre els segles IV i II anE, en època plenament ibèrica. “Estem encara investigant quin ús tenia el lloc durant aquesta època, però entenem que ni era una residència ni tampoc un poblat, perquè no hem trobat restes de llars de foc i els espais són excessivament reduïts per poder parlar de vivendes”, apunta Jordi Diloli, responsable del grup de recerca. “Per la seua orientació i característiques podríem estar parlant d’un lloc de culte, però encara no ho podem precisar”, afegeix. L’orientació de l’edifici, amb una passadís que guia al visitant cap a la sala situada més al fons, l’única on arriben els rajos solars que entren directament per la porta durant les albades dels equinoccis de primavera i tardor, és un altre indici de la seva excepcionalitat.
La intervenció en aquest jaciment, situat a la carretera de Gandesa a Calaceit, ha costat uns 35.000 euros finançats per l’Ajuntament de Caseres. Ara s’ha recobrat la seva memòria, s’ha fet entenedor als visitants i serà un dels actius turístics més importants del municipi.
El dia 30 d’abril s’ha presentat públicament la intervenció, en un acte al mateix jaciment al qual han assistit Josep M. Peris, alcalde de Caseres; Ferran Bladé, director dels serveis territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre; Jordi Diloli, responsable de GRESEPIA, Josep Manel Ricart, vicerector de Política Científica i de Recerca de la URV i Josep Sànchez Cervelló, degà de la Facultat de Lletres.
Més notícies de: arqueologia, GRESEPIA